«La veritat és única, és silenci, és amor»

Parlo amb el mestre espiritual brasiler Satyaprem via telefònica. Es troba a Bussana Vecchia, un poble «molt vell i remot» a tocar Sanremo. Aquesta és una parada dins un viatge personal que l’ha dut, entre altres espais, a Escandinàvia i, més concretament, a Noruega, on s’ha retrobat amb paisatges coneguts entre els quals va viure als anys 80. Entre aquests, el centre de meditació que va dirigir i que ara és un restaurant. En aquest viatge també farà parada, des d’aquest divendres i fins diumenge, a Catalunya, justament al Mas Vivent de Vilamaniscle, espai escollit per impartir «un intensiu d’auto indagació on ens preguntarem qui som, una experiència directa que no passa per la ment ni pels sentits». És, diu, «com fer un striptease psicològic, mental o intel·lectual on vas extraient la idea que ets un home, un cos i, a poc a poc, notes que hi ha quelcom essencial que no és percebut pels sentits ni pot ser pensat. Allà hi ha allò que realment som».

Satyaprem reconeix que el mètode «és molt antic, té més de cinc mil anys». De fet, les seves arrels es troben a l’Índia i també es practicava a la Grècia socràtica. Amb ell, les persones podem «veure que el que pensaven ser no és el que són, i el que són no és possible pensar-ho, però poden viure-ho». Per aconseguir-ho és vital «asseure’s en silenci i mirar cap a un punt invisible que ni els sentits ni la ment atrapen». Això porta, diu, «a una revelació totalment inusitada: veure’ns com l’objecte que veiem». Segons Satyaprem, la tasca consisteix a «desconstruir la imatge que tenim de nosaltres per ser el que veu i no el que veiem». Tot un repte si tenim en compte que vivim, reconeix, en una societat amb una cultura sustentada en la imatge: «Si preguntes a la gent qui són, et diran un nom amb el qual s’identifiquen des de nens, o ho faran amb un cos o amb els conceptes generals d’una cultura que et diu que ets una persona. Però persona, en grec, significa màscara. Així estem rere la màscara, rere un nom imposat i això és el que investiguem en trobades com la de Vilamaniscle, qui ets rere les aparences, rere el que penses, ets». Per aconseguir-ho no cal, afirma, cap preparació intel·lectual ni filosòfica, ja que «és essencial dins cada ésser humà».

Satyaprem viatja pel món, des de l’any 2000, amb aquest missatge des que, després de vint anys dedicant-se a la teràpia i la meditació a l’Osho Multiversity International, li va ser revelat el que els savis anomenen la «il·luminació». Aquest home de mirada profunda i veu tranquil·la, va néixer a Rio Grande do Sul, l’estat del Brasil més austral. Va estudiar periodisme, però, explica, no va poder exercir perquè «em van convidar a marxar» del país. Tenia vint anys. Era el 1982, els últims temps de la dictadura militar. Assegura que ell volia treballar el periodisme «des d’una perspectiva més rebel, més d’esquerres», però no el van deixar, «no era benvingut en aquell sistema». Així, empès pels altres i seguint el riu de la vida, va marxar del país –no tornà fins a l’any 2000– iniciant, amb la ment oberta, un periple que el portà a viure entre Europa, els Estats Units i l’Índia. Va ser aleshores quan va conèixer Osho a qui qualifica «de veritable mestre». «Aquests són rars, perquè no t’ensenyen res, et conviden a desaprendre-ho tot, a estar sempre com un infant, sempre innocent, sempre obert, en el present. Aprendre és quan tens alguna cosa que mantens en la memòria i el veritable mestre et convida a no viure de memòria, però sí de pura consciència, d’atenció del moment present». En aquest procés, és quan «un es desperta pel que realment és important: qui o què és un».

«Quan notes que allò que la ment diu no és veritat, un comença a despullar-se i en aquest procés emergeix la veritat amagada dins teu»

Satyaprem és el nom que li va atorgar Osho i significa amor per la veritat. Preguntant-li quina és aquesta veritat, Satyaprem afirma que «no és particular, no divideix, aquesta és única, és per a tot; tots els que van trobar-la, van trobar el mateix: la veritat és silenci, és amor». Per ell, és un error buscar-la i el que cal fer és «treure el que amaga la veritat, que resta encoberta per la ment, pels pensaments i les sensacions». Satyaprem insisteix que el camí implica la recerca: «Quan notes que allò que la ment diu no és veritat, un comença a despullar-se i en aquest procés emergeix la veritat amagada dins teu».

Aquest mestre espiritual també insisteix que «no som el que va passar, som el que som ara». És, doncs, la necessitat de viure en present tot recordant que la paraula present, en portuguès (també en anglès i francès), significa «regal». Tanmateix, «mai l’obrim perquè sempre estem involucrats en el passat i en el futur mentre que el present està tancat». Confirma que la pandèmia, sorprenentment, no va ajudar a despertar, tot al contrari: «La gent va quedar-se més superficial, es va adonar que podia morir l’endemà i van començar a fer coses sense solta ni volta, no els va ajudar a despertar, sinó a tenir més por, a viure més presoners a coses que no són importants, no profunditzar en ells mateixos». El canvi és senzill, però implica «qüestionar-se qui és un i qui és l’altre».