Les dades satel·litàries s'han utilitzat molt aquest any per vigilar les fluctuacions en la qualitat de l'aire provocades per les mesures per combatre la COVID-19. El satèl·lit Sentinel-5P del programa europeu Copernicus porta cartografiant sense parar els canvis en la contaminació de l'aire des del seu llançament el 2017.

Científics del Real Institut Meteorològic dels Països Baixos (KNMI) i del Reial Institut d'Aeronomia Espacial de Bèlgica (Bira-IASB) s'han emprat dades satel·litàries de Sentinel-5P i dades terrestres per identificar la correlació entre la COVID-19 i els efectes de la contaminació aèria a Europa.

Copyright: conté dades modificades de Copernicus Sentinel (2019-20), processades per KNMI / BIRA-IASB

Un dels gràfics elaborats mostra la concentració mitjana de diòxid de nitrogen sobre cinc importants ciutats europees: Milà, Madrid, París, Berlín i Budapest. Al panell superior apareixen les concentracions (emprant una mitjana mòbil de 14 dies) en 2019 en comparació amb les de 2020 a partir de dades de Sentinel-5P, mentre que en el panell inferior veiem les observacions in situ.

Els tons de gris indiquen els períodes de confinament en 2020, des del seu nivell més estricte (gris fosc) fins a la relaxació de les mesures (gris clar). Els percentatges en vermell representen la reducció en 2020 respecte al mateix període de 2019.

Les dades mostren que els majors descensos, del 40-50%, es van produir durant la primera fase de confinament al sud d'Europa, específicament a Espanya, Itàlia i França. Al juliol i agost de 2020, les dades suggereixen que les concentracions encara eren entre un 10 i un 20% menors que els nivells pre-COVID.

Bas Mijling, científic atmosfèric del KNMI, comenta: "Les mesures de quarantena aplicades a Berlín van provocar una caiguda del voltant del 20% amb petites variacions fins a agost de 2020. A l'est d'Europa, l'impacte de les mesures ha estat en general menys Crida l'atenció que en els països de sud i França, on es van observar reduccions d'aproximadament el 40-50% durant el confinament estricte dels mesos de març i abril".

"A hores d'ara la investigació continua en el marc del projecte ICOVAC de l'ESA, que estudia l'impacte de les mesures de confinament per la COVID-19 en la qualitat de l'aire i el clima".

Jenny Stavrakou, científica atmosfèrica del Bira-IASB, afegeix: "L'impacte de la meteorologia en les observacions del diòxid de nitrogen podria ser significatiu i no hauríem de passar-ho per alt. Per això cal analitzar dades al llarg de períodes de temps majors per afinar en l'estimació de l'impacte de l'activitat humana en les observacions".

"Per a la comparació mitjana de 2019 i 2020, calculem una incertesa del descens causat per la COVID-19 del 15-20%", afegeix. "En comparar la reducció en les dades satel·litzades i les dades terrestres per diferents ciutats, la correlació resultava satisfactòria, amb diferències dins el marge d'incertesa a causa de la variabilitat meteorològica".

El responsable de la missió Sentinel-5P de Copernicus per l'ESA, Claus Zehner, comenta: "El que realment crida l'atenció és que les dades de Sentinel-5P estan perfectament en línia amb els mesuraments sobre el terreny. Això demostra que la vigilància de la qualitat de l'aire des de l'espai pot contribuir a l'elaboració periòdica d'informes de qualitat de l'aire en els països europeus, cosa que fins ara només s'ha fet amb mesuraments in situ".

El confinament que va tenir lloc a Europa entre març i abril va provocar una caiguda significativa en els nivells de diòxid de nitrogen en àrees densament poblades i industrialitzades d'Europa, inclosa la conca de l'Ruhr (Alemanya) i la vall de l'Po (nord d'Itàlia).

Aquestes reduccions s'atribueixen a la important contribució del trànsit, així com dels sectors industrial i energètic, als nivells de diòxid de nitrogen. Cap a juliol-agost del 2020 sembla que les concentracions han tornat a nivells gairebé normals, llevat de sobre les grans ciutats, on encara no s'ha reprès plenament l'activitat humana.

El diòxid de nitrogen s'allibera a l'atmosfera durant la crema de combustibles de vehicles, centrals elèctriques i instal·lacions industrials, i pot tenir un impacte significatiu en la salut humana en augmentar la probabilitat de desenvolupar problemes respiratoris. El satèl·lit Sentinel-5P de Copernicus transporta l'avançat instrument Tropomi, que detecta l'empremta única dels gasos atmosfèrics per crear una imatge dels contaminants de l'aire amb una precisió i una resolució espacial sense precedents.