L’Escala estrena sis sardanes durant la festa del 49è Aplec

L’Agrupació Sardanista «Avi Xaxu» reivindica la vitalitat i la força de la celebració que inclou ballades, presentacions de llibres i concerts

Enguany, els organitzadors dediquen l'Aplec als quaranta anys de Ràdio l’Escala i als vint-i-cinc de Canal 10 Empordà

L'Aplec de l'Escala, l'any passat, a la plaça Catalunya.

L'Aplec de l'Escala, l'any passat, a la plaça Catalunya. / Jordi Callol

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

El 49è Aplec de l’Escala manté el llistó ben alt. Malgrat que s’han reduït el nombre d’activitats, a l’espera de l’any vinent quan se celebrarà el cinquanta aniversari, no ha estat així amb la qualitat. Dedicat als quaranta anys de Ràdio l’Escala i als vint-i-cinc de Canal 10 Empordà, s’aprofitarà l’Aplec per estrenar sis sardanes. Aquest cap de setmana passat, però, ja se’n va poder fer un primer tast amb un acte inaugural en què es va debatre la relació de la sardana amb els mitjans de comunicació, fent un recorregut històric i fins a l’actualitat, i es va presentar el llibre Les primeres havaneres a Catalunya que es va complementar amb una actuació del Cor Indika interpretant havaneres americanes del segle XIX com La caña dulce o La colombiana i, ja en català, molt antiga i popular, La barqueta.

Jordi Gallegos, president de l’Agrupació Sardanista «Avi Xaxu», organitzadors de l’Aplec, reconeixia que el problema de cobertura dels esdeveniments sardanistes radica en els grans mitjans, televisions i ràdios, no en els de proximitat. «Si no són moments claus, no tenim un programa concret, com sí que passa amb els castells», lamentava. El problema radica, admetia, que s’ha etiquetat la sardana com «una cosa antiga, carrinclona i avorrida, i ens hem de treure de sobre aquests tòpics». De fet, posava com a exemples els sardashows electrònics que fa la cobla Contemporània o els mateixos punts lliures que un ballador aprèn després del punteig tradicional. De fet, el debat sobre els mitjans s’ampliarà i s’espera impulsar una jornada a la tardor ampliant el ventall a totes les comarques gironines.

Un moment de la presentació del llibre Les primeres havaneres a Catalunya, dissabte passat.

Un moment de la presentació del llibre Les primeres havaneres a Catalunya, dissabte passat. / Basili Gironès

El gruix de les propostes de l’Aplec, però, tenen lloc aquest cap de setmana en què no faltaran les estrenes i recuperacions de sardanes. D’entrada, aquest divendres, a les set de la tarda, a l’Alfolí de la Sal, es presenta un nou llibre, Hugas i Duran, dues nissagues republicanes, de Pilar Francès. L’endemà, dissabte, a les dotze, a la Riba, es presentarà en concert-vermut el darrer cd d’havaneres d’Els Pescadors de l’Escala amb motiu dels seus seixanta anys de trajectòria i en el qual ha col·laborat el Cor Indika en l’enregistrament de la peça Records de l’Escala. Jordi Gallegos recorda que aquesta sardana de Ferran Sais l’havien gravat per grups d’havaneres o corals. En aquesta ocasió, s’han unit les dues formacions per primer cop. Es dona la circumstància, a més, que fa deu anys, l’Aplec ja va celebrar el mig segle d’història d’aquest grup d’havaneres.

Exhibicions de danses catalanes i recordatoris

La tarda de dissabte, a la plaça de la Sardana, no faltaran les exhibicions de ballets catalans amb el Grup de Danses La Farandola del CER, dirigit per Montserrat Clos i, ja a la nit, a la Riba, una doble ballada de sardanes escalenques, sigui d’autor local o dedicades al poble, interpretades per les cobles Foment del Montgrí i La Principal de Banyoles.

Diumenge tindrà lloc el plat fort de l’Aplec que enguany es dedica a diferents persones que hi van estar vinculades i que han mort recentment. De fet, algunes sardanes els recorden. És el cas de Montserrat Sureda, la primera dona que va formar part de la junta de l’Agrupació; Albert Nicolau, nebot-net de l’avi Xaxu; el sardanista Josep Vilabrú; Montserrat Puig-Serra, vídua del compositor Lluís Albert, i l’últim net polític de l’avi Xaxu, Antoni Serrano.

Ballades i estrenes

L’Aplec es divideix en dues parts, a dos quarts d’onze del matí i a dos quarts de cinc de la tarda, i es fa a la plaça Catalunya o, en cas de mal temps, a la Sala Polivalent. Les cobles convidades són Els Rossinyolets, La Principal de Cassà i Ciutat de Girona. Jordi Gallegos ressalta la recuperació enguany de tres sardanes de l’axi Xaxu –Creació, La pubilla del mas i La Barretina– i l’estrena de sis sardanes més. Dues són històriques, però estaven sense estrenar: Lluïsa, de Gaietà Hugas, i Tramuntana de l’Escala, de Josefina Mascareñas. Les altres quatre, d’autors vius, són Amor a dues terres, de Josep Antoni López; Sònia, de Joaquim Hostench; Dolç record d’infantesa, de Jordi Gallegos, i Estimada i enyorada Fina, de Sigfrid Galbany. A l’Aplec no faltarà la celebració del cinquè concurs de sardana lligada i el novè de colles improvisades. També es farà públic el càrrec sardanista 2024 i es lliuraran dos guardons: sardanista de l’any i empresa col·laboradora de l’any.