Quiosc Empordà

Empordà

Figueres

El potencial de «l’or groc» de l’Empordà

Trulls, elaboradors i el sector turístic aposten per l’oleoturisme seguint l’èxit de l’enoturisme per donar un impuls a un producte d’alta qualitat

La presentació de l’anterior anyada de la Denominació d’Origen Protegidade l’Oli de l’Empordà a Figueres. Borja Balsera

A l’Empordà, quan encara ningú no parlava de turisme dedicat a l’oli i l’olivera, les olives es collien després de les tramuntades: «Al novembre la tramuntana bufarà i la primera collita s’iniciarà» hi havia escrit al trull d’en Rubiés a la Selva de Mar. En aquell temps, el vent del nord feia caure les olives i, un cop a terra, es recollien amb un rodet amb punxes, que fiblava olives senceres, altres de picades i algunes impureses. Llavors es ficaven en saques, es portaven al trull i, amuntegades, esperaven pacientment el torn de molta, mentre pagesos i trullaires feien tertúlia tot prenent llesques de pa amb allioli i fent traguinyols de vi.

A hores d’ara, el consumidor d’oli és més exigent i vol un producte de la màxima qualitat. Per a aconseguir-lo, hi ha dos requisits, un és collir les olives des de l’arbre, en lloc de fer-ho des de terra, i l’altre és que passi el menor temps possible entre la collita i la molta. L’oleoturisme mostra als participants aquestes dues activitats, d’una forma lúdica i participativa.

La proposta «Fest-te l’oli» que ofereix Empordàlia consisteix en el fet que els oleoturistes pugen a un trenet que els porta fins a l’olivar. Allí, se’ls lliura un vibrador per tal que sacsegin l’oliu i les olives caiguin en una xarxa. Tot seguit es torna al trull per veure com el remolc bolca les olives al molí i, mentre es fa la premsada, els participants gaudeixen d’un esmorzar de pa amb tomata, acompanyat d’oli, de vi i d’altres productes de proximitat. Finalment, ells mateixos envasen l’oli produït i se l’emporten a casa.

El fet de collir les olives directament de l’arbre fa que les olives siguin més verdes i el gust final de l’oli sigui més afruitat. Per això, la collita comença abans i s’anticipa a l’arribada dels grans estols d’estornells que delmarien la producció. Simon Casanovas, president de la Denominació d’Origen Protegida de l’Oli de l’Empordà, ho resumeix de forma sagaç: «Els estornells ens han ensenyat a fer bon oli».

L’oleoturisme, a l’Empordà, encara no disposa d’una oferta que aplegui tots els atractius que ens ofereix aquest recurs, que comprèn passejos entre oliveres monumentals, visites a trulls i assistència a fires i altres activitats relacionades amb l’oli i l’olivera. Així, ha tingut lloc darrerament una sessió de treball, a la Finca Fontclara de Palau-sator amb diversos actors per potenciar-lo. Tal com apunta Pau Canaleta: «L’oleoturisme es troba tot just a les beceroles. Però, per sort, té un exemple d’èxit on emmirallar-se: l’enoturisme a l’Empordà».

Set visites imprescindibles

  1. Terraprims de l’Empordà: El gran triangle de l’olivet comprèn les oliveres centenàries de Ventalló amb un poema de Núria Esponella, oliveredes majestuoses a Palau-Borrell i l’espectacular Cripta de l’escultor Enric Pladevall a l’Olivar de Ventalló.
  2. Serra de Rodes: El camí entre Vilajuïga i Pau, flanquejat d’oliveres i vinya, passa per davant d’Espelt viticultors, també productor d’or líquid. Palau-saverdera té oliveres singulars, com la de la plaça de la Generalitat amb dues besses entortolligades com la doble hèlix de l’ADN.
  3. Serra de l’Altrera: A Masarac les velles i belles oliveres –supervivents de la gelada de 1956– s’acampen entre els búnquers i formen un oxímoron paisatgístic: l’arbre-símbol de pau és al costat de les fortificacions per a la guerra: si vis pacem, para bellum.
  4. Aspres de l’Albera: Al peu de la serralada de l’Albera, són municipis productors d’oli Cantallops, Capmany, Sant Climent Sescebes, Rabós, Vilamaniscle i Espolla, que celebra cada mes de gener la Fira de l’oli i l’olivera. Ben a prop, a Mollet de Peralada, el celler *lavinyeta ofereix visites oleoturístiques a l’olivera de cinc-cents anys.
  5. Cap de Creus: Després de la gelada de 1956 i amb el boom turístic iniciat als anys seixanta, s’abandonaren molts conreus d’oliveres. Tot i això, hi ha diversos olivars, com el de cala Jonquet, arran de mar i de bellesa sublim. Josep Pla va sentenciar: «Passar al Jonquet vuit dies d’estiu, sense notícies ni diaris, és una cosa que no té comparació a la vida». Ara, segurament l’homenot de Palafrugell afegiria «i sense Twitter».
  6. Serra de Rodes: A Roses, hi ha una olivera centenària a la ciutadella i una altra a la vall de l’Alzeda, a tocar el sender que porta al puig de l’Àliga.
  7. Garriga d’Empordà: País d’olivars, on el trull del Fuster a Vilanant esdevindrà el centre d’interpretació de la pedra seca.

Dues oliveres superlatives: davant de l’hotel del golf de Peralada, emergeix un exemplar de mil cinc-cents anys: «Oleoturistes, quinze segles us contemplen». A Figueres, a la façana del Teatre-Museu Dalí, una soca d’olivera forma part del monument al filòsof Francesc Pujols.

També l’oleoturisme són rutes literàries sobre les oliveres i l’oli. Hi ha moltes referències en el llibre L’arbre evitern. Elogi etnopoètic de l’olivera empordanesa, de José Luis Bartolomé, col·laborador del Setmanari de l’Alt Empordà.

Compartir l'article

stats