Red Eléctrica (REE) ha proposat tres alternatives als municipis que es veuen afectats pel ramal de la MAT i que ha de donar servei als municipis de la zona coneguda com a 'baixa Girona'. La reunió que han mantingut els responsables de l'empresa amb alcaldes, Generalitat i Endesa, però, ha servit per deixar clar que la línia seguirà endavant, si bé "s'escoltarà el territori". Des de la Generalitat reconeixen que la construcció de la infraestructura suposa "un impacte", però expliquen que és "necessària" perquè la situació de Girona és "crítica" en relació al nombre de línies existents. A més, el Govern lamenta que des de l'aplicació del 155 "no tenen l'última paraula" com sí passava abans.

Nou pas endavant per trobar una alternativa al ramal dels 400 Kv de Riudarenes. Aquest dimecres Red Eléctrica ha posat sobre la taula tres opcions per on fer passar aquesta línia, que ha de servir per donar servei "de qualitat" als pobles de la 'baixa Girona' i en especial els de la Costa Brava sud, que tenen pics de consum en moments puntuals de l'any com l'estiu. Una proposta creua Bescanó (Gironès) fins a Riudarenes, una segona opció va de Bescanó fins a l'aeroport de Vilobí d'Onyar (Selva) i acaba resseguint l'AP-7 i una tercera alternativa contempla que l'alimentació vingui directament des de Sant Celoni (Vallès Oriental).

Tres opcions en les que REE "escoltarà tots els actors" per escollir la millor alternativa. El que queda descartat, però, és la possibilitat de no tirar endavant la infraestructura tot i "l'impacte" que genera sobre el territori. I és que des de la Generalitat reconeixen que la construcció d'una línia elèctrica "no és agradable" pels veïns, però assenyalen que es tracta d'una obra "necessària" per donar resposta a les necessitats de la zona.

El director general d'Energia, Manel Torrent, explica que la reunió d'aquest dimecres ha servit perquè Red Eléctrica i Endesa exposessin els motius de la construcció de la línia. "Un cop t'expliquen la necessitat d'aquesta infraestructura es fa molt complicat dir que no. Els alcaldes han fet un acte de responsabilitat i tots estan oberts a veure quines són les possibilitats que s'ofereixen", assenyala Torrent.

A partir d'ara les reunions han de servir per trobar punts de trobada entre els pobles afectats. Per això, el director general d'Energia no s'ha volgut posicionar sobre l'aposta de la Generalitat, fins que tingui les valoracions dels diferents ajuntaments. En tot cas, es dona per fet que, si no tota la línia, gran part d'ella serà aèria.

Retorn de competències

Retorn de competènciesAmb la taula de treball, la Generalitat vol reivindicar el paper del Govern a l'hora de planificar i tramitar les infraestructures elèctriques de transport i que arran de l'aplicació del 155 han quedat dissoltes.

Més enllà de la seva funció consultiva en les labors de disseny i planificació, des de l'any 2018 la Generalitat ja no disposa de competència en matèria de tramitació d'aquestes infraestructures, ja que l'Estat va denunciar el conveni que tenia des de feia 30 anys amb el Govern perquè assumís aquesta labor.

Torrent reconeix que des de REE i Endesa se'ls escolta però que "no tenen l'última paraula" i per tant, la posició del Govern en aquest sentit és "molt feble".

2021-2026

Pel que fa a terminis, des de la direcció general d'Energia expliquen que actualment es treballa per poder tirar endavant la línia en el període de planificació 2021-2026 que ha d'aprovar l'Estat. Torrent explica que els operadors, distribuïdores i la pròpia Generalitat van enviar els requeriments a REE i aquesta ho planifica.

Un cop fet, el ministeri és l'encarregat d'aprovar-ho i a partir d'aquell moment es comença a executar. Torrent explica que ha demanat una reunió amb el director general de Política Energètica per saber en quin estat es troba ara el pla, però assenyala, per fet que pot anar "bastant ràpid".