Escapades

Pujar a Sant Pere a la recerca de la Cabra d’Or de Rodes

L’entorn del Castell de Verdera i del Monestir de Sant Pere de Rodes és terreny abonat per a tota mena de llegendes i històries

El monestir de Sant Pere de Rodes.

El monestir de Sant Pere de Rodes. / Empordà

Empordà

Empordà

Hi ha una llegenda ben poc coneguda que explica com un vaixell grec va embarrancar, en un dia de forta tramuntana, a la platja del que avui coneixem com al Port de la Selva. Diuen que un parell de grecs es van enfilar muntanya amunt i que, des del cim van contemplar la meravellosa badia de Roses que encara no coneixien, perquè no havien pogut travessar el cap de Creus. Van tenir clar que el seu destí era allà baix. I per això van anar a parar a Empúries, de la qual en van ser fundadors.

Segurament, deu tractar d’una de les moltes llegendes que envol ten aquesta muntanya màgica on, anys després, uns monjos hi farien construir el monestir de Sant Pere de Rodes. Un monument que fa de bon visitar i que, segons el pensador Alexandre Deulofeu, va ser el bressol de l’art romànic que ha arribat fins als nostres dies. Com que es tracta de comprovar si la llegenda dels grecs podria arribar a ser veritat, us proposem una petita escalada per a comprovar-ho. Acosteu-vos, doncs, fins a Sant Pere de Rodes i, abans o després de l’aventura que us explicarem, aprofiteu per visitar el monestir. Us portem a la talaia que van fer servir els grecs per observar el paisatge que no coneixien. Pel camí de pujada, aneu parant. Gaudiu de l’entorn, no sigui el cas que trobeu indicis de la cabra d’Or que està perduda en aquests confins. I si us entrebanqueu, mireu bé el forat, podria ser l’entrada d’un dels túnels secrets que entren i surten del monestir.

Amb paciència, seny i bona voluntat, arribareu a les restes del castell de Sant Salvador de Verdera. Poca broma. Les vistes són impressionants. Veureu amb claredat perquè Josep Pla va determinar que l’Empordà és una plana envoltada de muntanyes i mar. A l’Empordà Màgic, Montserrat Vayreda va deixar escrit que, al segle XII, des d’aquest punt es va llençar al buit una bella princesa que era perseguida pel comte Guillem de Besalú, el Foll. Si mireu bé cap al cel, segurament veureu un núvol blanc que us pica l’ullet.