Els directors Rodrigo Sorogoyen, Paco Plaza, Paula Ortiz i Rodrigo Cortés reinterpreten 'Historias para no dormir' en una actualització que recupera quatre episodis de la mítica sèrie creada per Chicho Ibáñez Serrador, emesa en dos períodes entre el 1966 i el 1968 i al 1982, i que s'han projectat al Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

En roda de premsa aquest diumenge, 10 d'octubre, el productor i fill de Chicho Ibáñez Serrador, Alejandro Ibáñez, ha assegurat que ha estat fàcil la selecció de directors perquè són "apassionats" de l'obra del seu pare i van acceptar ràpidament pel respecte i afecte cap a la seva figura escollint quin capítol volien fer, i ha remarcat que la sèrie manté l'esperit del seu creador.

Els quatre capítols d'aquesta primera temporada, que a partir del 5 de novembre es veuran a Amazon Prime Video i posteriorment a TVE, són 'El asfalto', dirigit per Paula Órtiz i protagonitzat per Dani Rovira i Inma Cuesta; 'Freddy', dirigit per Paco Plaza amb Miki Esparbé, Adriana Torrebejano i Carlos Santos; 'La broma', realitzat per Rodrigo Cortés i protagonitzat per Eduard Fernàndez, Nathalie Poza i Raúl Arévalo, i 'El doble', a càrrec de Rodrigo Sorogoyen amb Vicky Luengo i David Verdaguer.

Cortés ha agraït que els permetessin "posar la mà al cofre del tresor" de les històries de Chicho Ibáñez Serrador --mort al 2019--, actualitzar-les i fer-les volar en una direcció diferent, i ha reivindicat que el creador de la sèrie original és un cineasta gegantesc i la seva influència majúscula, en les seves paraules.

"INFLUÈNCIA FONAMENTAL"

En aquesta mateixa línia, Plaza ha remarcat que Chicho Ibáñez Serrador és "una influència fonamental" i que les seves dues pel·lícules, 'La residencia' i '¿Quien quiere matar a un niño?', són indispensables, i que per això a 'Freddy' ha volgut fer un homenatge a un dels seus grans mestres convertint-lo en un personatge de ficció, encarnat per Carlos Santos.

Paula Ortiz ha assegurat que, malgrat que els seus anteriors treballs estaven allunyats del fantàstic, és un gènere que li encanta perquè li agrada desenvolupar històries en el "llindar entre el real i l'irreal", ha recordat que al Festival de Sitges va ser on va presentar el seu primer curtmetratge i ha reivindicat com Ibáñez Serrador gaudia presentant els capítols.

Preguntada pel paper de les dones directores al cinema, Ortiz ha dit que ha d'haver-hi un "intent permanent que la imaginació no tingui murs", i que no hi hagi etiquetes que restringeixin per ser una pel·lícula que realitzi per una dona.

També aparentment allunyat del gènere, Rodrigo Sorogoyen ha assegurat sentir-se molt còmode per les possibilitats amb 'El doble' d'explicar una història "entretinguda, divertida, inquietant i emocionant", i ha assenyalat que el fantàstic i la ciència ficció són dos gènere que li encantaria poder fer.

Intèrprets més habituats a la comèdia com l'actor Dani Rovira i l'actriu Inma Cuesta, que ha assegurat ser fan del cinema de gènere, han mostrat la seva predisposició al cinema de terror: "No m'importaria ser el Nicolas Cage espanyol", ha bromejat l'actor.

FER UN CHICHO AMB "ÀNIMA"

Els intèrprets Miki Esparbé, Adriana Torrebejano i Carlos Santos han explicat a Europa Press que no es van pensar acceptar el paper que Plaza els oferia en aquesta relectura del llegat de Chicho Ibáñez Serrador, i Esparbé ha remarcat que en un principi imposa tocar un referent sobre una manera d'entendre la ficció, però que s'han sentit abrigallats i còmodes "dins de la bogeria" del projecte.

Un dels aspectes del capítol 'Freddy' és l'aparició de Chicho Ibáñez Serrador com a personatge --circumstància que fa que es mantingui l'època en què va ser gravat l'original--, i Santos ha admès que va ser un repte i que va voler que tingués "ànima" sense fer una imitació, pel que va poder veure molt material gravat on apareixia.

Un altre dels aspectes que tant Torrebejano com Esparbé han destacat és que és un capítol que és "metacine" i que permet rodar una pel·lícula dins d'una pel·lícula i redoblar l'homenatge a Ibáñez Serrador, per la qual cosa era essencial mantenir la proposta en l'època original.