Les produccions de La Funcional Teatre sempre són entreteixits de complicitats. En el cas que ens ocupa, Fa moltes nits que no vinc, hi juga un paper destacat el Museu de l’Exili de la Jonquera, en la persona del seu director Enric Pujol, qui ha estat l’esperó que els ha conduït a imaginar aquesta peça, que en realitat són tres, que orbita entorn de la figura de l’historiador Ferran Soldevila, per a molts un absolut desconegut. Més encara ho és el seu teatre, emmarcat dins la dramatúrgia de guerra i exili, una altra assignatura pendent dins l’escena catalana.
És cert que assistir a un assaig general sempre té riscos, però també és cert que l’esquelet intern de la posada en escena ja es pot visualitzar plenament. La primera part evoca, amb imatges antigues i recreacions de l’època, el viatge a l’exili que Soldevila va avortar. La segona es focalitza en una entrevista que se li fa al personatge qui parla de la seva visió del teatre, gènere en el qual militava i mai va abandonar. La immersió conclou amb la representació de la peça breu i inèdita El milicià romàntic molt ben travada per Marta Figueras –qui apareix a totes les parts– i Martí Aguer. És un text on es palpa la urgència del moment, un milicià poques hores abans d’anar al front que vol veure la dona que estima en secret.
Quelcom que potser li manca a la producció, sempre brillantment executada i amb recursos ben aconseguits, és un ritme més fluid entre les parts, aquell element que fa que l’espectador navegui sense por de caure en el tedi. Visibilitzar el pensament de Soldevila, avui plenament vigent, no és tasca fàcil i la Funcional l’ha entomat amb valentia.
