Aquesta setmana m’ha vingut a la memòria la imatge de la meva àvia. Cada dijous, baixava en el cotxe de línia a Figueres des de Cistella per anar a mercat. I ho feia, com era habitual en aquells dies pretèrits, amb el seu cistell de vímet al braç. M’hi han fet pensat escenes vistes durant els últims i calorosos dies protagonitzades per motoristes, ciclistes i usuaris de patinets anant amunt i avall amb el casc penjat del braç. I això en els millors dels casos.
Ara bé, tampoc vull estigmatitzar els usuaris d’aquests sistemes de transport. La majoria respecta les normatives però, sobretot, la convivència amb els vianants i la resta de vehicles. Però aquests quatre ximplets no només fan mal a la imatge del col·lectiu, sinó que també es posen en perill innecessàriament. Per això estic molt a favor de mesures com la impulsada pel Servei Català de Trànsit amb les Policies Locals en una campanya preventiva de conductes de risc dels conductors de vehicles de mobilitat personal.
Només veient com s’agrupen motoristes, ciclistes i vianants a les estadístiques d’accidents de trànsit ens hauríem de posar en alerta. Les víctimes mortals de l’anomenat col·lectiu dels vulnerables va ser, l’any passat, l’únic que va créixer. I això, en un exercici de rècord pel descens de morts a les carreteres arreu de l’estat. Si entrem al detall, el casc és el malaurat absent en quasi el cinc per cent dels sinistres amb motoristes i en una quantitat força més important, en els ciclistes. Quatre de cada deu morts no portava aquesta protecció.
Malgrat que ens considerem una societat avançada, és clar que necessitem que periòdicament ens facin reaccionar amb correctius tan primitius com l’amenaça de sancions. I veient on alguns porten les mascaretes protectores de la Covid, també al colze com el cistell de la meva àvia -o directament sense elles- tampoc trobo malament l’anunci de més mesures per evitar el relaxament en el seu ús. No sigui que, a la fi, prenguem més mal innecessàriament.
