La meitat dels pensionistes gironins reben prestacions per sota del salari mínim

Gairebé la meitat dels pensionistes gironins reben prestacions que ni tan sols arriben a l’equivalent al Salari Mínim Interprofessional (SMI) -actualment situat en 1.080 euros al mes en 14 pagues-. En concret, a les comarques gironines, fins a 70.856 persones reben pensions per sota d’aquesta quantitat, el que suposa un 49,4% dels pensionistes que hi ha a la demarcació.

Dins d’aquesta problemàtica n’hi ha una altra, la bretxa de gènere. Son més les dones que els homes que veuen com la seva pensió està per sota dels 1.080 euros. De les 73.358 pensionistes dones a les comarques gironines, 43.317 reben una pensió inferior al SMI, una xifra que traduïda en percentatge suposa un 59%. En canvi, 27.539 pensionistes homes reben una prestació per sota del SMI, un 39,4% sobre el total d’homes pensionistes a Girona.

«Hi ha una gran bretxa de gènere a causa de la carrera professional discontínua que han tingut les dones i perquè majoritàriament les dones s’han ocupat, i ens continuem ocupant, de les tasques de cura, que té una penalització en la vida laboral i té un reflex claríssim en la jubilació», explica la secretària general de CCOO a les comarques gironines, Belén López.

En aquesta línia, el secretari general d’UGT a Girona, Maxi Rica, exposa que «el problema es genera d’origen en la bretxa salarial. Allà ja comença el problema de discriminació de gènere que es veu reflectit finalment en les pensions. Hem de continuar lluitant contra aquesta crua realitat, mitjançant la implementació dels plans d’igualtat a totes les empreses, siguin de la mida que siguin, i millorant les pensions més baixes».

López considera que «cal establir una fórmula que lligui de manera automàtica les pensions mínimes i les no contributives als indicadors de risc de pobresa». La secretaria general de CCOO a Girona remarca que és important que «els joves tinguin una bona inserció al mercat de treball perquè tinguin dret a una pensió del 100%, que tinguin carreres contínues, bons salaris i bones cotitzacions». Si no, afirma que «la gent es veu abocada a la pobresa en la seva etapa més vulnerable de la vida, que és quan et fas gran».

Pagues de més de 3.000 euros

També hi ha alguns afortunats que es retiren amb pagues molt superiors, que pràcticament tripliquen el SMI. En concret, segons les últimes dades de la Seguretat Social, el mes d’agost passat fins a 5.384 beneficiaris van rebre a la província una prestació equivalent a la pensió màxima o superior, és a dir, que van cobrar almenys 3.059 euros.

Es tracta d’un col·lectiu format, sobretot, per antics funcionaris, i executius i càrrecs intermedis empresarials, amb llargues carreres laborals a l’esquena. Per assolir aquesta xifra s’ha d’haver cotitzat durant els darrers 25 anys per la base màxima, només a l’abast d’una minoria.

Aquest és un dels motius pels quals la bretxa de gènere és especialment intensa entre aquests pensionistes d’elevat poder adquisitiu, ja que fins al 65% -gairebé set de cada deu- són homes, d’acord amb les mateixes fonts. En aquest sentit, cal no oblidar que les dones solen tenir més interrupcions en la seva carrera professional, a més que la seva incorporació al mercat laboral va ser més tardana i també segueixen sent minoria entre els llocs de responsabilitat, que són els més ben remunerats. Una rèmora que els afecta posteriorment en la prestació que reben en retirar-se.

Encara que la xifra en brut no deixi de ser cridanera, la veritat és que els que cobren la pensió màxima es tracta d’un percentatge molt petit sobre el total de pensionistes, que en el cas de les comarques gironines encara és més reduït. Així, a la província només el 3,8% dels que reben una prestació de la Seguretat Social cobren més de 3.000 euros, davant del 5,3% de la mitjana a Espanya. La pensió mitjana a Girona a l’agost va estar molt lluny d’aquests 3.000 euros, i els 143.309 pensionistes de la demarcació van rebre de mitjana 1.287,66 euros.

Subscriu-te per seguir llegint