«L’èxit està a entregar la joguina impecable»

Carme Carrau (Girona, 1977) fa prop d’una dècada que té el negoci Vintage Jouet, de restauració i compravenda de joguines antigues i fa un any que aquesta aventura l’ha portat cap a l’Alt Empordà. Carrau no tenia previst dedicar-se a això, ja que tot va començar volent recuperar unes Barbies amb les quals jugava quan era petita. Però les coses no sorgeixen del no-res i diu que «a casa sempre havíem tingut objectes antics i amb el meu pare havia anat a subhastes i això ha fet que tingui aquesta sensibilitat per les coses vintage». Els estudis que va triar també tenien relació amb el que havia viscut durant la seva infantesa perquè es va llicenciar en història de l’art i en història.

Professionalment, havia treballat de moltes coses diferents. «Com que les carreres són com són, no trobes feina de seguida i n’havia fet de tota mena». Abans de començar el negoci actual, tenia una empresa d’adhesius de vinil, retolació de furgonetes, etc. Mentre es dedicava a això se li va acudir comprar un parell de nines, ja que «m’encantava la Barbie i quan era petita tenia totes les que hi havia». Quan li van arribar a casa, va recordar aquells bons moments d’infantesa i va decidir comprar-ne alguna més. Després d’això, va veure que a Amèrica es venien lots grans de Barbies, «de 100, per exemple. I vaig pensar que si d’aquestes me n’interessaven 10, la resta les podria vendre. D’aquesta manera em pagaria les meves i encara en podria treure algun benefici i així va començar a créixer la idea». Aquesta faceta de negociant assegura que també li ve de família, «a casa sempre s’havien dedicat a la compravenda de bestiar».

En aquest moment, es va començar a plantejar que la joguina de col·leccionista podia tenir acollida. «Vam començar a poc a poc a importar i es va començar a fer gran». Carrau afirma que al final el negoci de col·leccionisme tenia més èxit que el de vinils. «L’altre va acabar sent una càrrega i vaig prendre la decisió de tancar-lo i encarar-me al negoci de les joguines vintage».

Carrau cerca aquests tresors en diversos llocs, compra lots a fora del país, en subhastes, en els encants de Barcelona, els mercats, entre altres. «També tenim molts particulars, gent que té col·leccions que es fan grans o que canvien d’opinió i volen deixar de col·leccionar». Sobre el seu estat, assegura que li arriben de mil maneres diferents, fets malbé, impecables, bruts... També assegura que «la joguina vintage és més fàcil de reparar que les antigues, perquè hi entra molt el plàstic i la goma. Les que costen de restaurar són les dels 40 o els 50, quan no hi havia piles. Quan n’hi ha, la joguina va o no va, i moltes vegades és qüestió de soldadura, quan no n’hi ha, solen ser de llauna amb engranatges que han de funcionar i és més complicat. Les nines antigues també són delicades, porten gomes i ferros que les sostenen que pot ser que estiguin trencats i aquí has de sospesar si val la pena la restauració. Si la descartem, després es pot vendre per peces».

Carme Carrau creu que la longevitat del negoci és perquè sempre treballa sota una premissa «la joguina ha de sortir neta i arreglada, impecable, perquè és una cosa que la gent té dins de casa. L’èxit també està en el fet de ser molt i molt constant». Altres que es dediquen a aquest negoci opten per vendre la joguina tal com els arriba i en això està la diferència.

Ella també coneix molt bé les característiques i la classe de joguines antigues i quines passaran a formar part del catàleg vintage, i això és fruit de l’estudi constant. «He llegit i llegeixo molts llibres sobre col·leccionisme, que han escrit per col·leccionistes, que en saben més que jo», assegura. D’aquests Carrau posa com a exemple la Nancyclopedia, d’Esperanza Ramos i José Luis Vera, una enciclopèdia dedicada a la famosa nina.

Sobre els perfils dels clients apunta que són diversos, col·leccionistes, familiars d’aquests que volen fer un regal, o a vegades persones que de petits jugaven amb una certa joguina i la volen tornar a tenir de record. El 80% de les seves vendes són per Internet, així des de l’Alt Empordà arriben a tothom. «Venem a tot el món, tant a locals com al Japó, l’Índia, Indonèsia o Austràlia».