Què és ser sapiosexual: què és el que li agrada?

En quatre dècades mai ha deixat de ser considerada com una de les grans actrius de França i ara Sophie Marceau ha fet una confessió que ha desconcertat molts al revelar en una entrevista amb el diari francès ‘Liberation’ que és sapiosexual. És a dir, la intèrpret se sent atreta per l’intel·lecte o el coneixement de l’altra persona i deixa en un segon pla altres atributs. S’excita quan manté una conversa enginyosa amb una altra persona.

Sapiosexual és un concepte relacionat amb la identitat sexual que fa referència al fet de sentir atracció sexual o romàntica per la intel·ligència d’una altra persona. Aquesta atracció no implica que no es valora el físic, sinó que la intel·ligència, la cultura o el carisma de l’altra persona tenen un paper principal a l’hora d’enamorar-se, segons ha afegit el mateix mitjà.

Aquest tipus d’atracció sempre ha existit, però, per l’augment de la presència de les xarxes socials a l’hora de buscar i crear vincles i relacions, aquest concepte està més de relleu. Això és perquè ara les persones es coneixen, principalment, a través de missatges abans de veure’s en persona. 

La intel·ligència, a més, no és només la que es pot mesurar per uns coneixements; també inclou la intel·ligència emocional o la relacionada amb el coneixement d’un mateix, l’empatia o la intel·ligència social.

‘Sapiosexual’ (del llatí ‘sapiens’, savi) és un terme que està començant a triomfar en el llenguatge urbà. Aquesta nova paraula, lligada al món de la sexualitat i l’erotisme, defineix les persones que busquen parella en funció de les seves facultats intel·lectuals i deixen de banda l’aspecte estrictament físic. 

El ritual de seducció aquí discorre de manera molt diferent del tradicional. Lluir una cintura increïble o uns bíceps ben definits a la discoteca no serveix per a aquest tipus de persones. El sapiosexual vol ser sorprès per la dialèctica de la seva futura parella, pretén defugir els tòpics per endinsar-se en temes que resultin nous i enriquidors. Art, filosofia, literatura o física serien exemples de les temàtiques que més els agraden. Aquests estímuls, exclusivament mentals, acaben per traduir-se en el seu cos en una forma d’excitació tal com la coneixem. Segons s’ha pogut demostrar, hi ha un nombre més elevat de dones que d’homes buscant intel·lectuals. 

El fenomen no es limita tan sols a una ‘moda’; hi ha estudis científics vinculats a la sexologia i la psicologia que li donen fonament: en la seva forma més primitiva, la dona buscava un home de constitució forta, ja que li donava seguretat. Per la seva banda, l’home estava interessat en dones resistents que poguessin donar a llum. En l’actualitat, tenir un cos atlètic o resistent cada vegada està menys lligat a la supervivència. En aquest nou paradigma qui més possibilitats té d’assolir l’èxit és l’individu intel·ligent, capaç de desenvolupar-se i mantenir una estabilitat econòmica.