Innovar, la clau per a l’aterratge de l'economia circular
00%
Carregant

Innovar, la clau per a l’aterratge de l'economia circular

keyboard_arrow_down
Innovar, la clave para el aterrizaje de la economía circular

BBVA i la Fundació Antigues Caixes Catalanes premien Vytrus Biotech i Fitplanet com a millors propostes d'innovació mediambiental de l'any

De la trentena d'elements de la taula periòdica que es fan servir per fabricar un smartphone, una tauleta o un ordinador, la meitat estan en risc d'esgotar-se més o menys aviat. N’hi ha cinc o sis, de fet, que podrien desaparèixer en 100 anys. "I goso dir que seran més aviat 50", adverteix la directora de la Càtedra d'Economia Circular del TecnoCampus de la UPF, Sònia Llorens. Aquesta catedràtica va ser la convidada acadèmica de la tercera edició dels premis que atorguen el BBVA i la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC) a pimes i autònoms que proposen negocis sostenibles mediambientalment, uns guardons en què col·labora EL PERIÓDICO i que van reivindicar ahir la innovació i la col·laboració com a claus fonamentals per aconseguir que l'economia circular acabi d'aterrar.

José Ballester (BBVA), Anna Bernadas (Generalitat) y Jaume Ribera (FACC), en el acto de la entrega de premios conducido por la periodista Elisabet Carnicé. / FERRAN NADEU
José Ballester (BBVA), Anna Bernadas (Generalitat) i Jaume Ribera (FACC), en l'acte del lliurament de premis conduït per la periodista Elisabet Carnicé. / FERRAN NADEU

Perquè, tal com explica Llorens, el problema ja no és només que molts d'aquests elements s'esgoten, sinó que el ritme en què generem emissions i residus és tan alt, que el planeta ja no és capaç d'absorbir-los. “Necessitem canviar de forma urgent aquesta forma de produir i consumir”, va plantejar la docent. "I aquesta és una transformació que implica societat, indústria, acadèmia i l'administració pública en general", afegeix.

Els casos que demostren que això és possible a través de la innovació són diversos, des d'empreses que tenen com a missió el reaprofitament, com Too Good To Go, fins a companyies que transformen el seu producte perquè sigui més reciclable, com Novell amb les seves càpsules compostables, passant per grans grups que estan buscant la manera de canviar el seu model de negoci per treballar darrere d'aquest objectiu: Philips, per exemple, ofereix des de fa anys un servei de manteniment i assistència en termes d'il·luminació a l'aeroport de Schiphol, a Amsterdam, perquè els comenci a sortir a compte fabricar bombetes que durin més temps. És a dir, que l'obsolescència programada deixi de tenir sentit.

Empreses finalistes

Sense anar més lluny, les quatre empreses finalistes d'aquests guardons serveixen com a exemple. Vytrus Biotech, que s'ha endut els 10.000 euros del primer premi, elabora principis actius per a la indústria cosmètica a partir de cèl·lules mare de plantes, és a dir, que redueix hectàrees a metres i milers de litres d'aigua a unitats. Fitplanet, segona classificada i guanyadora de 5.000 euros, fabrica roba esportiva a partir de fibres que venen d’ampolles de plàstic i xarxes de pesca abandonades.

Completen el planter de finalistes Orpheus i Plazy Car. La primera es dedica a fer que els edificis siguin més sostenibles mesurant amb sensors paràmetres com la temperatura, la humitat o la quantitat de llum en temps real. Plazy Car ofereix neteges de cotxe a domicili que estalvien emissions (per no moure el vehicle) i 150 litres d’aigua per cada rentat.

“Tant els premis anteriors com aquests finalistes demostren que hi ha molta innovació i molta iniciativa”, va afirmar el president de la FACC, Jaume Ribera. De fet, segons va explicar, la idea d'aquests premis és precisament “posar la sostenibilitat al centre i ajudar a presentar allò que s'està fent”. En definitiva, va dir a l'entrega de premis, evidenciar “que això és possible, que es pot fer” i que ja fa temps que ens hem allunyat del model d'empresa que es crea únicament com a generador de valor per a l'accionista.

“Des de BBVA volem reconèixer i donar suport a iniciatives a favor del medi ambient que estan engegant pimes i autònoms de Catalunya”, va coincidir, així mateix, el director territorial del BBVA a Catalunya, José Ballester. "Són les nostres decisions i accions de cada dia les que ens apropen o allunyen d´un món més sostenible", va afegir el directiu, afegint que Catalunya en concret és "un territori on la potència de l´emprenedoria sostenible és espectacular" i on l´emprenedoria en general “és un fet diferenciador i diferencial”.

Ballester va assegurar, en aquest sentit, que la sostenibilitat és en realitat una oportunitat per a les empreses, tant per adaptar-se a la demanda social, que cada cop va més en aquest sentit, com per diferenciar-se i garantir que el seu negoci serà viable en el futur.

"Si ho visualitzem com una oportunitat estem fent un canvi igual o més gran que el que va ser la revolució industrial", va coincidir la secretària d'Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, Anna Bernadas, que va enumerar algunes de les accions que està duent a terme Govern català en aquest sentit: una agència de residus, ajuts per a la investigació i la innovació, premis d'ecodisseny o impulsar un clúster de residus. “L'empresa ha canviat molt de mentalitat: ja sap que està en ple canvi de paradigma i nosaltres volem que [això] sigui una oportunitat”, va concloure la portaveu de la Generalitat.

Raúl Aragonès (AeInnova):
“Els diners ens van anar molt bé per internacionalitzar-nos”

Van ser els que van estrenar el premi en la seva primera edició i no van tenir més opció que destinar els 10.000 euros a créixer fora d'Espanya. AeInnova, una companyia que desenvolupa sensors alimentats amb calor (és a dir, sense bateria de liti) per a les fàbriques i que ja té entre els seus clients Ferrovial, Sacyr, Cepsa o Repsol, va ser l'empresa guanyadora d'aquests premis de BBVA i la Fundació Antigues Caixes Catalanes el 2020, un esdeveniment que es va celebrar setmanes abans que la gran indústria comencés a paralitzar-se.

“Amb el preu que té actualment el Kw/h, la meitat del nostre client potencial està aturat, no està produint”, va explicar el president, Raúl Aragonès. “Això ens ha obligat a mirar cap al nord”. En concret, cap a Alemanya i França. “Els diners que ens van donar ens van anar molt bé per internacionalitzar-nos”, va concloure en l'entrega de premis d'aquest any el directiu, que entre altres coses va aconseguir costejar la seva participació a la fira alemanya Hannover Messe i al Mobile World Congress. En definitiva, “pagar per internacionalitzar-se, perquè aquí està complicat”, va assegurar.