El mitjà britànic 'The Telegraph' tria un poble altempordanès com "el més bonic de Catalunya"

Es tracta de Cadaqués, i el mitjà destaca la seva essència mediterrània i la connexió amb el Parc Natural de Cap de Creus

Imatge d'arxiu de Cadaqués.

Imatge d'arxiu de Cadaqués. / JORDI RIBOT I PUNTÍ/ICONNA

Emporda.info

'The Telegraph' ha triat un poble altempordanès com "el més bonic de Catalunya". Un municipi del triangle dalinià, concretament. Estem parlant de Cadaqués. I és que el mitjà britànic ha publicat recentment un article on destaca que aquesta localitat amaga racons d'imprescindible visita. El destí és altament apreciat en l'àmbit internacional, ja que ofereix tots els elements clau que els turistes busquen en unes vacances: platges espectaculars, encantadors carrers per passejar i fàcil accés a entorns naturals per a excursions. 'The Telegraph' subratlla l'encant d'aquesta joia paisatgística radica en la seva combinació perfecta de bellesa natural i encant mediterrani. En aquest sentit, el mitjà posa en solfa també la connexió de Cadaqués amb el Parc Natural del Cap de Creus, que permet als visitants accedir fàcilment a aquest espai natural i gaudir d'aventures emocionants a través dels racons amagats de la Costa Brava.

Cadaqués deixa imatges de postal.  | JOSEP LÓPEZ

Cadaqués deixa imatges de postal. | JOSEP LÓPEZ / redacció.

Un poble de postal

Cadaqués és un municipi amb un encant especial. Un dels racons que corprèn és Portlligat, un dels tres punts del triangle dalinià. Situat en una cala del cap de Creus, és un indret únic, si bé és cert que va agafar importància internacional gràcies a Salvador Dalí. Si hi aneu, podeu aprofitar per visitar la seva Casa Museu, on surrealisme i art es fonen. Aquesta, que havia estat la casa del genial pintor, també té història. El 1930, atret pel paisatge i l’espai, Dalí va adquirir una petita barraca de pescadors situada a Portlligat. A poc a poc va comprar-ne més, i les va ajuntar fins a convertir-la en la seva emblemàtica residència.

El geni del surrealisme no només es va enamorar de Portlligat, també va sentir admiració per les platges del litoral cadaquesenc. N’hi ha moltes, tantes que és difícil escollir-ne una. La Platja Gran, Es Llané i Llané Petit, S’Alqueria Petit, Platja Ros... Però hi ha una de destacable: la de Sa Conca. És còmoda, de fàcil accés i d’aigües cristal·lines i transparents; un paradís. 

Alhora, a Cadaqués no només pots gaudir d’un bon bany en unes aigües transparents, també pots contemplar la immensitat de la Mediterrània des de mil racons. I és que el passeig marítim d’aquesta vila empordanesa és extens, i està ple de natura.

Portlligat, un dels atractius turístics més importants.  | FUNDACIÓ GALA-SALVADOR DALÍ

Portlligat, un dels atractius turístics més importants. | FUNDACIÓ GALA-SALVADOR DALÍ / redacció.

També aquest és un fet destacable: Cadaqués és un indret ric en vegetació i es poden veure vinyes. I pel camí, encara trobem monuments de tota mena, com el de Salvador Dalí i el de la Lídia de Cadaqués, personatge de la vila tan il·lustre com misteriós.

Ara abandonem el litoral marítim, i entrem a l’antiga vila marinera. Els carrers i carrerons de Cadaqués, plens de pujades i baixades, estan atapeïts d’edificis, monuments, racons i raconets que són de visita obligada.

Un d’ells és l’església de Santa Maria. Això sí, per arribar-hi haureu de recórrer una bona pujada, perquè es troba al punt més alt de la vila. Sigui com sigui, el passeig val la pena. És l’església parroquial i és tot un símbol per a la vila, ja que està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La construcció religiosa és un dels elements del poble més fotografiats. Vist per fora ja ens mostra una bellesa indiscutible, però el seu interior és la cirereta del pastís: un retaule daurat barroc, que data del segle XVIII, enlluerna amb la seva lluminositat.

El municipi de Cadaqués prohibeix posar plaques solars per evitar l’impacte mediambiental segons una normativa de 1986. | SALVADOR REDO

El municipi de Cadaqués, amb l'església de Santa Maria de fons. / Salvador Redo