Mor el pare d’Olga Carmona, l’autora del gol que fa campiona del món Espanya

El dia més feliç de la vida d’Olga Carmona va acabar sent el més cruel. La jove futbolista, que va fer el gol decisiu que ha convertit Espanya en campiona del món, va conèixer la notícia de la mort del seu pare un cop acabada la final del Mundial, tal i com ha comunicat la Federació Espanyola de Futbol aquest diumenge a la nit.

El pare d’Olga Carmona va morir hores abans de la final, però la família va decidir no dir-l’hi a la jugadora perquè pogués disfrutar del partit. La seva mare i els seus germans, que van viatjar aquest dissabte a Austràlia per acompanyar-la en la cita, ho van fer juntament amb la psicòloga personal de la futbolista. No van voler que Olga es perdés el partit més important de la seva vida i, tant la seva família com amics van optar per no donar-li la dura notícia abans del matx de la seva vida. Una vegada va acabar la celebració va ser quan li van comunicar la notícia.

Precisament Olga, després del seu gol, va protagonitzar un dels moments més emotius de la final. La sevillana es va aixecar la samarreta mostrant el nom de «Merchi», en honor a la mare d’una amiga que també havia mort recentment. Volia mostrar el seu suport i reconfortar la família després de la pèrdua.

Cop dur en plena eufòria

«Enviem la nostra abraçada més sincera a Olga i la seva família en un moment de profund dolor», va comunicar la federació, que va tancar la seva nota amb paraules per a l’artífex del títol mundial espanyol. «T'estimem Olga, ets història del futbol espanyol», acabava dient el text.

El gol d’Olga Carmona li ha valgut un Mundial a Espanya. Una diana que ara és més important que mai. Val pels somnis de les nenes, per la lluita de les seves companyes que ja no hi són i per honrar el pare de la futbolista sevillana.

La nena que estudiava flamenc alhora que descobria l’esport a través de la natació, el tennis i el futbol. La futbolista, que tantes vegades havia passat desapercebuda, que va créixer en un món hostil. Olga Carmona, l’estudiant de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, que juga de dia i estudia de nit, va fer sobre la gespa de l’estadi de Sydney el que millor sap fer. Màgia.

Des del gol, Carmona no va perdre el somriure. Quan la col·legiada va xiular en el minut 113 va començar a córrer. El temps extra es va fer etern, però quan el xiulet va ressonar entre les parets de l’Accor Stadium de Sydney, les llàgrimes van començar a brollar. Abraçades i petons. Salts, càntics i fotografies. Una vegada més, Carmona era la protagonista. Havien fet història, i no només per elles. Per les que van viatjar a Austràlia i Nova Zelanda i per les que no. Per les que es van plantar, les que van discutir i van lluitar. Per les que han arribat noves i han sumat forces. També per les que vindran, que veuen que no és només un somni, sinó una realitat.

Ara, també ha fet història pel seu pare, a qui ha hagut d’acomiadar abans d’hora.