Els desastres climàtics han causat 150 morts i pèrdues de 13.400 milions a Europa a l'últim any

La crisi climàtica ha envoltat Europa en una era d'extrems climàtics. Segons apunta l'últim balanç anual del Servei de Canvi Climàtic Copernicus (C3S) i l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), l'any passat el Vell Continent va experimentar, d'una banda, onades de calor cada cop més extremes i, de l'altra, un auge de tempestes extremes i inundacions. Al llarg del 2023, els desastres climàtics per si mateixos van causar al voltant de 150 morts i pèrdues de més de 13.400 milions d'euros al conjunt dels països europeus. "La crisi climàtica és el desafiament més gran de la nostra generació. El cost de l'acció climàtica pot semblar elevat, però és molt més gran el de la inacció", destaca Celeste Saulo, secretària general de l'Organització Meteorològica Mundial, després de la publicació d'aquestes xifres.

L'últim gran informe sobre l'estat del clima a Europa dona un any més un balanç preocupant. El 2023 va ser un dels anys més càlids des que hi ha registres. Els termòmetres europeus van estar per sobre del que és normal durant onze mesos seguits i al setembre van registrar les xifres absolutes més altes mai observades. També es va constatar un rècord de dies d'estrès tèrmic extrem. "L'exposició prolongada a l'estrès tèrmic pot agreujar algunes malalties i augmentar el risc de patir malalties relacionades amb la calor, especialment entre les poblacions vulnerables", adverteix l'estudi, que també assenyala que en els darrers vint anys la mortalitat relacionada amb la calor s'ha disparat al voltant del 30%.

Al nord del continent europeu també s'ha registrat un repunt de les tempestes extremes i de les inundacions

Més enllà de la calor extrema, al nord del continent europeu també s'ha registrat un repunt de les tempestes extremes i de les inundacions. Els registres mostren que al llarg del 2023 almenys un terç de la xarxa fluvial europea va experimentar una crescuda del cabal dels seus rius i va excedir el llindar d'inundació alta. Aquests desastres climàtics per si mateixos van afectar més d'1,6 milions de persones i van provocar al voltant del 81% de les pèrdues econòmiques de l'any relacionades amb desastres climàtics. Segons recull la Base de Dades Internacional sobre Catàstrofes (EM-DAT), les borrasques registrades a Europa l'any passat li van arrabassar la vida a 63 persones i les inundacions a 44 més.

L'altre gran desastre natural registrat l'any passat van ser els incendis forestals, que van afectar més de 550.000 persones a tot el continent europeu, van deixar més de 500.000 hectàrees cremades i van causar 44 decessos més. Els focs es van produir, sobretot, al llarg de l'estiu a països de l'arc mediterrani com Portugal, Espanya, Itàlia i Grècia. Al juliol, coincidint amb una onada de calor extrema, el país hel·lè va patir l'incendi forestal més gran mai registrat a Europa amb més de 96.000 hectàrees calcinades. Segons apunten els experts, encara que aquest tipus de fenòmens sempre han existit, la crisi climàtica està creant les condicions perquè els incendis siguin cada cop més extrems. "En els últims estius, Europa ha patit més i més incendis i una temporada d'incendis més llarga", apunta l'anàlisi.

VÍDEO | Incendi de Portbou del passat estiu

Indicadors en vermell

Tots els indicadors sobre la salut climàtica europea mostren xifres preocupants. Segons l'últim balanç de Copernicus i de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), l'any passat els oceans i mars del Vell Continent van registrar la temperatura més alta mai observada. Al juny, en algunes zones, les aigües fins i tot van arribar a registrar temperatures fins a 5 graus per sobre del que és normal per a l'època. A les aigües del Mediterrani, l'estiu passat es van assolir gairebé els 30 graus en una època en què, de normal, els termòmetres marins no haurien de superar els 25 o 26 graus. Es tracta d'una de les xifres més altes mai registrades a les costes europees.

L'augment de les temperatures no només es va reflectir al llarg de l'estiu sinó que, un any més, també va alterar els registres d'altres estacions. I això ha acabat repercutint, per exemple, a l'extensió de la neu. Els registres assenyalen que a gran part d'Europa, sobretot a la zona central i als Alps, es va registrar un descens important dels dies de neu. Les glaceres alpines, per exemple, van patir una "pèrdua excepcional" de gel. En part degut a la baixa acumulació de la neu a l'hivern i, en part, al desglaç accelerat causat per les onades de calor. En total, es calcula que, entre el 2022 i el 2023, les glaceres dels Alps han perdut un 10% del seu volum i estan en mínims històrics.

A l'extrem nord del planeta, a l'Àrtic, l'extensió del gel marí es va mantenir per sota del normal durant gairebé tot l'any. Al màxim anual, assolit al voltant del mes de març, l'extensió del gel marí va ser un 5% inferior respecte al normal per a l'època. I si més no, observat al setembre, el gel àrtic es va situar un 18% per sota del normal. Pel que fa a temperatures, el 2023 va ser el sisè any més càlid des que hi ha registres a l'Àrtic. També va ser el segon any amb més emissions relacionades amb incendis forestals.

"Les dades presentades a l'Estat Europeu del Clima són alarmants, però també són una eina fonamental per impulsar la transició que necessitem per fer front a la crisi climàtica", afirma Mauro Facchini, responsable d'Observació de la Terra a la Direcció General d'Indústria de Defensa i Espai de la Comissió Europea. "Hem d'avançar cap a un model energètic sostenible i una reducció neta dels gasos amb efecte d'hivernacle per convertir-nos així en el primer continent climàticament neutre el 2050", afegeix després de la publicació d'aquest informe.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ