Quiosc

Empordà

Darnius

Darnius i el món del suro fan el salt al cinema

La pel·lícula «Suro», dirigida per Mikel Gurrea i rodada l’estiu passat en aquest municipi de l’Albera i en altres localitzacions empordaneses com Maçanet de Cabrenys, Agullana i Figueres, es projecta aquest dilluns al Festival de Cinema de Sant Sebastià

'Suro' arribarà a les sales de cinema el 2 de desembre Malmo Pictures

Un rodatge d’una pel·lícula sempre crea expectació. La màgia del cinema sempre és benvinguda, i més quan es tracta d’un petit poble com Darnius, que té 540 habitants. Tanmateix, en aquest racó de la zona de l’Albera ja és habitual veure-hi càmeres, micròfons o sentir el director o directora dient «acció». En els últims anys, aquest municipi ha estat escollit per diferents marques automobilístiques per gravar anuncis publicitaris. També la sèrie espanyola Feria: La luz más oscura, estrenada a Netflix a principi d’aquest any, va veure en el pantà de Darnius-Boadella l’espai idoni per rodar algunes escenes durant la tardor de 2020. Això no obstant, aquestes produccions quedaran curtes veient el que espera ara a aquest poble, i és que a partir d'aquest dilluns serà un dels protagonistes d’un dels festivals cinematogràfics més prestigiosos del panorama europeu.

Moment del rodatge Malmo Pictures

Temps enrere Darnius va ser important per les seves vinyes. Amb el pas dels anys, aquestes han donat pas als boscos de suro i això el va portar a ser escollit pel director Mikel Gurrea, qui el 2010 va treballar a Darnius com a traginador de suro, com un dels municipis protagonistes de la pel·lícula Suro, que s’estrena aquest dilluns en el Festival de Cinema de Sant Sebastià. Segurament, un dels certàmens del setè art més reputats d’Espanya, però també d’Europa, després dels prestigiosos esdeveniments de Berlín, Canes o Venècia.

«Estem molt contents que Darnius hagi estat al punt de mira de tantes productores i que ara arribi a un festival com el de Sant Sebastià», afirmava l’alcalde del municipi, Josep Madern. Pel que fa al rodatge de Suro, explica que va ser la productora de la pel·lícula, Malmo Pictures, la que es va posar en contacte amb ells, i els va demanar els diferents llocs que hi havia al municipi i també «els vam ajudar en diferents coses», narrava Madern, ben orgullós. Moltes seqüències del film estan rodades en espais exteriors del municipi, lluny dels habitatges, però hi va haver un «dia sencer» que el Local Social del poble va tancar per poder gravar unes escenes. I clar, això «sempre crea molta expectació». De fet, l’alcalde diu que «són dies molt divertits i que la gent del poble ho viu amb molta curiositat».

Rodatge a localitzacions de l'Albera Malmo Pictures

Després del seu pas per Sant Sebastià (queda per veure si amb algun reconeixement, o no), Suro arribarà a les sales de cinema el 2 de desembre. «El dia de l’estrena hi haurà molta expectació», explicava Madern, tot i que afegia que «potser la gent no reconeix el poble» durant la projecció. I és que «a vegades no és fàcil identificar el teu poble en una pel·lícula», per moltes vegades que hagis passat per aquell carrer o plaça. Ja ho té això el cinema, que retoca i fa irreconeixible molts indrets gràcies als decorats o els efectes de postproducció.

A mida per l’albera

L’any 2010, Mikel Gurrea havia d’anar a estudiar fora i per guanyar diners per pagar-se els estudis havia de buscar una feina. La sort el va portar durant l’estiu a Darnius, on va treballar de traginador de suro. Per això, per la seva òpera prima, «sempre vaig pensar en aquest indret», explicava el director, ja que «és on he conegut el suro». El seu vincle amb els boscos de l’Albera va continuar estiu rere estiu, perquè anava allà a «documentar-se amb una petita càmera». I a partir d’aquí, mil idees que van acabar traduint-se en Suro, una obra que «té un punt de partida molt vivencial, però no és un retrat del suro», explicava Gurrea. De fet, la pel·lícula és un drama rural on una parella es proposa construir una nova vida en els boscos de sureres, però tenen diferents punts de vista sobre com viure i això els posa diferents obstacles.

En tot cas, el film s’havia de gravar durant l’estiu de 2020, però la Covid-19 ho va frenar tot. «Havia de rodar-se durant l’estiu si o sí» perquè és quan es pela el suro, i per això la producció es va ajornar un any. Amb la pandèmia més controlada, entre juliol i agost de 2021, es va realitzar finalment el rodatge a l’Albera, que va durar 24 dies. Va ser «exigent físicament», comentava Gurrea, però «si volíem rodar la pela del suro, havia de ser al pic de l’estiu i sabíem que patiríem calor». A tot això, també s’hi van afegir les restriccions de la pandèmia, que els va fer estar en grup bombolla. Tot i així, a Darnius «ens ho van posar molt fàcil i ens van fer sentir còmodes».

Mesos abans del rodatge les diferents productores de l’obra van anar a veure tots els indrets per tenir clar on havien de gravar la pel·lícula Malmo Pictures

Un dels altres aspectes interessants que té Suro és que compta amb actors amateurs. A part de Pol López i Vicky Luengo, els protagonistes, i Ilyass El Ouahdani, que farà la seva primera aparició en una pel·lícula, els altres intèrprets van posar-se per primer cop en la seva vida davant una càmera. El director afirma que «els treballadors del suro no fan d’ells mateixos, però són treballadors de veritat». «Sempre havia de ser així», continua narrant, perquè «el treball d’anys al bosc, la manera de tenir impresa la mirada en el cos», només ho podien fer peladors de suro de veritat. Gurrea també explica que tots aquests intèrprets amateurs, molts d’ells treballadors en la zona de l’Albera, van «tenir la capacitat de col·locar-se en la situació d’un altre per fer una seqüència».

Mesos abans del rodatge les diferents productores de l’obra, Malmo Pictures, Lastor Media i Nocturna Media i Irusoin, van anar a veure tots els indrets per tenir clar on havien de gravar la pel·lícula. A part de Darnius, la pel·lícula va tenir altres localitzacions a l’Alt Empordà, com Maçanet de Cabrenys, Agullana i Figueres. «No estem acostumats a rodar allà», explicava Laura Rubirola, productora del film. «L’escenari és diferent» i, per això, la gent no «està acostumada a conviure amb un rodatge», i crea «molta curiositat». Com el director, Rubirola comenta que «va ser un rodatge complicat per la calor i pel risc d’incendi», però, per sort, «en Mikel ho tenia tot ben preparat». A més, també comentava que a l’haver de fer «bombolla» a causa de les restriccions, van quedar durant totes les setmanes de rodatge a fer vida a Darnius, i «va ser especial» perquè «vam poder interactuar amb la gent d’allà». A part, alguns, com els peladors de suro, van acabar fent d’extres a la pel·lícula.

Orgull, felicitat i nervis

Aquest dilluns, per fi, Suro veurà la llum en el Festival de Sant Sebastià -també es projectarà dimarts i dimecres-, i dissabte es creuaran tots els dits per si el film entra dins el palmarès del certamen. Només projectar la pel·lícula en un esdeveniment tan important ja «és un orgull i felicitat», afirmava Gurrea, al mateix temps que produeix «nervis dels bons». Rubirola també explicava que «poques vegades una òpera prima està a la secció oficial d’un festival». Tanmateix, no ho considera «un regal» perquè «ens ho hem guanyat», però sí que «és la recompensa per la feina feta».

Després de passar per Sant Sebastià, l’obra arribarà a les sales de cinema el 2 de desembre. Abans, es podrà visionar també en el Festival Temporada Alta de Girona, el 29 de novembre al Cinema Truffaut. Com que no hi ha una sala a Darnius, l’Ajuntament té la idea de projectar la pel·lícula al teatre, perquè «tenim projector». Ara bé, això no serà tan fàcil perquè en aquest cas s’haurà de demanar permís a la productora. La incertesa de Darnius per saber si podran veure la pel·lícula al poble es tradueix, però, amb una resposta positiva per part de la productora. Rubirola declara que no posaran traves i que ja tenen previst una projecció a Figueres, per «aglutinar més gent». Tot i això, també «posarem facilitats perquè es pugui passar a Darnius», i acabava dient que «mitjans de novembre seria una bona data».

Compartir l'article

stats