La comunitat musulmana de les comarques gironines suma 12.000 nous fidels en quatre anys

La comunitat musulmana de les comarques gironines ha sumat uns 12.000 nous fidels al llarg dels últims quatre anys, segons l’Estudi demogràfic de la població musulmana que publiquen anualment l’Observatori Andalusí i la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (UCIDE). Segons les últimes dades, corresponents a 31 de desembre de 2023, a les comarques gironines hi ha 102.900 persones que professen la fe musulmana, el que significa un increment del 2,84 % en el darrer any. Les dades per a l’elaboració d’aquest informe surten de l’administració de l’Estat -ministeris de Presidència, Justícia, Interior, Educació i Institut Nacional d’Estadística- i de la pròpia UCIDE. Un any més, Salt apareix com una de les localitats de tot l’Estat amb un major percentatge de població musulmana. 

Les xifres indiquen que actualment hi ha 102.900 musulmans residents a les comarques gironines. D’aquests, un 57,7% (és a dir, 59.366 persones) són de nacionalitat estrangera, mentre que les 43.534 restants (42,3%) tenen nacionalitat espanyola. Segons els càlculs de l’informe, la població musulmana representa al voltant d’un 15% dels habitants de les comarques gironines.

Creixement continuat

La població musulmana de les comarques gironines ha experimentat un creixement continuat durant els últims anys, malgrat que el tancament de fronteres i la mortalitat derivada de la covid-19 van alentir-ne el creixement durant un parell d’anys. Però si es mira enrere, l’increment és clar: la província de Girona va sumar 12.000 nous musulmans entre 2019 i 2023, ja que la comunitat islàmica ha passat de 90.900 persones a les 102.900 actuals, de manera que ha experimentat un creixement del 13,2%. L’any 2022 va ser el primer en què es van superar els 100.000 musulmans, i entre 2022 i 2023 el creixement va ser del 2,84%. 

Com ja és habitual, l’informe situa Salt com una de les localitats d’Espanya amb un major percentatge de ciutadans musulmans, juntament Albuñol (Granada), la Mojonera (Almeria), Níjar (Almeria), Talayuela (Càceres) i Torre-Pacheco (Múrcia). En xifres totals, però, les localitats que ocupen les primeres posicions són Barcelona, Ceuta, Madrid, Melilla, El Ejido (Almería) i Múrcia. 

Al conjunt de l’Estat, els dos grans blocs de població musulmana els constitueixen els de nacionalitat espanyola i els de nacionalitat marroquí, tot i que en alguns casos també destaquen la comunitat pakistanesa (molt present a Barcelona, Badalona, València i Logroño), els senegalesos a Salou i Guissona, i els argelins a Alacant i alguns pobles de Saragossa i Pontevedra. 

Immigració des dels anys 40

Pel que fa a les seves zones geogràfiques d’origen, n’hi ha principalment quatre: el magreb àrab, Àfrica occidental, Orient Pròxim i Orient Mitjà. Segons indica el document, d’aquestes zones geogràfiques i també d’altres han immigrat, des dels anys 40, persones que han anat adquirint la nacionalitat espanyola, molts dels quals ja tenen besnéts en l’actualitat. A més, afegeixen que, des de finals dels anys 60, hi ha diversos ciutadans nascuts a Espanya que han anant convertint-se a la religió islàmica.

Pel que fa a la implantació geogràfica, els principals assentaments de musulmans es troben sobretot a Andalusia, Catalunya, Madrid i País Valencià, així com Múrica, Ceuta i Melilla. En canvi, la comunitat islàmica té una meonr presència al quadrant nordoest peninsular.

La recerca de feina i habitatge, els principals motius de les migracions internes

La població musulmana no s’escapa de les dinàmiques socioeconòmiques que afecten a la resta de població espanyola. Segons l’Estudi demogràfic de la població musulmana, les migracions dels musulmans a l’interior de l’Estat obeeixen als mateixos factors de feina i habitatge que preocupen a la resta de la ciutadania, de manera que s’han detectat alguns canvis residencials a la recerca de llocs de treball. En general, s’ha detectat un cert creixement de la població musulmana arreu de l’Estat, un 45% de la qual són dones.

Per tal d’elaborar l’estudi, l’Observatori Andalusí i la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (UCIDE) utilitzen diverses dades. Per una banda, el ministeri de Presidència facilita les dades sobre entitats religioses registrades, mentre que el Ministeri de Justícia proporciona les xifres de concessió de nacionalitat espanyola. De la seva banda, el Ministeri d’Interior aporta la quantitat d’imams penitenciaris, mentre que del ministeri d’Educació es treuen les dades d’alumnat estranger i professorat de religió, dades que es contrasten i complementen amb les pròpies de la UCIDE per tenir un cens el més complet possible. A més, per a totes les qüestions demogràfiques s’utilitzen com areferència els criteris i marcados de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ