EL PERFIL | Laia Vallès DISSENYADORA

«Vull contribuir en el benestar i l’amor propi de les dones»

Va fundar la marca de roba de bany Bella Lola. Aquest projecte va sorgir després d'un viatge al Brasil on es va "enamorar" de la seva creativitat

Laia Vallès a la seva botiga de l'Escala

Laia Vallès a la seva botiga de l'Escala / Bella Lola

Núria Noguera

Núria Noguera

Nascuda a Barcelona, la dissenyadora Laia Vallès, ha fet créixer la seva creativitat a l’Empordà, lloc on va néixer fa tretze anys la marca de biquinis Bella Lola, arran d’un viatge al Brasil i amb la voluntat de portar els colors i la creativitat d’aquell país a la Mediterrània. «Vaig anar-hi dos mesos i em vaig enamorar de la creativitat del país i se’m va obrir el món de la roba de bany. Allà és una peça molt important i tenen una gran indústria. Hi havia una barreja de teixits, colors i estampats que no havia vist mai, que no vol dir que aquí no existissin, però jo no ho coneixia. Per mi sempre havia estat una cosa bàsica, però al Brasil vaig descobrir que es podien fer coses precioses».

Aquest amor per la creació de peces de roba no li va venir de nou, perquè, tal com explica, «a casa sempre vaig estar entre tallers i sempre m’havia agradat la moda». Abans d’endinsar-se en el món del bany, Laia Vallès va començar fent petites col·leccions de roba on tot el procés el feia ella des de la creació fins a la venda passant per cosir les seves peces i venent-les en fires de petits creadors. «Quan vaig tornar del Brasil, vaig continuar fent això, però sempre m’havia quedat un rum-rum de crear biquinis pel que havia vist i viscut».

Noves oportunitats

Va començar la crisi, molts tallers van començar a tancar i les empreses de teixit, de fornitura, «tot es va complicar molt més pels que fèiem petites col·leccions». Vallès recorda que buscant tallers va anar a parar en els teixits i tallers de bany. «Es van ajuntar dos factors. Primer m’havia de reinventar, perquè era molt complicat i, segon, em venia molt de gust fer això», d’aquesta manera va convertir la crisi en una oportunitat d’endinsar-se en el món de la roba de bany. Així va crear la seva primera col·lecció de biquinis «era molt petita i vaig fer la primera fira i va anar molt bé i vaig veure que potser havia de tirar per aquí i a l’estiu que ve farà catorze anys». En els inicis de la marca, el disseny, la confecció i la venda la feia ella mateixa, però «quan el projecte va anar creixent jo ja no tenia la capacitat de fer uns biquinis tan ben confeccionats». La roba de bany és molt difícil, tant fer els patrons com confeccionar-la.

Laia Vallès posa en relleu la feina que fa el seu equip. «Les persones que treballen amb mi al taller i a la botiga en saben molt, són resolutives i t’ajuden a aterrar els dissenys. He tingut sort, perquè tothom que forma part del projecte li agrada molt fer el que fa i penso que potser això és el secret». Tot i haver-se fet gran, Bella Lola continua sent un projecte petit orgànic i artesà.

El seu ofici té dues parts, la creativa, on pot desplegar el seu enginy, «això per a mi és molt important», i, després, hi ha la part més humana de tractar amb les persones. «El biquini m’ha permès connectar molt amb la dona». Ella també havia estat molts anys treballant de cara al públic atenent en els emprovadors i destaca que «hi ha tota una psicologia al voltant». I recorda que «comprar un biquini no és com comprar uns texans. A l’emprovador, et quedes pràcticament despullada i surten totes les inseguretats i els complexos. A mi, el que m’agrada és poder ajudar les dones a triar el banyador amb el qual se senten còmodes i que surtin convençudes que marxen amb el seu biquini».

L’autoestima femenina

Per això, recalca que treballen molts detalls, com la decoració i la música, perquè les persones que entren a la seva botiga de l’Escala tinguin una bona experiència al seu establiment, comprin o no. També explica que «és molt bonic tenir una marca que pot vestir dones amb tota mena de cossos, així vull contribuir en el seu benestar i la seva autoestima». Així mateix, assegura que «no hi ha res que doni més satisfacció que una persona que em digui que el banyador que més li agrada i que més es posa és un de Bella Lola». Però, aconsella que, si una persona s’emprova una peça i no s’hi veu bé o li és incòmoda, que no la compri, «és una cosa molt òbvia, però al final acabarà en un calaix i no te la posaràs. I en el cas dels banyadors, és un producte car on es fa una feina molt minuciosa i precisa que costa molt de confeccionar i és una pena que quedi en un calaix».

La roba de bany es fa tota a la província de Girona, menys filar els teixits, ja que aquest procés es fa a Vic, i algunes fornitures que es compren a Barcelona. De fet, recorda que a la província de Girona hi havia una gran indústria tèxtil especialitzada en roba de bany, que amb la crisi i la confecció a altres països va anar tancant.

Per tant, no és d’estranyar que la seva botiga estigui situada a l’Escala. S’hi va instal·lar per proximitat, «però no podria haver fet millor tria, perquè amb aquests anys que estic aquí cada vegada s’ha posat més comerç i molta gent ve al municipi a fer compres».