La tardança en la caiguda de les temperatures al nord i centre d’Europa i el fet de continuar trobant menjar ha provocat que els processos migratoris de les aus s’hagin retardat molt aquesta tardor. Espècies, com la grua o l’oca, que arriba de Finlàndia, i que habitualment feien parada un parell de dies per descansar al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, de pas cap al sud d’Espanya o l’Àfrica, fins i tot, l’Àfrica negra on va la cigonya, encara no han ni arribat o ho han fet en comptagotes. Mentrestant, el parc acull moltes aus hivernants, com l’ànec, al qual se li suma el bernat pescaire, l’agró blanc, el becplaner, el flamenc, la fredeluga, l’aligot, el blauet i, fins i tot, unes puputs que no han marxat i que esdevindran els protagonistes d’una nova edició del Festival de les Aus, que es fa gratuïtament des d’aquest dimecres fins diumenge.

Un dels atractius del festival, obert a tots els públics, és descobrir els tresors del parc. Entre ells, evidentment els ocells que es podran observar «amb uns altres ulls», detalla la biòloga i tècnica d’ús públic i educació ambiental del parc, Glòria Rosas, gràcies a uns telescopis que es facilitaran en els aguaits del Mas Matà. També es proposa una visita guiada pels estanys del Matà, diumenge; un taller d’il·lustració científica d’aus; un d’empremtes amb Agents Rurals al Cortalet, divendres o aprendre a fer menjadores per a ocells, que es poden posar al balcó, reciclant tetrabrics. A més, dimecres també s’ha previst alliberar un aligot del Centre de Fauna a l’aparcament i fer demostracions d’anellament d’ocells.

Flamencs, al parc natural. Eduard Martí

Glòria Rosas reconeix que tot el festival està dirigit a «sensibilitzar»: «Tothom parla de la natura i la importància dels aiguamolls i cal que entenguin que tot això és nostre, que hi ha coses increïbles de les quals cal tenir-ne cura». La sequera, malgrat que ha estat dramàtica a l’estiu, no afecta tant al parc, ja que la gestió que fan de l’aigua els permet mantenir en bon estat de salut alguns estanys d’aigua dolça, com el Cortalet o la reserva natural integral de les Llaunes, d’aigua salada. Tot i això, Rosas adverteix que «convé que plogui per alimentar les aigües subterrànies dels aqüífers».