Mor Paco Poch, un referent de la nit de l'Escala des dels anys 60

Ha mort, Paco Poch, referent de la vida nocturna de l’Escala. Nascut l’any 1947, va ser una persona activa des de ben jove quan va crear, amb tan sols 14 anys,la sala de ball la Nansa. La seguirien la mítica discoteca Marokko a cala Montgó, i més tard la Lluna, que continua oberta, però que va canviar de mans. La música que aquí no es podia comprar es va poder escoltar durant anys gràcies a pioners com Poch, que viatjaven a l’estranger per comprar-la o rebien singles via correu postal. 

La nit escalenca des dels anys seixanta i la música que s’hi va poder escoltar està marcada per la persona de Paco Poch i els locals que va regentar. Com ell mateix deia en una entrevista a l’emissora local Ràdio l’Escala, al programa Desconfiant a la discoteca de casa, “jo tinc tres noms, en Paco de la Lluna, de can Pancho i Marokko”. 

El president de l’Associació d’Oci Nocturn a l’Escala, Josep Lluís Sureda recorda que «en Paco tota la vida que ha fet el mateix, pels que hem vingut tot darrerra se n’ ha anat un mestre, ens ha ensenyat a tots». «Era un referent i que sempre estava disposat a ajudar-te, a donar-te algun consell», assenyala Sureda.

El president de la patronal de l’oci nocturn, Fecasarm, Joaquim Boada, destacava ahir també la figura d’una persona que va fer néixer i va donar vida a la nit de l’Escala durant dècades.

La primera sala de ball

Can Pancho era com es coneixia el cafè Las Delicias dels pares a la Platja. En Paco tenia una colla de vint amics i vint amigues amb els quals van muntar una sala de ball a un local que van cedir-li els seus pares al costat del cafè. Van llogar una màquina de discos per divertir-se amb els amics. Aviat va atraure l’atenció d’altres joves i van decidir obrir-la com a sala de ball. Tenia un nom relacionat amb la pesca i estava decorat amb tot d’estris que van cedir-li pescadors que acudien al cafè dels seus pares. Va durar uns quants anys i va ser el primer intent de discoteca que s’acabaria consolidant amb l’obertura de Marokko. 

Els pares tenien uns terrenys a Montgó i inicialment preveien obrir un xiringuito. En Paco els va convèncer per fer la discoteca Marokko després de viatjar a Anglaterra i altres llocs d’Europa i conèixer el món de l’oci nocturn. Va obrir la nit de Sant Joan de 1965. Va obrir a les deu del vespre i va tancar a les deu del matí, recordava Paco Poch en l’entrevista radiofònica. 

Durant el franquisme s’intentava evitar l’entrada de música i l’entrada de material era limitat perquè es considerava, si no, contraband. EMI enviava directament els discs, singles, per correu postal, un o dos mensualment. 

Dels Dire Straits als Rollings

Paco recordava que el primer va ser el Satisfaction dels Rolling Stones. Un dels temes que va sonar durant tres anys i que va anar a buscar a Perpinyà va ser el primer disc de Dire Straits, el de Sultans of Swing. Va sonar fins que van decidir, tips d’escoltar-la, que no sonés més. 

Sureda destaca de Poch que «era feliç posant música, posant la seva música, i encara fins uns anys anava a punxar aquí al xiringuito del Gambo». Era «una enciclopèdia musical». 

Marokko, a Montgó, obert i amb a terrassa es va convertir en un referent amb clients tant del país com estrangers, sobretot francesos.Paco 

Més tard va obrir La Lluna, un altre referent musical i d’oci a l’Escala. Inicialment preveien fer concerts en directe, però les complicacions per obtenir els permisos els va fer acabar desistint. HI van arribar a tocar Jaume Sisa o Elèctrica Dharma. I anys més tard, juntament amb la seva dona van començar a oferir també restauració.

Poch també va formar part de la gerència de les conegudes discoteques Marte i després UP6.  

L’Escala, família i amics van dir ahir l’últim adéu a Paco Poch a Marokko on es van reunir familiars i amics arribats de molts punts i de moltes èpoques diferents.