Fiona Harvey, una assetjadora de pel·lícula (de terror)

El cas de Fiona Harvey és possiblement l'episodi d'assetjament més gran que ha sortit a la llum en els darrers anys al Regne Unit. Aquesta advocada escocesa de 58 anys va saltar a la fama fa tot just unes setmanes, poc després de l'estrena de l'exitosa sèrie de Netflix 'Baby Reindeer', un dels fenòmens de l'any al país. Harvey es va trobar, d'un dia per l'altre, amb una actriu interpretant-la a l'altra banda de la pantalla. El seu nom a la ficció és Martha Scott, una dona desequilibrada psicològicament que s'obsessiona amb el cambrer d'un pub fins al punt de fer-li la vida impossible. La història, assegura la plataforma d''streaming', és real.

El creador de la sèrie és la víctima, l'humorista i escriptor Richard Gadd, de 34 anys. Ell mateix assegura que va conèixer Harvey el 2015, quan la va convidar a una tassa de te al pub de Londres on treballava perquè, segons li va dir, no tenia diners per pagar-la. A partir de llavors es va desenvolupar una història d'assetjament que va durar quatre anys i que va desencadenar un total de 41.071 correus electrònics, 350 hores de missatges de veu, 744 tuits, 46 missatges de Facebook i 106 pàgines de cartes. Gadd explica que la història –que va interpretar inicialment al teatre– va ser alterada cronològicament, però insisteix que els fets descrits a la sèrie van passar de debò.

"Emocionalment [la història] és completament certa, òbviament. Vaig patir assetjament i abusos greus, però volíem que romangués en un marc artístic, així com protegir les persones en què es basa", va explicar Gadd en una entrevista al diari 'The Guardian'. No ho va aconseguir. Poc després de l'estrena, les xarxes van començar a bullir. Els rumors i les especulacions sobre qui podia ser la persona que s'amagava darrere de la identitat de Martha Scott van anar creixent i, al final, van acabar trobant-la. "Els rastrejadors d'Internet em van perseguir, em van assetjar i em van llançar amenaces de mort", va assegurar Harvey en una entrevista amb el periodista Piers Morgan per explicar per què havia decidit donar la cara.

El que va començar amb una simple tassa de te va acabar convertint-se en un malson per a Gadd. "Al principi tots al pub pensaven que era graciós que tingués una admiradora", va explicar al diari 'The Times'. "Després va començar a envair la meva vida, a seguir-me, apareixent en les meves actuacions, esperant a la porta de casa meva, enviant-me milers de missatges de veu i de correu electrònic". L'autor assegura que Harvey, fins i tot, va arribar a perseguir els seus familiars i els seus éssers estimats, inclosos els seus pares i una dona trans amb la qual Gadd va mantenir una relació. "Em vaig espantar físicament perquè no sabia fins on podia arribar, podia dur un ganivet, però al mateix temps també vaig pensar que hagués estat si fos un home alt i aterridor".

Llàstima i culpa

Gadd va trigar molt de temps a prendre accions per frenar l'assetjament perquè, explica, va sentir llàstima per ella. També revela que va arribar a tenir un sentiment de culpa per haver-la convidat a aquest te i per haver rigut les gràcies al principi. "Et mantens a la mentida perquè és més fàcil eludir la tensió d'una situació. No he volgut molestar mai algú vulnerable", assegura. A la sèrie, el personatge de Harvey és condemnat a nou mesos de presó i a una ordre d'allunyament de cinc anys. A la vida real, Gadd s'ha limitat a assegurar que el problema "està resolt" i que no va voler enviar a la presó algú que "no es troba bé mentalment".

Però la versió de Harvey és molt diferent. Assegura que pràcticament tot el que es relata a la sèrie és fals, inclòs un episodi en què suposadament el va assaltar sexualment en un canal. A l'extensa entrevista amb Piers Morgan –que supera els 12 milions de visualitzacions a Youtube– l'advocada explica que va veure Gadd "cinc o sis vegades" al pub on treballava i nega haver-li enviat milers de correus electrònics, així com missatges al mòbil perquè no tenia el telèfon. Segons Harvey, només li va enviar una desena de correus electrònics, una carta i alguns missatges a través de Twitter. "No soc una assetjadora, no he estat a la presó i no tinc ordres judicials. És una ximpleria", va explicar al veterà periodista.

Assetjament a Starmer

Les sospites sobre el passat assetjador de Harvey, però, han anat en augment els últims dies després de la publicació aquesta setmana d'una informació al diari 'The Sun', que apunta que també va assetjar el líder del Partit Laborista, Keir Starmer. Segons el tabloide, l'advocada va enviar prop de 300 correus electrònics a Starmer en un període de vuit mesos, en què llançava atacs contra la seva dona i, fins i tot, li va dir que li faria la vida impossible. Els missatges van ser remesos al Centre d'Avaluació d'Amenaces Fixes (FTAC), una unitat conjunta de la Policia Metropolitana i el Servei Nacional de Salut (NHS), que s'ocupa dels casos de persones que tenen fixació amb polítics i membres de la Família Real.

Harvey no ha volgut respondre a les suposades amenaces contra Starmer, però sí que ha confirmat la seva intenció de denunciar Netflix i Gadd per difamació. Una demanda que podria ser acceptada en cas que es demostri que no s'ha protegit degudament la seva identitat o que algun dels fets relatats a la sèrie no va passar realment, ja que la mateixa plataforma assegura que la història és real (i no que estigui basada o inspirada en fets reals). El cap de polítiques de Netflix al Regne Unit, Benjamin King, va afirmar davant la comissió de cultura de la Cambra dels Comuns que la plataforma va prendre "precaucions raonables" per protegir la identitat de Harvey, alhora que va defensar l'emissió d'una sèrie que mostra "la història real dels horribles abusos" que l'escriptor i protagonista va patir a mans d'"una assetjadora convicta".

Però per ara ni la premsa britànica ni els mateixos diputats han aconseguit demostrar que Harvey va ser condemnada per assetjament, cosa que podria suposar un maldecap per a la plataforma de 'streaming' en l'àmbit legal. "Tot això apunta a un espectacular incompliment del deure de protecció per part de Netflix, Gadd i Clerkenwell Films. Cosa que, al meu entendre, comporta seriosos riscos legals", va afirmar Morgan després de l'entrevista, després de recordar que les pistes que deixa la sèrie sobre la veritable identitat de la presumpta assetjadora van permetre la seva ràpida identificació a les xarxes socials. La ficció de Netflix ja s'ha acabat, però tot apunta que la història real està lluny d'acabar.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ