«L’esquizofrènia encara és un dels trastorns més desconeguts»

L’esquizofrènia és una malaltia mental greu que es caracteritza per l’alteració del pensament, les emocions i el comportament de les persones que la pateixen. Tot i que aquest quadre inicial és similar per a tothom, cada cas és diferent i hi ha conductes més o menys disruptives i/o psicòtiques. Al llarg dels anys, experts de psiquiatria i altres àmbits han escrit extensos manuals clínics i estudis científics sobre aquesta malaltia, però el que és cert és que encara avui dia és la gran desconeguda i, a més, estigmatitzada per la societat per manca de coneixement. 

Paco Jiménez, exdegà de Psicologia de la Universitat de Girona, ha dedicat bona part de la seva trajectòria acadèmica i professional a estudiar i tractar el trastorn, que ha viscut de ben a prop a la família, tal com relata al llibre El meu germà a les alforges, publicat el 2019. En aquest relat, Jiménez fa un viatge fins al municipi d’on ve la seva família, un cop mort el seu germà Pedro, per tal de reflexionar sobre les malalties psiquiàtriques i el seu tractament. 

L’obra intenta construir un relat, més divulgatiu que acadèmic, per tal que el lector entengui les peripècies que van haver de passar, durant molts anys, el seu germà, tota la família i els nombrosos professionals que el van atendre. 

«Abans era molt diferent d’ara, la psiquiatria és una ciència molt moderna i en la dècada dels setanta i vuitanta els coneixements eren molt limitats; s’optava pels ingressos a psiquiàtrics de llarga estada amb anades i vingudes, excessiva medicació que entorpia el progrés i la millora; i mètodes de contenció i tractaments gens beneficiosos com ara electroxocs i camises de força», explica.

A partir d’aquí, va sorgir un model ideològic anomenat antipsiquiatria per tal de designar diferents enfocaments i doctrines politicosocials a l’àrea de la salut mental i amb una visió crítica de com s’estava tractant fins llavors.

«S’ha d’admetre que Girona és un referent de desinstitucionalització, el doctor Claudi Camps ha fet una gran feina al capdavant de la Xarxa de Salut Mental, amb l’eliminació de la llarga estada amb un tracte més humà cap als pacients». 

Més recursos

Malgrat tot, Jiménez lamenta que «encara ens queda molt camí per recórrer» i que fa falta més divulgació perquè la societat entengui alguns trastorns com és el cas de l’esquizofrènia. «Es prioritzen altres accions polítiques però no s’inverteixen suficients recursos a trastorns com l’esquizofrènia perquè tenen una incidència menor; seria necessari rebre més inversió i en el cas de Salt, per exemple, es podria millorar l’atenció i s’aconseguiria una millor resposta professional i social».

L’exdegà de Psicologia també posa en valor la importància de les institucions que promouen la inserció laboral. En el seu cas, admet que l’etapa més estable del seu germà va ser quan va treballar en el projecte de La Fageda. «Per mi va ser un referent però n’hi ha molts d’altres que intenten arribar a bons resultats i aconseguir que les persones que hi treballen siguin considerades com a ciutadans de ple dret i poder optar a una vivenda».

Finalment es mostra crític amb el sistema educatiu, ja que considera que «s’ha abaixat la guàrdia». «Volem que l’escola sigui inclusiva però no pot ser-ho per manca de recursos per al professorat; si hi ha problemàtiques en els infants i no es detecten a temps, és molt probable que continuïn i s’agreugin quan siguin adults, és per això que cal incidir-hi des de l’escola i cal invertir-hi més eines i recursos».

Subscriu-te per seguir llegint