L'edat mitjana de l'inici de la maternitat puja fins a gairebé 31 anys a les comarques gironines

El nombre de fills per dona baixa fins als 1,31 de mitjana i gairebé la meitat neixen fora del matrimoni

Una mare i el seu fill en un parc infantil.

Una mare i el seu fill en un parc infantil. / Ariadna Reche

Ariadna Reche

A les comarques gironines, les dones continuen endarrerint l'edat en què es converteixen en mares per primer cop. Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la mitjana es va fixar el 2022 a 30,63 anys; mentre que deu anys abans era de gairebé un any menys de mitjana: 29,7. A més, decreix el nombre de fills per dona: si els 2012, se'n tenien de mitjana 1,51, el 2022 en van ser 1,31. I aquesta és una tendència general a Catalunya, on el 2022 la mitjana d'edat en què les catalanes van tenir el seu primer fill es va enfilar fins a 31,59 anys, mentre que el nombre de fills va baixar fins als 1,17 per dona. Pel que fa als naixements fora del matrimoni, freguen la meitat dels casos a Girona (situant-se al 46,38% el 2022).

L'edat mitjana en què les dones decideixen apostar per convertir-se en mares a la demarcació de Girona és de 30,63 anys. Això en dades del 2022 recollides per l'Idescat, que també revelen que aquesta xifra no para d'incrementar-se any rere any. De fet, en 35 anys s'ha enfilat un 19,2%, si tenim en compte que el 1987 l'edat mitjana en què les dones eren mares per primer cop a les comarques gironines era a 25,69 anys.

A Catalunya, els últims 35 anys l'edat en què les dones tenen el seu primer fill s'ha incrementat gairebé un 20% passant de 26,33 el 1987 als 31,59 del 2022. Comparant-ho amb deu anys abans, l'edat s'ha endarrerit gairebé un any, tenint en compte que el 2012 les dones van optar per convertir-se en mares per primer cop a 30,26 anys de mitjana.

L'Anna Salinas és una dona del Ripollès que va ser mare per primer cop amb 25 anys, molt per sota de la mitjana actual. Ara, té un fill de 4 anys i un altre de 2. "Sempre havia tingut clar que un dels meus projectes de vida era ser mare i ser-ho jove", diu, però sap que les circumstàncies poden capgirar les intencions: "per ser mare busques condicions estables per poder tirar-ho endavant i jo he estat afortunada en aquest sentit, perquè vaig trobar el moment per fer el que volia quan ho volia".

L'Anna Salinas, gronxant els seus dos fills.

L'Anna Salinas, gronxant els seus dos fills. / Ariadna Reche

Mare per primer cop amb 40 anys

Al Gironès, la Laura Fanals ha estat mare per primer cop amb 40 anys d'un nen que ara té set mesos. A ella, l'instint se li va despertar prop de la trentena, però explica que va endarrerir la maternitat perquè "una cosa és decidir i l'altra és aconseguir". "A vegades, les circumstàncies no es donen en l'àmbit laboral o de trobar una parella i quan ho tens tot, pot ser que no et quedis embarassada a la primera i més si ja tens una edat que costa més".

Sobre el fet de tenir una xarxa de suport en aquest procés, ambdues coincideixen a dir que no s'han sentit soles, tot i que les seves amigues -les que també han decidit optar per la maternitat- encara no han estat mares en un cas o ja tenen fills més grans en l'altre. "M'he sentit molt bé, tot i no tenir ningú proper que hagi estat mare, perquè coneixes gent que està passant un moment similar al teu, que és bastant crucial a la vida", diu Salinas, que assegura: "et sents acompanyat d'aquestes persones que estan vivint el mateix procés, encara que no tinguin la mateixa edat".

Fanals hi coincideix: "M'ha anat molt bé conèixer mares que estiguin en el mateix moment que jo, independentment de l'edat que tinguin, per convertir-nos en aquesta mena de "tribu" de la que havia sentit tant a parlar i que ara he entès com n'és d'important i necessària". Alhora, reconeix que "a vegades, necessitaries compartir el que vius ara amb les teves amigues, però ja estan a una altra fase". Això sí, diu que també té parts bones: "el fet d'haver estat de les últimes a ser mare, fa que rebis molts consells o inclús material; gairebé no hem hagut de comprar res".

Laura Fanals amb el seu fill.

Laura Fanals amb el seu fill. / Ariadna Reche

La maternitat s'endarrereix

Tot i haver aconseguit ser mare als 40 amb un embaràs que no ha estat de risc, la gironina insisteix a dir que no vol llençar el missatge que és el més normal. "Als 40 et costa més quedar-t'hi i, evidentment, hi ha més riscos", adverteix, i afegeix: "en el meu cas, tant de bo ho hagués pogut aconseguir abans".

En aquesta línia i veient les estadístiques, Fanals atribueix l'augment de l'edat en què les mares tenen el primer fill al fet que "les dones, per sort, tenen moltes més opcions personalment i laboralment que les que tenien abans i inquietuds com voler viatjar i experimentar més". Per això, afirma, "moltes noies prioritzen la seva carrera i col·locar-se en una bona posició abans de ser mares, perquè després moltes opten per reduccions de jornada per poder passar temps amb els seus fills perquè les polítiques de conciliació laboral i familiar són, clarament, insuficients".

Salinas hi està d'acord i diu que "abans els objectius de vida estaven més marcats, però ara no tothom decideix ser mare o pare". A més, afirma que tot i ser "realista" i saber que "amb 25 anys poca gent té l'estabilitat que busca per tenir un fill", considera que "seria millor retrocedir i aconseguir que més dones siguin mares joves". En el seu cas, explica, "els metges ho han valorat molt positivament, perquè l'embaràs i el part és més fàcil si ets jove". De la seva vida, no creu que s'hagi perdut res: "miro cap al futur i crec que quan els nens siguin més grans tindré energia per fer coses amb ells, però també coses que han fet gent de la meva edat ara i jo faré més endavant".

Dos nens gronxant-se en un parc infantil de Girona.

Dos nens gronxant-se en un parc infantil de Girona. / Ariadna Reche

1,31 fills per dona

Pel que fa al nombre de fills i segons les últimes estadístiques recollides per l'Idescat, que són del 2022, les dones gironines tenen de mitjana 1,31 fills per cap. Una mitjana que ha decrescut l'última dècada, arribant a ser d'1,68 el 2008, però que s'iguala a la de fa vint anys i a la de fa trenta (1,37 el 2002 i el 1992). La natalitat més baixa registrada és el 1995, amb 1,2 fills per dona a la demarcació.

A Catalunya, també aquell mateix any (1995) és el que es va registrar una xifra més baixa de fills per dona arribant a 1,14 i la xifra més alta es va comptabilitzar el 2008, amb 1,53 fills per dona de mitjana. En el cas de l'Anna Salinas, ha decidit plantar-se amb dos fills i la Laura Fanals, que acaba de ser mare per primer cop, de moment se centra a haver-ho pogut aconseguir, tot i que no descarta provar-ho de nou.

La meitat dels fills neixen fora del matrimoni

Pel que fa als fills nascuts dins del matrimoni, representen gairebé la meitat dels casos (un 53,62%) el 2022 segons dades d'Idescat. Aquesta és una xifra que ha crescut els últims anys. En concret, la tendència a la baixa que s'havia seguit des de feia dècades i fins al 2017 (quan es va arribar a la xifra més baixa registrada: 50,14%) no ha parat de pujar des de llavors, arribant als nascuts dins del matrimoni actuals. La xifra més alta de naixements dins del matrimoni és la més antiga que consta en les dades a què ha tingut accés l'ACN: 96,74% dels casos el 1981.

A Catalunya, la tendència és la mateixa. El 2022 van néixer fills dins del matrimoni en un 51,67% dels casos i la xifra creix des del 2017. Aquí, el percentatge més alt registrat és el del 1983, amb un 93,55% dels naixements de parelles casades.

Dins d'aquestes estadístiques, hi ha el cas de l'Anna Salinas que va casar-se amb 24 anys abans de quedar-se embarassada del seu primer fill. "Per una banda, ens feia il·lusió, però també volíem fer-ho abans de tenir fills perquè ens donava més seguretat", diu. En contraposició, la Laura Fanals no s'ha casat, però tampoc descarta fer-ho més endavant: "de joveneta tenia moltes ganes de casar-me abans de ser mare, però amb la meva parella ens vam conèixer quan jo tenia 36 anys i a tots dos ens pressionava el rellotge biològic. Vam decidir prioritzar ser pares perquè a casar-nos sempre hi serem a temps", admet.