«Tothom està enganxat al mòbil, segueixen l’evolució del terratrèmol per TikTok»

Les imatges dels estralls del terratrèmol van començar a córrer com la pólvora per les xarxes socials. Càmeres de seguretat captant persones fugint segons abans d’impactar contra el terra per la marea humana que els engolia. Cases i vides esquarterades. Pols. Muntanyes de runa. Llàgrimes. Por. Impotència. 

Des de divendres a la nit, la comunitat marroquina resident a les comarques gironines segueix l’evolució del terratrèmol «enganxats al mòbil, sense gairebé desendollar-los de la corrent», va assegurar ahir el director de la cooperativa d’inserció laboral Idària, amb seu a Salt, i membre de Social Project 4.0, Karim Sabni El Garraf. S’informen, sobretot, a través de Facebook i TikTok. «Els mitjans oficials donen xifres de morts i ferits i fan crides a donar sang, però a través de les xarxes socials poden seguir gairebé el minut a minut, poden veure les imatges, saber què està passant en cada moment», va assegurar.

Els gironins amb familiars o coneguts a la zona del terratrèmol viuen la tragèdia amb el cor en un puny. «La sensació és d’impotència, no saben si és millor quedar-se aquí o volar al Marroc per ajudar, però també tenen por de ser una càrrega», va explicar Sabni. «Els seus familiars els diuen que estan bé, que no cal que hi vagin, però també saben que no els explicaran si la casa encara es manté de peu o si estan dormint al carrer per por a que el sostre els caigui a sobre», va relatar. La zona afectada pel terratrèmol és «rural amb cases de fang molt poc sòlides, que amb un sacseig com aquest deixa una imatge de guerra», va explicar. A més, l’accés és «molt complicat»: «És molt difícil arribar-hi perquè ja de per si és molt muntanyós, i ara les carreteres han quedat tallades i molts ponts s’han ensorrat». 

Més de 300 euros per fugir

Fugir de Marràqueix, en aquests moments, és un luxe. I és que els bitllets d’avió en destí a Barcelona freguen els 350 euros per persona. «Hi ha gent que ha intentat comprar un vol per fugir o simplement per tornar a casa, però els preus són desorbitats», va lamentar Sabni.

Però a mesura que avançaven les hores, el país havia de recuperar el pols. «Marroc està en xoc», va assegurar el president de l'ONG Azahara, Mohamed El Amrani, després d’un «dels pitjors terratrèmols dels últims anys». La xifra de morts no parava de créixer. «És probable que en poques hores arribem als 2.000 morts», va vaticinar. A Marràqueix, les entitats locals amb les que treballen habitualment els van alertar de rèpliques durant tot el dia.

L’onada de solidaritat no va tardar en arribar. I és que a primera hora de la tarda, El Amrani ja havia rebut més d’un centenar de missatges de gironins tant d’origen marroquí (tot i que la gran majoria són del nord del país, lluny de la zona afectada) com de persones sense cap vincle amb el Marroc interessant-se per la situació i oferint-se a ajudar. Amb tot, van decidir posar en marxa una campanya de micromecenatge per recaptar fons i enviar-los a cinc entitats locals «de confiança» que treballen sobre el terreny, perquè puguin comprar mantes, aigua, menjar i medicaments. En el tancament d’aquesta edició, ja havien aconseguit recaptar 630 euros (l’objectiu és arribar als 10.000 euros). «Ara el més important és gestionar l’emergència i actuar amb el cap fred, que serà com millor podrem ajudar», va assegurar, i va afegir que «tinc l’esperança que la ciutadania es mobilitzi». Per la seva banda, Sabni va assegurar que dimarts faran un primer enviament de material humanitari, que vehicularan a través del Fons Català de Cooperació «perquè pugui arribar amb garanties». El país, van coincidir els dos representants de les entitats, està reaccionant «amb una gran solidaritat»: «Hi ha centenars de persones fent cua per donar sang», va assegurar El Amrani, i Sabni va explicar que «els marroquins estan acollint als turistes a casa seva».

Per la seva banda, l’associació AMICAL dels Immigrants Marroquins a Catalunya està coordinant-se amb altres entitats per fer-hi arribar el que calgui. El seu president, Ahmed Abair, va explicar a l’ACN que fan falta mantes, llençols, tendes de campanya, roba i medicaments. La seva voluntat és poder enviar l’ajuda humanitària en camions, com ja van fer en el terratrèmol d’Alhucemas l’any 2004, en què van morir 630 persones. 

«Una proximitat llunyana»

«Demà no veurem cotxes anant al Marroc amb ajuda humanitària perquè és una proximitat llunyana, si Marroc fos Europa seria una altra cosa», va assegurar el director de la cooperativa d’inserció laboral Idària. En aquest sentit, va lamentar que «les vides més avall del Mediterrani no tenen el mateix preu».

Des d’ajuntaments al Girona FC

Al llarg d’ahir, van ser moltes les institucions que van difondre un comunicat a través de les xarxes socials per expressar la seva solidaritat amb el poble marroquí i la comunitat marroquina establerta en diferents punts de les comarques gironines, des dels ajuntaments de Figueres, Girona, Salt, Banyoles, Blanes (avui a les dotze del migdia han convocat un minut de silenci davant del consistori) o Sant Joan de les Abadesses, passant pel Girona FC o el Bàsquet Girona.

Subscriu-te per seguir llegint