L’empordanès Àlex Bueno, enginyer de telecomunicacions, es fa visible en el món de l’astrofotografia amb la seva primera exposició, Estels a l’Empordà, a la sala La Cate de Figueres. La mostra que es pot visitar fins al 30 de gener, descobreix el cel de l’Empordà a través d’extraordinàries astrofotografies. Cada imatge ve acompanyada d’un petit text, amb una descripció de la zona espacial retratada i les coordenades i el temps total d’exposició que s’ha necessitat per obtenir-la.

Després de participar en un bateig astronòmic fa set anys, la seva passió va emergir, dedicant-se des de llavors a captar les meravelles celestials. Bueno, ara resident a Girona, relata l’inici d’aquesta passió que va sorgir durant una excursió amb la classe de la seva filla als Àngels. «Vam acabar observant diversos objectes amb un Dobson de 10 o 12 polzades. Encara recordo la brillantor de l’estel doble Albireo per l’ocular i quan vaig veure les meravelles que amaga el cel se’m va despertar tot.» A partir d’aquí Bueno va adquirir un Celestron C8 i va començar el seu particular viatge per les estrelles.

Amb la seva exposició a Figueres, Bueno no només comparteix la seva destresa tècnica a través de les astrofotografies, sinó que també intenta despertar la curiositat del públic. «Fa uns anys podies veure estrelles fugaces, pluja d’estrelles i fins i tot fenòmens com una Andròmeda o la nebulosa d’Orió es podia veure des d’una ciutat i fotografiar, però a causa de les llums led que il·luminen molt i escampen la llum, em vaig quedar sense veure aquests fenòmens».

Per poder avançar, va fer el salt a la fotografia que li permet continuar visualitzant «fenòmens impossibles de veure si no vius en un cel privilegiat». A través de les seves imatges vol que la gent vegi el que s’està perdent per no mirar cap al cel i conscienciar el públic dels problemes que comporta la contaminació lumínica. Amb una mirada cap al futur, expressa la seva esperança que la gent prengui seriosament aquesta problemàtica: «Cal apagar llums de manera raonable i no fer malbé energia i llum que se’n va al cel i no ens serveix per res» i recorda que no es tracta només d’un problema per als astrònoms: «Ho és igualment per a la fauna i la salut humana».

Per presentar l’exposició, Bueno va compartir la seva tècnica: «Es tracta de tenir una càmera connectada al telescopi i no cal que aquest sigui molt potent», diu. «Sobre la muntura del telescopi hi ha uns motors que permeten fer el seguiment que fan les estrelles». Llavors «enfoques i programes una seqüència de fotos». Després el resultat es porta a l’ordinador, on es processa i aleshores sorgeix la màgia. «Aquesta manera de treballar li permet obtenir moltes fotografies juntes que més tard s’han de sumar per obtenir el resultat general».

Per aconseguir aquestes imatges, ajuda tenir el cel fosc, però no és tan indispensable, diu. «Pots aconseguir bons resultats si t’allunyes uns dos o tres quilòmetres de la ciutat, grans moments i imatges espectaculars». En el seu cas les fotografies estan captades a només tres quilòmetres de Figueres. «En una terrassa, he instal·lat l’equipament, que controlo per wifi, de manera que puc treballar des de casa i això em facilita les coses».

Entre les seves captures que apareixen a la mostra, destaca l’Andròmeda com una de les seves preferides. «És la primera fotografia una mica seriosa que vaig fer després d’haver llegit molt i que més bé m’ha quedat.» També destaca la seva dedicació en la captura de la Nebulosa del Calamar: «Ha portat 23 hores d’exposició, ja que vaig estar durant cinc o sis nits acumulant moltes fotos. Si quan les sumes, no queda bé, tota la feina va a la bassa».

Bueno recomana apuntar-se a una associació astronòmica per iniciar-se en aquest món, ja que serveix per compartir coneixements i facilitar l’aprenentatge. «Pots veure primer el que es pot fer sense gastar diners, perquè no és una afició barata i ajuda molt al procés d’aprenentatge».

Preservar el cel fosc

La seva exposició no només és una celebració de la seva passió per l’astrofotografia, sinó també una crida a preservar la foscor del cel per a les generacions futures. «M’agradaria fotografiar altres cels, però tinc les opcions que tinc», confessa, i destaca el sacrifici que comporta l’astrofotografia. «Hi ha gent que surt al camp i la muntanya. De tant en tant participo en sortides d’agrupacions astronòmiques com la de Girona i surto al camp a veure els cels més foscos».

Àlex Bueno va introduir-se en el món de les estrelles, per ampliar coneixement i com a curiositat: «A mi sempre m’ha agradat treballar en qualsevol àmbit de la ciència: les matemàtiques, la física, la geologia, però el món de l’astrologia és on m’he sentit més còmode, em permet aprendre i conèixer gent: fas trobades, intercanvies coneixements i em resulta una experiència gratificant el fet de poder construir una visió entre tots» conclou.