“La pau entre Israel i Palestina ha de basar-se en la formalització de dos Estats»

L'ambaixador de la República Popular de la Xina a Espanya, Yao Jing, veu preocupant la situació a Gaza i apunta a la formalització de dos Estats com l'única via per a aconseguir la pau a Orient Mitjà. El diplomàtic, que es va estrenar a l'octubre en el càrrec, ha estat a Gran Canària, on va participar en un acte de l'Institut Confucio per commemorar el 50è aniversari de l'obertura de relacions entre el seu país i Espanya.

Quin és l'estat de les relacions entre Espanya i la Xina?

Aquesta és una qüestió molt important. Abans de parlar amb vostè, he reflexionat molt sobre la qüestió. Enguany és el 50 aniversari de les nostres relacions diplomàtiques, i crec que és el moment que ens replantegem el que hem guanyat durant aquest temps i el que esperem per als pròxims 50 anys. La Xina i Espanya tenen una relació bastant ben teixida, més a partir d'ara, que hem tingut l'honor de rebre el mes de març passat la visita del president del Govern, Pedro Sánchez, que va obrir una nova etapa. Crec que per a mantenir els vincles polítics és important el respecte mutu i la cooperació fructífera, i aquests són els punts clau dels nostres llaços. 

Què esperen d'aquest vincle en els pròxims 50 anys?

Des del punt de vista xinès, es concedeix una gran importància a la relació amb Espanya. Un soci estratègic amb el qual volem continuar cooperant en el pla del desenvolupament econòmic i impulsant intercanvis culturals. 

Ara mateix la governabilitat d'Espanya no està passant pel seu millor moment. Com afecta aquesta ‘crisi política’ als interessos comercials xinesos?

Com a ambaixador haig d'estar informat sobre el desenvolupament de la política nacional, però la posició de la Xina pel que fa a les qüestions internes de la resta és molt clara: la seguim, però mai interferim. L'única cosa que puc dir és que tenim els millors desitjos per al poble espanyol i el seu Govern. 

Com definiria l'estat actual en el qual es troba l'economia i la societat Xina?

Després de la pandèmia, igual que Europa i la resta del món, la Xina està tractant de recuperar-se. Tenim bastanta confiança en la nostra economia. Si ens fixem en les xifres dels tres primers trimestres d'enguany, hem aconseguit que el PIB creixi un 5,2%, hem aconseguit potenciar el gran mercat xinès i hem assegurat el futur de la cooperació exterior amb altres països. Amb aquest panorama, crec, sens dubte, que obtindrem bons resultats.

Són la segona potència mundial, avançaran els EUA i aconseguiran el primer lloc abans de 2030?

Encara que siguem la segona economia del món, quant a potència, la Xina continua sent un país en desenvolupament. Per exemple, el PIB per càpita tan sols ronda els 10.000 dòlars a l'any. És molt menys que l'espanyol, crec. No tenim cap política l'objectiu de la qual sigui avançar els Estats Units, que és una superpotència i està més avançat que nosaltres en unes certes àrees. No és un somni xinès ni la fi de la nostra estratègia a l'exterior. 

En quin punt es troben els llaços amb els EUA?

Per a entendre'ls cal analitzar la trajectòria que han tingut en l'última dècada. El nostre país està treballant perquè aquestes relacions es fonamentin en el respecte mutu, en el respecte a la sobirania. Hem d'acomodar les preocupacions de cadascun, però de manera, al meu judici, raonable. Totes dues parts hem d'adoptar una actitud de cooperació, col·laboració i responsabilitat mútua. No hem de culpar-nos, ni sancionar-nos, ni limitar-nos entre nosaltres. Les nostres poblacions són molt nombroses i les nostres economies molt grans, a més tots dos tenim una gran responsabilitat com a membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU. Tenim un paper vital per aconseguir la pau i l'estabilitat en el món, però en aquest moment, la Xina i els EUA segueixen patrons diferents. Nosaltres volem ser més cooperatius. Crec que han d'obrir la seva ment i fer-se càrrec de les seves obligacions. 

Parlava d'aconseguir la pau, quina és la via xinesa per la qual aposta per aconseguir un alto el foc a Gaza?

El que està passant a Gaza és tràgic i preocupant. Tothom sap quina és la raó i el rerefons. La Xina condemna tota mena d'atacs contra la població civil i considera que el conegut dret a l'autodefensa ha de limitar-se al que dicta el dret internacional. En definitiva, el procés de pau a Orient Mitjà ha de continuar sobre la base que s'han de formalitzar dos Estats. Ara com ara, el prioritari és aconseguir un alto el foc. La violència no es resoldrà amb més violència. Si la pau és el destí final, no es pot lluitar en una guerra. Les converses són l'única manera d'arribar a un consens. Estem col·laborant amb altres socis per aconseguir que els bàndols s'asseguin a parlar. No obstant això, les coses s'estan desenvolupant en contra de la nostra voluntat. 

Vostè és optimista?

Haig de ser optimista perquè aquesta violència no és sostenible. Cada dia la gent de tots dos costats pateix. No és la situació que volem.

Un líder de Hamàs, Jaled Meshaal, ha afirmat en una entrevista que la Xina planeja un atac a Taiwan similar al que ells han posat en marxa a Israel. És una mentida?

No conec a aquest tipus i la comparació que ha fet entre Orient Mitjà i Taiwan és molt poc realista. Taiwan forma part de la Xina i estem fent tot el possible per resoldre pacíficament aquest capítol de la nostra història. El problema és que hi ha un petit nombre de persones a l'illa, així com en la comunitat internacional, que volen convertir-lo en un gran conflicte. Totes dues situacions no són comparables, són totalment diferents. La nostra política cap a Taiwan és buscar un acord pacífic. El propòsit xinès no és la violència, es basa sempre en la pau.

Qualificaria a la Xina de país comunista?

Per descomptat, abans érem un imperi amb una dinastia en el Govern, però des que el Partit Comunista Xinès (PCC) va ser establert el 1921 som un país comunista i socialista. Aquest és l'únic camí per a aconseguir els objectius de benestar que volem en la nostra societat. El PCC ha aconseguit que ens independitzem de les potències externes, que tinguem una integritat territorial plena sense perill de patir invasions i exerceix el lideratge popular sobre tota la societat. També ha aconseguit que el país passi de ser una economia pobra a una relativament desenvolupada i ha mantingut la nostra independència cultural. Així que, sí, som una societat comunista, però amb característiques xineses. El nostre objectiu no és expandir el nostre sistema a altres països.

Creu que a Occident tenim una percepció errònia del comunisme?

Si ens fixem en els documents sobre els quals s'erigeix l'Estat xinès, la base dels mateixos és la democràcia, la llibertat, l'obertura i els drets. Per tant, crec que a vegades sí que es té a Occident una concepció errònia de la Xina.

Han entrat amb força com a inversors a Àfrica. Per què són tan atractius els acords amb la Xina per als països africans?

Àfrica és un vast territori, una gran terra. Quan la Xina té algun tipus d'assoliment econòmic, és natural que ofereixi ajuda o assistència per al desenvolupament a uns altres. Oferim als països africans inversions en infraestructura i transports, sobretot per a ferrocarrils, carreteres o autopistes. No són països molt rics, per la qual cosa brindem també alguns tipus cooperació en matèria de formació de professionals o gestors. Això és bàsicament el que estem fent. Tenim bons amics a Àfrica. Ells van fer costat als xinesos per avançar cap a la independència, cap a la sobirania, i ara com és natural ens toca retornar-ho. En el passat, quan érem pobres, vam rebre la seva ajuda. I ara que som una mica rics, els oferim els nostres diners. 

Aquests interessos econòmics estan acompanyats d'interessos geoestratègics? Sobretot, per aplacar la influència dels EUA i Rússia a l'àrea. 

 No crec que la Xina tingui cap pla estratègic per competir amb ningú. Àfrica és molt vasta i qualsevol altre país, com França, els Estats Units, i fins i tot Espanya, té influència, té les seves àrees d'influència. Nosaltres no podem abastar-ho tot, és quelcom poc realista. Espanya té més presència a la part nord, França en les zones francòfones. El nostre país l'única cosa que vol és compartir aquesta responsabilitat que tenim les grans economies amb el desenvolupament d'aquest continent. Aquesta és la política bàsica.

De cara al futur. Quins són els reptes que té per davant la seva nació? 

Ja que tenim una gran població, hem de gestionar un desenvolupament adequat de la nostra economia, que es basa a prioritzar el mercat intern i la cooperació internacional. Un repte és dinamitzar el consum intern. La part occidental de la Xina té un desenvolupament més semblant al d'alguns països d'Àfrica enfront de les zones riques de l'oriental. Hi ha un desequilibri al país que hem de solucionar. Un altre és que depenem molt de la volatilitat de l'economia mundial. Som el major soci comercial de la majoria dels països amb moltes inversions a l'estranger. No hauríem de patir sancions, limitacions o investigacions per part d'altres estats, volem un entorn internacional just per a realitzar transaccions. I finalment, la pau. L'economia només pot aconseguir-se en pau. Si tenim aquests problemes a Ucraïna, si tenim aquests problemes a Orient Mitjà, si tenim tot aquest tipus de problemes, la cosa es complica. 

I els objectius de desenvolupament sostenible?

Clar, el desenvolupament sostenible és prioritari per a la Xina. Estem canviant moltes de les nostres centrals de carbó per l'hidrogen o un altre tipus de fonts netes.