«Tothom pot aprendre sobre la seva sexualitat»

Laura Ferrer (1989) és terapeuta menstrual i especialista en educació sexual i emocional per a infants, joves i adults. Tot i que ella ha nascut i crescut a Girona, està molt vinculada amb l’Alt Empordà, on ha impartit molts tallers i cursos per a joves i adults. Des del 2020 es dedica plenament al seu projecte que fomenta el coneixement conscient i respectuós de la sexualitat.

El que acabaria sent el seu projecte personal, «Educació sexual conscient», es pot dir que va començar a gestar quan ella tenia uns vint-i-dos anys. «Vaig començar per mi, ja que jo patia regles molt doloroses, llargues i abundants i vivia molt malament el fet de ser dona». Arran d’una xerrada gratuïta que feia la Sophia Style de Mujer Cíclica a Camallera sobre com les emocions afectaven el cicle menstrual, la seva visió va començar a canviar. «A partir d’aquí em vaig començar a formar per curar la relació amb la meva menstruació i la vida em va canviar completament i vaig pensar per què mai ningú m’havia explicat tot allò».

Des dels setze anys, Laura Ferrer havia estat monitora de lleure i després directora de casals i, amb aquest bagatge, juntament amb una companya psicòloga van crear unes colònies d’estiu per a nenes el 2014 per explicar tot allò que havien après. «Així podien començar el canvi amb aquesta informació tan valuosa». Ferrer relata que es va sentir molt sola en l’etapa adolescent «per la falta d’eines i recursos. Llavors vaig tenir molt clar que havia de treballar en un projecte enfocat cap als joves». Va estar uns anys combinant una feina d’educadora social, especialitzada en gestió emocional, a l’Ajuntament de Barcelona amb el seu projecte personal, fins que el 2020 es va decidir a dedicar-se a temps complet al seu projecte que, tal com diu ella mateixa, «va evolucionant tant com la societat em permet».

De fet, assegura que els inicis no van ser fàcils. «El 2015 vaig intentar emprendre, però les persones no estaven tan obertes i no hi havia una bona rebuda, perquè socialment la sexualitat no es considerava important. Ara estem més receptius i veiem que és un tema important on hi ha d’haver un acompanyament». Laura Ferrer remarca que «tothom en pot aprendre. Perquè els adults tampoc sabem tot el que comporta, molta gent es pensa que és mantenir relacions sexuals i ja està, però cada vegada s’ha de fer més insistència en el fet que hi ha una part biològica i una altra d’emocional. Saber posar límits, el consentiment, tenir una bona higiene personal, etc.».

En aquest sentit, explica que els joves avui en dia van molt perduts, perquè a partir del mòbil i les xarxes socials es pensen que ja ho saben tot i «ni a casa ni a l’institut es parla d’una manera sana i relaxada sobre sexualitat. Aquest no és un tema que als adults els agradi parlar-ne, llavors els joves no tenen uns referents positius i van creixent com poden».

Per aquest motiu, també va veure que era necessari fer formació per a adults des d’un vessant teòric, però també emocional, ja que és un tema molt íntim «que a tots ens remou i quan en parles, tant sí com no, et surt la teva ferida». A més, assegura que en parlar de sexualitat tothom es posa tens o se sent cohibit i incòmode. «Quan parles de sexualitat, sempre hi ha una vinculació emocional molt íntima teva i tots hem tingut un inici a la sexualitat que no és l’òptim, llavors tots partim d’aquesta ferida».

A l’hora de parlar amb els joves, aconsella que els adults trenquin el gel, i adverteix que «per poder ser un referent, has de ser capaç de parlar sobre sexualitat amb tranquil·litat, de rebre el que et vingui i després derivar i poder acompanyar», també assenyala que és molt important que els adults facin un treball de coneixement d’ells mateixos per poder donar respostes. «Jo sempre començo pel que a mi m’hauria agradat que m’expliquessin a l’adolescència, quan estava estudiant coses que no m’interessaven i els pares estaven en una altra realitat. Així que és important entendre la seva realitat i parlar de cor a cor».

En aquest sentit, explica que estem en una realitat on hem d’acceptar que a la mateixa edat que els infants saben la veritat sobre el Nadal, amb vuit o nou anys, també és l’època on totes les estadístiques indiquen que els arriben les primeres imatges pornogràfiques «on el que hi ha és una violència molt bèstia. Per tant, hi ha dues realitats, la del menor que està sol i perdut, no té eines i ningú li explica res, però li arriba molta informació». Posa d’exemple la sèrie documental Generació porno, on es demostra que, encara que tu no ho busquis, la pornografia et troba perquè el sistema està dissenyat d’aquesta manera. «També hi ha qui creu que això només passa a les grans ciutats i em sap greu dir que passa a tot arreu. Encara que tinguis control parental o no tingui aparells mòbils, té amics i li acabarà arribant. Per això, és important que, com a societat, ens posem les piles perquè els infants i joves tinguin referents i puguin viure la seva sexualitat d’una manera òptima i sana».