Jo que els dic que d´urgent no ho és pas. No és res d´excepcional. Quan les coses passen a la vora de casa sempre et sembla que un llamp ho ha d´esberlar tot. I no: l´episodi del trencament municipal entra dins la més comuna de les dinàmiques. Qüestió de política.

Un parell de consideracions. Primera: ja era hora. Ja n´hi havia prou d´aquesta representació que en deien govern, a cavall del funambulisme i de la hipocresia dels muts i la gàbia. La sociovergència figuerenca no s´aguantava per enlloc. Aquí caic, aquí m´aixeco, l´experiment tenia data de caducitat. El prospecte ho duia escrit: no consumir preferentment a partir de... El cas és que l´alcalde Vila ha triat el moment i l´oposició natural transvestida de soci s´ha esglaiat per les maneres de la ruptura, no pas pel desamor sobtat. Estimar-se, no s´estimaven. Havia de petar.

Segona consideració: la gota que ha fet vessar el got tampoc mereix la categoria d´escàndol. Simple excusa. L´afer de les factures de cultura no arriba ni a xocolatina del lloro. Tothom sap que aquestes coses es fan. Pitjor, ho sap poca gent, però forma part de Les maneres de les corporacions que volen estirar més el braç que la màniga. Pregunteu, pregunteu a les barcelones olímpiques o als fòrums de les cultures quantes misses no s´han liquidat per la via del tu ja m´entens, per la necessitat ben entesa. Voleu sortir al diari, a la tele, al Facebook...? Doncs toca pagar. Pagar unes partides de mal consignar. I això, que quan es fa a la gran capital tothom diu visca, quan es fa a casa de seguida ens mirem de reüll. Que Ciro Llueca ha estat un bon regidor de Cultura ho pot signar fins i tot l´alcalde convergent. Però la política és la política, estem en precampanya, i res no lapida millor a l´adversari que un rebut de mal llegir.

I ara? Ara, en Casellas del PSC s´ho haurà de fer mirar (o el PSC s´haurà de mirar en Casellas), en Canet es farà l´estret i l´alcalde haurà de tornar a jurar la república. Total, és el que van dir les urnes...