«El Foraster» desperta el relat de l’Ovni vist entre Llers i Terrades el 1976

La història d’aquest objecte volant no identificat va ser descobert en aquest Setmanari per l’escriptor Jordi Vila Carreras en un reportatge publicat l’abril de 2017. «En Prim Duxans, amb la seva dona Àngels i la filla Neus, conduïa el seu Seat 600 cap a Sant Llorenç de la Muga. Tornaven d’unes breus vacances de Nadal que havien passat al sud-est de la península i, ves per on, després de tants quilòmetres recorreguts, la gran aventura, la sorpresa del viatge, se’ls presentava ben a prop de casa, als afores de Llers», escrivia Jordi Vila. Prim Duxans relata així l’albirament d’un objecte molt gran, d’uns dos-cents metres, lluminós i suspès en l’aire, en una nit de primers de gener de 1976: «Acabada la pujada després de Llers, ja al planer i en un tros molt recte de la carretera, aquella cosa circular, semblant a una carpa de circ, se’ns posà al costat dret a uns cinc-cents metres. No ens va fer pas cap goig i sí temor, perquè no sabíem què era, ni si seria un perill. Es movia, però no ens avançava, i a poca alçada mantenia la mateixa marxa que nosaltres, setanta o vuitanta quilòmetres hora. De sobte, va fer un gir impensable en angle recte i, uns segons després, va desaparèixer pel nord en direcció a França».

El relat continua. «Tot comentant aquell fet amb la dona i la nena –afegeix Prim–, ja més tranquils, continuàrem el viatge, però quan encara no havien passat cinc minuts, a mig camí de Terrades, en un punt conegut com la Virosella, pel mas del mateix nom, ja el vàrem tornar a tenir al davant. Atesa la potència d’aquella llum tan blanca i enlluernadora, se’ns va fer quasi impossible veure si estava aturat o suspès sobre la carretera». «La nena no deia res, però la meva dona sí: ‘Prim, si us plau, gira i reculem’, va dir-me angoixada», recordava Prim durant la seva trobada amb Jordi Vila.

L’escriptor pregunta: «I vàreu recular?». «Vaig dubtar, però no, perquè, fos el que fos, si haguessin volgut, ja ens haurien fet quelcom. Nosaltres i el nostre cotxe devíem ser com una formiga per a aquella cosa tan immensa. Fugir hauria sigut com una provocació, per això vaig parar el cotxe, i ells tampoc no es varen moure, continuaven quiets».

Sobre la possibilitat que fos un helicòpter militar, Prim reconeix que «sí que ho vaig rumiar, però no, ja que aquella llum tan intensa que eclipsava la del cotxe no podia ser d’un helicòpter, a més el teníem tan a prop que hauríem sentit batre les aspes. Pensa que la nit era silenciosa, molt quieta i no bufava cap vent, hauríem sentit fins i tot l’aleteig d’una òliba. Nosaltres, amb el motor al ralentí i aquella claredat angoixant, érem l’únic que pertorbava la monotonia de l’entorn. Passats uns minuts, que ens varen semblar eterns, i amb el que dura un pensament, igual que el primer cop, va desaparèixer darrere de la muntanya de Santa Magdalena».

Duxans recorda que van pensar que ja s’havia acabat l’ensurt, «però no, en el planer després de la cruïlla de la Salut des de Terrades, es varen situar un quilòmetre davant nostre, just abans dels revolts de la baixada de Sant Llorenç i, després d’una espera inquietant, l’ovni –perquè vaig tenir força clar que es tractava d’un ovni, què sinó– va elevar-se a una velocitat impensable i, il·luminant tot el cel com si fos un raig de sol a la inversa, va perdre’s en direcció nord-oest a la dreta de la nostra marxa».

Una esfera sobre el Pení Un cas ocorregut el 13 de setembre de 1991

L’octubre de 2016, el Ministeri de Defensa va desclassificar diversos expedients relacionats amb els Ovnis. Entre aquest hi havia el famós cas de l’«objecte blanc brillant» que van veure dos soldats de la base del Pení, a Roses, el 13 de setembre de 1991. Segons la seva descripció, es tractava d’una esfera que «descrivia cercles per sobre de la base a una alçada entre 100 i 200 metres. L’informe militar conclou que el fenomen no té cap explicació raonable. El cas va portar molta cua en el seu moment.