EL PERFIL | Nirvana Jiménez Artista

«Qualsevol estímul pot ser l’inici d’un nou procés creatiu»

Nascuda a Maià de Montcal (la Garrotxa), Jiménez també ha viscut a l'Alt Empordà, entre Riumors i Camallera, i ha deixat l'empremta artística a la comarca

L'artista Nirvana Jiménez.

L'artista Nirvana Jiménez. / Josep Maria Dacosta

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Nascuda a la Garrotxa, l’artista Nirvana Jiménez (1986) ha crescut entre l’Empordà i la Costa Brava, nodrint-se de la natura i de les seves ventades i les seves marees. Especialitzada en il·lustració i direcció d’art, Jiménez ha ampliat el seu bagatge amb cursos d’escenografia, il·lustració en moda i tallers de serigrafia, animació, lettering i cal·ligrafia. L’itinerari formatiu de l’artista arrenca des de l’Escola d’Art d’Olot fins als estudis d’il·lustració a Barcelona. Amb una evolució natural, va fusionar la il·lustració amb el disseny gràfic i el muralisme, per després dirigir-se cap a la Direcció Artística mitjançant un Màster a EsDesign Escola Superior de Disseny de Barcelona. Amb experiència en el sector escènic i museístic, ha contribuït a la creació visual de campanyes per a esdeveniments culturals i més de 25 discos musicals.

Nirvana Jiménez descriu la seva obra com una síntesi d’interessos diversos: «Els meus estudis estan especialitzats en il·lustració i direcció d’art, però, sigui per supervivència i també per inquietud pròpia, és difícil per mi fer una sola cosa i n’hi ha masses que m’interessen». Reflexionant sobre la seva font d’inspiració, l’artista subratlla que aquesta pot provenir de la vida, la naturalesa, els problemes socials i les seves pròpies sensibilitats i les de l’entorn que l’envolta.

Nous reptes

«Una llum, un so, el ritme visual d’una paleta de color o una simple pinzellada. Qualsevol estímul pot ser l’inici d’un nou concepte, d’un nou procés creatiu. Per mi hi ha coses molt petites que de vegades poden fer que una imatge funcioni o altres vegades passa per una història que has viscut en primera persona, una pel·lícula, un documental o per com et relaciones amb la gent de l’entorn». Quan més gaudeix personalment del seu treball «és quan arriba un projecte amb el qual connecto. El llapis i els elements orgànics com la natura sempre són casa i també els conceptes relacionats amb la vida i el tipus de valors que per mi són importants». Una altra motivació és «quan arriben reptes nous». Llavors, amb les eines que té a l’abast, «haig de decidir com resoldré aquest projecte: treballar digitalment, amb l’aquarel·la, d’una forma més gràfica i sintètic o bé posar-li un to més orgànic, més detall, més textura, el que vagi més acord amb el concepte que acompanyarà».

El món de la il·lustració va en auge i darrerament s’ha fet molt més visible, gràcies també al treball de companys que s’han fet molt mediàtics i hi ha més possibilitats en el sector, remarca. «Però encara s’ha de fer un recorregut perquè, comparat amb altres països, cal que continuï millorant la professió. El camp del muralisme també està molt més present en l’imaginari de la gent».

«Els murals són eines potents, permeten una transformació total i una resignificació dels espais públics»

Precisament el seu amor pel gran format és palpable i l’ha portat a realitzar intervencions murals de fins a 1.700 m2 a l’espai públic, en edificis i equipaments municipals, centres educatius i culturals o establiments comercials.

A la comarca de l’Alt Empordà, ha deixat empremta, amb creacions a Figueres i Castelló d’Empúries. El primer fa dos anys. Va ser un mural de traços delicats a l’edifici del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Figueres, a la seu dels antics jutjats, ubicada al Passeig Nou. «Feia molt poc que s’havia presentat el llibre Quan cridem els nostres noms de la psicòloga, especialitzada en temes de gènere, Alba Alfageme, que jo havia il·lustrat i va ser un enllaç molt bonic». Abans ja s’havia vinculat amb el territori portant la imatge dels Festivals Acústica, Sons del Món, Strenes.

La importància dels murals, segons Jiménez, rau en la seva capacitat per transformar i resignificar els espais públics: «Els murals són eines potents, permeten una transformació total i una resignificació dels espais públics». Aquesta influència es fa evident en la seva intervenció al barri del Botxí a Castelló d’Empúries, on va buscar representar els canvis de cel característics de l’Empordà i dels Aiguamolls, aportant línies orgàniques i dinàmiques a un espai dur i amb molta horitzontalitat.

Projectes de futur

Actualment, Jiménez es troba immersa en una diversitat de projectes artístics. Des de la creació d’un disc per a l’artista Sandra Bautista, fins a la col·laboració amb el Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona en un projecte amb instituts de Banyoles i Girona, amb l’objectiu final d’una exposició. A més, està treballant en una etiqueta de vi i contribuint al Black Music Festival, ja que s’encarrega de la seva imatge gràfica des de fa nou anys. Per últim, està treballant en un mural a Sabadell.

Com ella mateixa expressa, amb la seva mirada polifacètica «el meu dia a dia sempre és estar treballant amb diferents projectes al mateix temps, uns s’estan iniciant, altres estan en procés de creació, o d’altres ja finalitzant».