"Per evitar la tercera guerra mundial, Rússia ha de perdre"

La primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas (Tallinn, 1977), és una de les veus més fermes contra Vladímir Putin i en defensa d’Ucraïna. En vigílies del Consell Europeu, torna a mostrar-se inflexible davant Rússia i recorda, que no és només la seguretat europea la que està en perill.

Quin perill representa Rússia per al seu país, Estònia?

Exactament el mateix que per al seu país, perquè estem junts a l’OTAN. No hi ha països de primera o de segona classe. Atacar-ne un significa atacar-los tots. Ara bé, si Ucraïna cau, Europa també patirà. Hi haurà una pausa d’alguns anys, però ho tornarem a veure a una escala més àmplia, especialment si no invertim en defensa. També hem de tenir en compte que Rússia no vol entrar en guerra amb l’OTAN, i nosaltres tampoc volem entrar en guerra amb Rússia. Però si no hi invertim prou no ens tindran por. El problema amb la defensa és que, quan la necessites, ja és massa tard.

Té Europa plena consciència del risc existencial que suposaria una derrota d’Ucraïna?

Quan va començar la guerra el 2022, estava segura que tots els països de l’OTAN augmentarien la seva inversió en defensa perquè l’amenaça era real. Per a la meva sorpresa, no va passar. El 1988, durant la guerra freda, tots els membres de l’OTAN gastaven més del 2% i alguns fins i tot el 6%. ¿Per què? Perquè l’amenaça era real. Ara tenim una guerra oberta i encara alguns països no ho creuen.

Com ha dit Olaf Scholz, els europeus no volen una tercera guerra mundial. Com evitar-la i alhora preparar-se?

La manera d’evitar la tercera guerra mundial és que Rússia perdi aquesta guerra. Així no haurem de preocupar-nos d’una guerra mundial. Però, si guanyen, em preocuparia. Si se’n surten de continuar robant territori i no passa res, serà un problema.

Què pensa de la retòrica nuclear que Vladímir Putin?

No és nou. Ho fan des de fa molt temps. És per intimidar-nos, fer-nos tenir por, i en alguns països funciona. ¿Puc dir si definitivament no les utilitzarà? No, no puc, perquè aquest home està boig. Però el principal objectiu, tenint en compte que fa molt temps que ho fan, és atemorir-nos, i en això són molt bons. Els russos dissenyen les amenaces d’acord amb les pors de cada país. A Estònia no escoltem les amenaces nuclears perquè no ens les creiem, però escoltem amenaces que volen alliberar la seva minoria russa. I això pot fer pensar que potser ho estan planejant.

Gastar més, amb quin objectiu: ¿entregar més armes a Ucraïna o preparar-se per a la guerra?

Tots dos. A curt termini, subministrar Ucraïna, però també renovar les nostres reserves. Hem calculat que si tots els països del grup de Ramstein –la coalició de 50 països que recolza militarment Ucraïna– es comprometessin amb un 0,25% del seu PIB com a ajuda militar a Ucraïna, es podria guanyar a Rússia de sobra.

Tirarà endavant la idea dels eurobons per a la defensa?

No crec que tinguem l’empenta final aquesta vegada [en la cimera], però estem fent petits passos. Ahir em vaig reunir amb el canceller alemany i estem intentant buscar solucions que siguin acceptables per a tothom. No m’aferro a la idea que han de ser eurobons si trobem una altra manera. Però necessitem inversions per a la indústria de defensa. Necessitem obrir els fons per aconseguir capital privat per a la indústria.

Què opina de la declaració de Macron sobre l’enviament de tropes? ¿Li sembla bé la seva ambigüitat?

Fa tant temps que intentem endevinar què farà Rússia que seria una bona estratègia que ells hagin d’endevinar el que farem nosaltres. Aquesta ambigüitat estratègica és bona.

Quines mesures concretes es poden prendre per evitar l’elusió de sancions?

Les sancions estan funcionant, però ho haurien de fer millor. Hem de fer més, i tinc una llista: quotes per a determinats productes o tecnologies a determinats tercers països, embargament total a les exportacions, ampliar la llista de mercaderies a les quals es prohibeix la reexportació a Rússia, sancions mirall, prohibir les importacions de productes agrícoles russos i un nou règim de sancions.

Brussel·les planteja que les futures adhesions a la UE es produeixin de manera gradual i passar de la unanimitat a la majoria qualificada en algunes decisions. Està disposada a pagar aquest preu?

Com que vinc d’un país petit que no va tenir veu durant 50 anys, realment apreciem poder tenir veu a la taula i no ser arrossegats pels països grans. Per això em resisteixo a renunciar al dret de veto. La majoria qualificada ha de ser limitada per garantir els drets dels països més petits. Estònia no ha utilitzat aquest dret de veto. Sempre intentem ser molt constructius, però no tots han sigut tan raonables.

Molts han apuntat que seria una bona candidata per a un dels alts càrrecs de la UE.

Ni aquí ni a l’OTAN se m’ha ofert. A l’OTAN mai he sigut considerada candidata. Quant als alts càrrecs europeus, s’acosten les eleccions europees. He sentit parlar molt de negociacions difícils. Això no significa que hagin de guanyar els millors candidats. Els candidats que no tenen ningú en contra solen guanyar. Primer vegem els resultats de les eleccions. Als liberals no els va bé aquesta vegada, així que probablement serem la quarta força.

Hi està interessada?

En política pot passar qualsevol cosa. Estic prenent decisions tan difícils a casa que estic cometent un suïcidi polític. Puc dir, com a dona, que si mires arreu del món, les dones líders estan renunciant perquè és molt difícil, especialment quan tens una família.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ