«El Japó dona moltes opcions per estudiar l’idioma»

Minerva Terrades (1980) és professora d’anglès i japonès i fa classes a l’institut Alexandre Deulofeu. Quan tenia divuit anys va decidir estudiar traducció i interpretació i com a segona llengua va triar l’idioma nipó, «vaig pensar que les europees ja les estudiaria més endavant i el rus, l’àrab i el xinès les vaig descartar. Del Japó tenia una imatge més moderna i atractiva i era difícil, això m’atreia, a més, no s’assemblava gens a les llengües que coneixia i ho vaig veure com un repte».

Terrades explica que el més complicat del japonès és escriure. Perquè té ideogrames, un símbol que representa una paraula, i després hi ha dos sil·labaris, un per a paraules japoneses i un altre per a estrangeres. «Quan escrius, combines aquests dos elements i el que costa molt és escriure els ideogrames per escriure a mà». Els anys a l’Autònoma, li van donar una base forta de gramàtica i vocabulari, però no va fer japonès oral. Aquesta part arribaria al quart curs de carrera quan va fer un intercanvi d’un any a Osaka. «Em va sorprendre l’educació de la gent, es miren poc als ulls quan parlen, i hi havia molt d’ordre. La gent anava vestida d’una manera modesta, amb colors més apagats que aquí». I destaca que una peculiaritat respecte aquí és que els japonesos fan servir molt les bicicletes i totes estan matriculades, «fins i tot un cop em va parar la policia per demanar-me els papers».

Quatre anys a Tòquio

«L’educació, el respecte i el silenci són les tres coses que destacaria de la cultura japonesa». Minerva Terrades quan visita el país del sol naixent canvia la seva manera de fer i s’adapta als costums i a les tradicions. «Jo estic molt còmoda en la meva versió japonesa, faig les reverències, em converteixo una mica, dic les coses d’una altra manera. No soc tan directa parlant, no miro la gent tant als ulls, em transformo una mica». Ella va estar quatre anys vivint a Tòquio gràcies al fet que va guanyar una beca d’estudis i assenyala que, «quan vaig tornar, no sabia com demanar un cafè a la cafeteria de la universitat, estava tothom amuntegat i em vaig quedar paralitzada, perquè feia quatre anys que feia cua i demanava un cafè quan em tocava. A vegades m’identifico més amb el tarannà japonès». Una de les característiques del seu caràcter és que paren molta atenció a la imatge i la presentació.

Minerva Terrades ha tornat al Japó aquest any amb una beca que tenia de dues parts, la primera era de disset dies, on només hi anaven professors, i la segona part, era amb alumnes i va anar al Japó amb quatre dels seus estudiants. Sobre els alumnes, assegura que molts s’interessen pel japonès arran del manga i l’anime. «Jo, de japonès, no n’havia ensenyat mai a l’institut, i en vaig aprenent fent classes». Un dels reptes que té com a professora és intentar fer les classes divertides i entretingudes, i, malgrat les dificultats lingüístiques, «intento fer cançons, mirar vídeos, fer alguna manualitat, cal·ligrafia, entre altres». També afegeix que, quan va començar a l’institut, tenia la imatge de quan va estudiar durant la carrera «a la universitat anàvem relativament de pressa i vaig preparar un dossier per fer pel primer trimestre i no me l’acabo amb un any». Explica que ella fa les classes a poc a poc, introduint cultura i explicant-ho de diferents maneres i utilitzant diferents recursos perquè els alumnes ho puguin anar memoritzant. «Aprendre japonès és un procés llarg. De fet, jo encara n’estic aprenent, estudio en línia amb una professora de Tòquio. M’agrada mantenir-lo i millorar».

A part de fer de professora, explica que fa uns anys, en un creuer de turistes japonesos a Barcelona, va fer d’intèrpret d’uns càmeres que gravaven llocs emblemàtics de la ciutat. També va traduir alguns contes tradicionals del japonès al castellà. «No m’hi he dedicat mai, si m’ha sortit alguna cosa l’he fet, però trobo que és molt laboriós i no la trobo gaire grata, perquè sempre et sembla que hi ha una manera millor de dir les coses i no acabes d’estar satisfeta i sempre pensen que ho podries fer millor i això em resulta feixuc».

Deu centres faran japonès

El curs que comença el setembre serà el tercer que s’imparteix la llengua nipona al Deulofeu. Durant aquest últim curs, Terrades ha estat en contacte amb el Departament d’Educació i la Fundació Japó, que vetlla per la promoció i difusió de la cultura japonesa, l’ensenyament de l’idioma i els intercanvis culturals, «s’ha fet un buidatge de centres que podrien impartir japonès i en començaran deu arreu de Catalunya». Minerva Terrades també subratlla que el país nipó ofereix moltes beques per estudiar. «Trobo que és un país que inverteix molt en cultura i educació. Si realment algú en té ganes, hi ha moltes oportunitats. Aquestes ajudes no són fàcils de guanyar, però existeixen. Pot trobar moltes oportunitats».