Pel fotoperiodista Jordi Borràs (1981) la fotografia és només un mitjà per explicar una història, però quan aquest no ha estat suficient ha apostat per escriure-la. Així ha nascut Tots els colors del negre (Ara Llibres), un compendi de tretze anys de reportatges documentant l’extrema dreta a Catalunya i a altres països europeus. Allunyant la idea que sigui un assaig acadèmic, Jordi Borràs va detallar, divendres passat a la sala d’actes de la biblioteca de Roses, que el llibre «té un to molt personal, ja que, una part, la situo en un context familiar» i que, «malauradament és d’actualitat perquè tenim extrema dreta per estona».

Tot i que aquest és el sisè llibre que Borràs publica sota el segell d’Ara Llibres, és el primer que va escriure. Tot aquest temps, però, l’ha «anat fent a foc lent», més de mig miler de pàgines que han pres «forma de dietari», com va descriure el regidor de Cultura Èric Ibáñez, durant la presentació. L’autor va revelar que per rescatar la memòria, a banda de les fotografies que havia fet en aquells moments, també es va basar en les notes de veu que tenia gravades i guardades.

Jordi Borràs va confessar que la intranquil·litat que vivia aquí, quan cobria actes de l’extrema dreta, el van dur a prendre la decisió d’allunyar-se d’aquest espai proper i anar a l’estranger. «Vaig intentar entendre l’extrema dreta anant a fora perquè això que passa ara aquí ja ha passat abans i possiblement ens permet predir què passarà i augurar-ne el futur», explicà Borràs matisant que és necessari «entendre el context històric». Segons ell, el mirall de l’extrema dreta a l’Estat espanyol el podem trobar a Polònia i Hongria, perquè «comparteixen un substrat nacional catòlic que tenen com a referent». «Franco és un heroi per l’extrema dreta hongaresa», assegurà el fotoperiodista qui va poder-hi veure, a Hongria, «una delegació de Vox cantant el Cara al sol, una cosa que aquí no s’atreveixen a fer». Borràs està convençut que «l’extrema dreta ha pogut tornar a entrar a les institucions espanyoles després del 1982 és perquè, en part, han apartat la nostàlgia franquista».

Jordi Borràs va assegurar durant la presentació que la guerra entre Rússia i Ucraïna «és imperialista amb ambicions estratègiques i econòmiques». Pel fotoperiodista és ben clar que «Putin està molt interessat que hi hagi una dreta radical populista potent a Europa» perquè això suposa un element «molt desestabilitzador». Posant la mirada a l’Estat espanyol, Borràs va comentar que aquí «l’extrema dreta neix a les casernes militars i que la seva kriptonita és l’independentisme català». Referent a Vox i al seu ascens meteòric s’explica perquè «el pòsit ja existia, tot i que abans no hi havia oferta». El fotoperiodista va anar més enllà: «Tinc claríssim que hi haurà ministres de Vox» tot afegint que aquest partit «ha vingut per quedar-se». «Si mirem els cicles polítics que hi ha hagut des de la mort de Franco, quan s’acabi aquest actual, si el desembre del 2023 guanya el PP necessitarà un altre partit per governar i aquest serà Vox». Segons ell, «no tindran cap mania a pactar-hi perquè eren els seus companys fins fa quatre dies». Tot i això, tenint en compte «la inestabilitat de la política espanyola poden passar coses increïbles».

«La recepta: governar bé»

L’autor de Tots els colors del negre va assegurar que la dreta radical conservadora espanyola destaca «per ser uns hàbils comunicadors i proposar solucions simples a problemes molt complexos». Això, s’uneix a una població decebuda amb els seus partits i enganyada i derrotada pel sistema econòmic i la desaparició de les classes mitjanes. Per a ell, «la millor recepta és governar bé, és difícil, però s’ha de fer i que la gent percebi que allò que fan els polítics es transforma en el benestar». En cas contrari, la gent acaba votant a aquests partits «per decepció o per desesperació». També va recordar que històricament a Catalunya l’extrema dreta ha estat vinculada a l’espanyolisme i va advertir que «com a catalans no tenim cap vacuna perquè no ens inoculin aquest virus».

«Soc net i fill de vençuts però aquesta derrota l’he duta amb orgull»

Tots els colors del negre és, per a Jordi Borràs, un viatge a la pròpia història familiar, ja que l’avi va formar part de la lleva del Biberó amb 17 anys. «Soc net i fill de vençuts, però aquesta derrota l’he duta amb orgull i amb ganes de ser un corcó», va comentar tot afegint que la derrota va ser triple: «Nacional perquè som independentistes; social i antifeixistes». En aquest sentit, el fotoperiodista va rememorar quan de nen anava al poble, a Gandesa, «jugant entre els terrossos en sortien bales o ossos de soldats que mai ningú s’havia dignat a recollir». «La memòria històrica es passejava impunement per Gandesa», comentà tot explicant com Ramon Serrano Suñer visitava el poble amb el Mercedes, ja que era fill de mare gandesana. Aquest context el va dur a ell a interessar-se per la política a través de la denúncia social.