Argentina guanya als penals la final de tots els temps 3(4) - 3(2)

Les llàgrimes de Messi elevat als cels, santificat sigui el seu nom, van ser la sang d'un país recorrent de nou les artèries del futbol mundial. Infinit ja per sempre, el millor futbolista de tots els temps va aconseguir a Qatar a la fi el seu destí, fent honor a la profecia que li assenyalava com el messies que retornaria la Copa del Món a l'Argentina, ja tricampiona. 36 anys havien passat des que la pilota es va fer carn en Maradona i aquest diumenge l'ànima del 'Pelussa' s'ha encarnat en el més brillant dels seus hereus perquè una nació que sent el futbol com alguna cosa més que una religió.

Va ocórrer tot això en la final de tots els temps, homenatge sense igual a la carrera d'una llegenda sense igual i d'una vibrant afició que des del primer dia va fer seu el Mundial. Va caldre esperar fins als penals perquè el que serà nou rei del futbol, Kylian Mbappé, també un país sobre la seva ample esquena, es va resignar fins a tres vegades al fet que el relat albiceleste fos perfecte. Però ni els seus tres gols van bastar per a frenar la mística i descarrilar el destí escrit per a aquest Mundial, ja amb lògica seguretat l'últim de la immensa carrera de Messi.

Heroi Montiel

No va ser el segon Mundial consecutiu de França, sinó el tercer de l'Argentina. 1978, 1986 i ara 2022 com a anys jacobeus. Ja any 0 després de Messi, en l'estadi Lusail el futbol va premiar la passió amb la qual l'Argentina va disputar tota la final, enfront dels espasmes francesos fruit de l'efecte desfibril·lador de la seva màxima estrella. Els penals només van reforçar la bellesa de la conquesta, amb un jornaler com Montiel en el paper d'heroi, marcant el quart de l'Argentina, suficient davant la parada de Dibu Martínez davant Coman i la fallada de Tchouaméni.