La sequera disminueix la producció de poma, però potencia la seva qualitat

L’Armentera, on un 80% del conreu local es dedica a aquesta fruita, celebra la 27a Fira de la Poma potenciant les activitats i la decoració

Les pomes de la fira es posen en grans palets a la plaça. | JORDI BLANCO

Les pomes de la fira es posen en grans palets a la plaça. | JORDI BLANCO / CRISTINA VILÀ BARTIS. l’ARMENTERA

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

La poma és, sens dubte, un dels productes estrella a l’Armentera. Fa vint-i-set anys, l’Ajuntament va apostar fort per dedicar-li una fira monogràfica que havia de servir per promoure el producte local i donar a conèixer el poble, iniciativa que encara es manté. Tot i això, la regidora de Cultura, Elvira Fàbrega, explica que s’han adonat, els darrers temps, que aquesta mena d’esdeveniments estan davallant: «A la gent els costa anar-hi, perquè sempre troba la mateixa oferta de parades i estructura». Amb la voluntat de sacsejar-la i motivar el públic i als mateixos paradistes, tot albirant l’horitzó del trentè aniversari, han programat tot aquest diumenge actes paral·lels i han renovat la decoració al complet, una iniciativa, aquesta darrera, en la qual s’han implicat, en grups de treball, tots els integrants de la llista de l’equip de govern. «Volem motivar que la gent vingui a passar un dia agradable al poble», conclou Fàbrega.

Certament, el cor de la fira continuarà sent la parada de venda de diferents varietats de pomes, que coordina el Club de Futbol local, així com totes les d’artesania que es distribueixen pel centre. En aquest escenari, que al matí s’animarà amb els ritmes del grup Batuscala, el públic també podrà gaudir, ja a la tarda, amb les actuacions del mag Kardiski Li, les sardanes de La Principal de Porqueres i l’exhibició dels artistes locals, així com dels creadors convidats, tot el dia a la Sala Nova. A més, a la part exterior d’aquest espai, s’hi podran trobar les fotografies que van participar en el concurs que es va fer per il·lustrar el cartell de la fira i, entre elles, la guanyadora escollida per les entitats locals. També s’han convidat atraccions i foodtrucks.

Elvira Fàbrega no obvia la situació delicada que viu el sector primari, també el món de la poma que a l’Armentera està representat per una vintena de productors i suposa un 80% del conreu al poble. Pol Planas Palou és un jove productor local que fa prop d’una dècada que treballa en el sector i que serveix poma a través de la cooperativa Giropoma CostaBrava, a Ullà. Ell explica que aquesta temporada «hi ha hagut una molt bona qualitat del fruit, però una producció més baixa del que s’esperava, cosa que ha fet que els fruits que hi havia a l’arbre tinguessin un calibre més gran i de més qualitat i gust». Respecte a la sequera, Planas comenta que aquesta «cada vegada es fa notar més». Així, «les reserves d’aigua al sòl i al subsol que hi hauria d’haver a la primavera o tardor cada vegada són més minses, i sumant-li la calor dels últims estius podríem dir que els arbres cada vegada estan més estressats». Tot i això, admet Planas, «hem pogut anar regant els arbres, ja quasi tots amb sistema de gota a gota». En aquest sentit, alguns productors disposen de sondes d’humitat a les parcel·les per saber el tant per cent que hi ha en el sòl a diferents profunditats i, d’aquesta manera, evitar tirar més aigua del compte. Això els permet, reconeix, «utilitzar la quantitat d’aigua més ajustada possible per a la producció de pomes».

Un futur difícil d’albirar

Pol Planas explica que «la pomera, com tots els arbres fruiters, té per finalitat reproduir-se, en aquest cas mitjançant la poma, que és el fruit i la llavor». Davant la sequera, afegeix, «aguanten les pomes, però aquestes no podrien arribar al mercat a causa de la seva mida petita i els defectes que tenia». Segons ell, les pomeres «no estan preparades per la sequera, ja que s’anirien debilitant i acabarien morint». Davant la possibilitat de sequeres recursives, el productor assegura que es poden trobar amb diversos escenaris. Per una banda, que puguin seguir-se abastant de l’aigua que treuen dels pous i que succionen amb una bomba. Per l’altra, «que la pressió de l’aigua del mar i la poca aigua dolça, que baixa pel riu i els aqüífers, salinitzin els pous, fent que aquella aigua ja no sigui apte pel rec», una situació que, adverteix, «ja comença a passar en zones properes a la desembocadura del riu Fluvià».