Aprincipis de la setmana passada em va arribar la notícia del traspàs de Jordi Bonaterra VayredaJordi Bonaterra Vayreda, conegudíssim comerciant de Figueres, home de cultura, discret, amable, irònic, tolerant, bon conversador, amant de la família i la seva ciutat; i la notícia, que a poc a poc va començar a córrer per la ciutat, em va portar a la idea que la nostra estada en aquest món és massa passatgera.

Jordi Bonaterra pertanyia a una de les sagues de comerciants més antigues de la ciutat, documentada des de 1812, Teixits Matas, que no només ha superat els dos segles d'existència, sinó que s'ha anat adaptant als temps; una de les branques familiars, la Vayreda, el situava en l'amor per la cultura, les arts i el coneixement. També la branca Bonaterra amb la figura del pintor Josep Bonaterra dona compte del seu compromís amb la cultura i les arts a casa nostra. I en el seu conjunt, una profunda estima pel territori en tots els seus vessants.

Però també, alhora, i probablement pel seu tarannà i per la seva manera de ser, era una persona que representava una de les peces clau de la memòria recent de la ciutat de Figueres.

Coneixia molt bé la ciutat, la vivia cada dia de manera intensa, conversava amb tothom i participava de manera activa en la vida cultural de la ciutat, en tots sentits. Era d'aquelles persones que contribuïa de manera fonamental a millorar la que era la seva ciutat.

Tot passa davant dels nostres ulls, ho fa massa de pressa, i no podem fer res per evitar-ho excepte lamentar, i en aquest cas molt, la seva pèrdua. Jordi Bonaterra fou un figuerenc dels que cada vegada en queden menys, conscient que la ciutat érem tots, que la cultura era bàsica i que una bona conversa, encara que curta, era una manera de «fer ciutat».

Veiem la vida passar, i amb ella també a persones que acaben sent molt més importants del que ens pot semblar, com el cas d'en Jordi Bonaterra; i només tenim la certesa que el trobarem a faltar, com a molts altres.