Fa poques setmanes s’inaugurava la cloenda de les obres de restauració del claustre del monestir benedictí de Sant Miquel de Fluvià. Aquest impressionant edifici, que consta d’una església romànica del segle XI, fortificat amb posterioritat tres segles més tard i reformat el segle XVII, és, sens dubte, una de les joies de l’arquitectura de l’Empordà que es pot visitar, de dijous a diumenge, de la mà de guies experimentats i per només 2 euros. Si la voluntat és viure-ho més intensament, hi ha l’opció de participar en alguna de les visites teatralitzades programades els dies 22 de juliol, 5 i 19 d’agost, a dos quarts de nou del vespre, i per 5 euros.
Un altre dels punts dins aquest viatge de coneixença del poble és un paratge ombrejat on sobresurt una font d’aigua, que va ser clau per a l’emplaçament del monestir que es va aixecar en uns terrenys propietat del monestir de Sant Miquel de Cuixà. El monestir de Fluvià va resultar afavorit per les donacions dels comtes d’Empúries i també del comtat de Barcelona (segles XI i XII) també fou beneficiari de diverses donacions dels senyors d’Oltrera (Rosselló). Sant Miquel de Fluvià posseïa l’església de Santa Coloma de Matella, on al segle XIV es va instal·lar una comunitat de monges benedictines. Sant Miquel de Fluvià fou annexionat a Sant Pere de Galligants, fet del qual hom té constància, almenys, des del 1613. Va mantenir la seva activitat monàstica fins a l’exclaustració de 1835.
L’interès per Sant Miquel de Fluvià, però, no s’acaba només en el monestir. El poble conserva també un forn romà, datat del segle I, i, segons els especialistes, «el més ben conservat de Catalunya». Aquest forn es va descobrir l’any 1974 durant les obres d’ampliació del camí que actualment pren el nom de carrer del Forn. Es tracta d’un forn vertical d’una sola cambra d’1,98 m de llargada per 2,05 m d’amplada. Presenta una planta quadrada amb un pilar central que sustenta la graella. Aquest forn servia per a coure ceràmica d’ús domèstic i materials de construcció com les teules de forma corbada (imbrices) i les teules de forma plana (tegulae). Va funcionar durant els segles I i II dC i es pressuposa que es devia situar als voltants d’un nucli de població que, avui dia, encara no s’ha localitzat, prop del pas de la Via Augusta, eix vertebrador del territori en època romana.
Punt de partida de rutes a peu o en bicicleta
L’estiu és un dels moments ideals per recórrer i conèixer el territori. Sant Miquel de Fluvià ofereix moltes opcions i esdevé un bon punt de partida per fer rutes i itineraris amb calma, sigui a peu o en bicicleta, sol o en companyia, tot gaudint de la natura i del riu Fluvià, que neix a la Garrotxa i desemboca al golf de Roses. Al Fluvià també se’l coneix en aquesta zona com el Riu Vell.
