"Amb confiança, dones el 100%"

De mirada franca i pensament obert. Fet a ell mateix en molts aspectes. D’entrada algú pot pensar que representa la contradicció del món modern: escriptor, poeta i home de futbol. També fidel a la família i a l’empresa que l’ha ajudat a prosperar. El resum de tot plegat ens fa creure que Ramon Palma Herrera és un trobador del segle XXI amb ideals romàntics i pragmatisme realista.

Em trobo amb ell a la cafeteria Dalicatessen de la pujada de Sant Pere de Figueres. Un amic comú, Nitus Santos, m’avança que en Ramon "ha escrit un llibre important". Ho és. Només d’arribar em lliura un exemplar de La sombra del Secreto (Edicions Forment). Xerrem una bona estona mentre veiem passar gent i més gent, entrant o sortint del Teatre-Museu Dalí, quan encara s’hi exposava El Crist de Portlligat. Abans d’escriure res, m’he pres el temps de llegir el llibre. I m’ho he passat bé. D’això es tractava.

La sombra del Secreto té com a escenari la Girona del segle XVII. Relata les vicissituds d’una dama procedent de Toledo

La sombra del Secreto té com a escenari la Girona del segle XVII. Relata les vicissituds d’una dama procedent de Toledo, filla de la noblesa, traslladada des del seu lloc natal per un casori del seu temps. No els explico més. Llegir ajuda sempre a traspassar la porta del temps i ens endinsa en històries que, volent o sense voler, en algun punt ens retraten o ens fan tenir enveja de no ser-hi.

Abans de La sombra del Secreto havia publicat el poemari El pez púrpura i ha participat en l’edició d’altres obres al costat de companys literaris de viatge.

Va jugar amb el primer equip de la Unió Esportiva Figueres, però l’anada forçada a la mili, a Pontevedra, va estroncar la seva progressió

Sense revelar la trama de la novel·la, sobre Ramon Palma sí que puc dir coses per a entendre millor d’on prové l’autor. Nascut a Coria del Rio (1956), Sevilla, és el més petit de sis germans, quatre noies i dos nois. La seva mare era botiguera, "ferma i emprenedora". Com molta gent de l’època, va ser prou valenta per a emigrar a Suïssa a la recerca d’una vida millor amb els seus fills més petits. Després anirien a parar a Portbou, des d’on el petit Ramon acabaria intern a la Salle de Figueres. "A Portbou, vaig tenir un impacte lingüístic que es va accentuar en els Fossos. Érem dos-cents interns i tothom parlava en català, menys a classe. Em vaig espavilar per integrar-me i d’allà en va sorgir una xarxa d’amics que m’ha durat fins ara. Una de les coses que em va ajudar és que encaixava molt bé en totes les activitats esportives, vaig jugar a futbol, a hoquei, amb l’Adepaf de bàsquet. L’handbol també m’encantava. Amb els juvenils de la Salle, vaig despuntar", recorda. Entre una cosa i l’altra, va arribar a jugar amb el primer equip de la Unió Esportiva Figueres, però l’anada forçada a la mili, a Pontevedra, va estroncar la seva progressió.

"Sempre animat pels amics i companys, he saltat de la poesia a la narració perquè et dona més llibertat"

Va ser funcionari de correus amb contracte fix i va deixar el paper de futbolista, amb només vint-i-cinc anys, per fer el salt a les banquetes. Ha dirigit equips de la Salle, Vilabertran, Olot, Cristinenc, Aro, Bisbalenc, Peralada... però el Figueres ocupa un espai gran en el seu cor. En aquest camí va aparèixer Emili Bach, empresari i president mai prou ben valorat de la Unió. Ramon va acabar treballant "quasi tota la vida laboral" al seu costat. "L’Emili Bach és el meu segon pare, sempre estaré agraït per com em va ajudar i tractar", diu emocionat. I és que, per a Ramon Palma, "en aquesta vida aprens que, si et tenen confiança, dones el 100%".

Ja jubilat, dedica el temps a la família i a l’hort. La petjada dels orígens i la formació rebuda condicionen una manera de ser que el porta a "escriure en castellà i pensar en català". Continua conreant la rima poètica, però reconeix que amb La sombra del Secreto ha fet un gir important, "sempre animat pels amics i companys. He saltat de la poesia a la narració perquè et dona és llibertat". L’ànima de trobador amb pòsit andalús el fa defensar els versos com una manera d’entendre la vida "però, com tot, ja saps que, si són massa llargs, ningú no t’escolta".

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ