«Hi ha jocs que facturen més que una pel·lícula»

La creació i producció de videojocs constitueix una forma cultural comparable a la literatura o el cinema, orientada a transportar-nos a nous escenaris de tipus virtuals. La figuerenca Sílvia Quera es va introduir en aquest sector emergent a Catalunya i ara, és productora de videojocs a Novarama, empresa de Barcelona creadora dels famosos Invizimals i del videojoc ARPG Killsquad que acaba de treure ara una versió per a la Play. La passió pels videojocs li ve des de molt jove quan a l’escola Escolàpies va haver-se d’imaginar creant una empresa i de seguida va pensar en una que es dediqués a la creació de videojocs.

Tot i que inicialment, va estudiar Enginyeria Informàtica, va canviar al Grau en Audiovisuals i Multimèdia de l’ERAM. Les pràctiques del grau les va realitzar a l’estudi Anticto de Girona, una companyia de desenvolupament de videojocs independents. Es va endinsar com a project manager, amb tres companys més, en el projecte Animal Hero Universe, nascut a l’ERAM com a treball final grupal, que després s’ha continuat desenvolupant com a projecte transmèdia. El nucli principal és un videojoc terapèutic destinat a reforçar i millorar certes capacitats cognitives en nens amb síndrome de Down i fomentar una forma més creativa i divertida d’aprendre. Una altra branca del projecte és un documental que ens explica què és el SD, què significa tenir la discapacitat i com els jocs els poden ajudar a millorar les seves capacitats intel·lectuals. Animal Hero ha estat mereixedor de diversos premis d’àmbit nacional i internacional. Els quatre membres van constituir-se formalment sota el paraigua de l’empresa Grow in Games Studio. Segons les previsions, a finals del 2019, el videojoc Animal Hero Univers hauria d’estar acabat: «Quan t’adones del que costa un videojoc i el màrqueting, vam veure que aquest projecte no sortiria». «Ens va servir molt per fer contactes i llavors va ser quan vaig marxar a fer el màster de videojocs que quan era petita ja volia fer». Quera va continuar els seus estudis encarant-se al sector dels videojocs amb el BA Games Art per la Universitat de Northampton (Regne Unit) i un màster en Creació de videojocs de la Universitat Pompeu Fabra. Mentre encara estudiava va treballar de manera autònoma, amb diferents encàrrecs i empreses com per exemple a Sandal Produccions, com a animadora 3D. «M’agrada aprendre diferents disciplines, i per això tinc un perfil multidisciplinari». Gràcies a aquests antecedents «puc entendre tots els departaments de producció de jocs». A partir d’allà va començar a treballar com a tester a l’empresa Novarama, «on estic ara immersa en un projecte ambiciós, un joc històric, United 1944, en què estan treballant més de setanta persones».

Rere el món dels videojocs s’amaga una indústria en auge: el sector a Catalunya preveu facturar aquest any 911 milions d’euros i s’estima que el 2025 facturi 1.216 milions, segons reflecteixen les previsions del Llibre blanc de la indústria catalana del videojoc 2022 de la Generalitat amb la col·laboració de Desenvolupament Espanyol de Videojocs. Deia el filòsof Hans-Georg Gadamer que la fascinació que exerceix l’acte del joc porta associat un poder d’atracció que s’apropia dels mateixos jugadors. En aquest sentit, una cosa semblant succeeix amb la indústria del videojoc. El sector ha evolucionat molt i ha experimentat un boom molt important. «Al principi amb una persona, un programador, ho podies fer tot, ara els jocs semblen pel·lícules». L’evolució és constant any rere any: «Cada vegada els jocs són més realistes, un procés que costa molt. No tothom té els mitjans per poder crear un joc realista de l’estil Fortnite o AAA, estudis de molt més de 200 treballadors. Per això els estudis més petits, indie, intenten treure al mercat jocs més alternatius que destaquin pel disseny, l’art o la història, com el joc català Gris».

Als bons resultats econòmics que avalen la indústria del videojoc, s’hi suma el creixement de l’ocupació del sector a l’estat. Tot i això, per Quera, «resulta difícil entrar a treballar a la indústria dels videojocs». Anima als estudiants a fer projectes propis i molts contactes dins el món del videojoc, apuntar-se a convencions, game jams, a conferències i fer networking perquè la indústria a Girona i Barcelona és petita i si et coneixen, et poden proposar un lloc de tester que és com comença al sector i un cop ets a dins ja és més fàcil entrar». L’oferta actual en estudis de programació de videojocs és cada cop més gran, «s’ha posat de moda»; tot i això, cal mirar bé els projectes que han tret exalumnes i els professors, que molts d’ells mai han estat treballant a la indústria, remarca. Cal tenir clar que hi ha un món en els videojocs més enllà de la programació: «Abans no t’explicaven que és un game designer, per exemple, que hi ha una persona que es dedica només a fer els modelatges dels personatges i moltes més possibilitats com ara la programació d’àudios o la composició musical. És un món molt divertit i passional, però a la vegada reconeix «és difícil i cal invertir-hi moltes hores» Així i tot, l’atracció que genera i l’economia que mou el sector pot ser una bona oportunitat per a futures generacions, ja que és un sector en alça i jove.