La plena eclosió de la DJ més eclèctica

Irene Caamaño Pérez, nascuda a Figueres fa 34 anys, és una de les discjòqueis del moment. No només en l’àmbit comarcal, sinó provincial. Es coneix com a Ryna DJ i aquest estiu està tocant sostre en festivals i en festes majors. Punxar al damunt de l’escenari del Festival Ítaca, a l’Estartit, davant més de 2.000 espectadors, va ser el seu súmmum. Ho va fer després del concert de Vetusta Morla, grup d’indie rock espanyol referent.

Ryna és una DJ eclèctica que barreja diferents estils musicals: drum and bass, techno, 80's, underground, pop, indie, rock... Es defineix com a petardónika, un nou concepte que li van suggerir una nit que punxava al Yeah, un club de música alternativa de Girona. «Em van preguntar quin estil de música punxava. No el tenia definit; vaig explicar que mesclava petardeo i electrònica». De la contracció d’aquests dos noms en va sortir l’expressió: «Em defineix. M’agrada molt l’electrònica, busco covers amb aquesta base i trenco el pum pum pum amb temes coneguts, com de Raffaella Carrà o de Boney M». A les seves sessions, mai fallen cançons com Bohemian Rhapsody, de Queen, versionada per Claudinho Brasil & Harmonika sota el títol Mamma Mia; Veleno, de Rodrigo Cuevas; o Without Me, d’Eminem. «Em dedico a remixar remixs d’altres artistes. Encara estic en fase de creixement, tot ha anat molt ràpid i no m’he pogut posar en la producció pròpia, tot i que m’agradaria bastant», confessa.

Els inicis al Xiringuito X

Les seves sessions són improvisades: «No me les preparo, no és el mateix punxar en un vermut que a les 4 de la matinada. Tinc 2-3 temes per començar i per connectar amb l’espai, i després vaig pujant els BPM (velocitat de la cançó) segons les ganes de ballar del públic». Per connectar amb l'espectador, ara sol arrencar amb Dans cent ans, de Flavien Berger.

A Ryna se li va començar a despertar l'interès per aquest món quan fa set anys va tocar per primer cop la controladora (els plats) al Xiringuito X, de la platja de la Rubina, de la mà del DJ resident LionANt (Andreu), el seu primer mestre. Després d’un impàs al capdavant del bar de La Cate, de Figueres, on ja posava cançons a l’Spotify i programava concerts, s’hi va tornar a endinsar. Es va provar al mateix Yeah, a l’SPK, de Sant Pere Pescador, i al Can Mallarenga, de l’Escala, fins que va veure que s’hi podia dedicar, ara fa uns dos o tres anys. «El punt d’inflexió va ser l’any passat després d’estar a les barraques de la Bisbal i de Girona. A partir d’aquests dos bolos vaig notar el feedback», confessa.

Del Festival Ítaca, el juny passat, recorda que «va ser molt fort. Hi anava nerviosa, ja que era el bolo més gran que anava a fer. Tothom es va entregar i va sortir molt bé». A la memòria té gravades dues sessions més: la de les barraques de Banyoles de fa dos anys, «perquè era el primer cop que es podia estar sense mascareta» i al Flors i Violes, de Palafrugell. Ara, és autodidacta i explica que «a casa, em costa practicar, m'avorreixo. Necessito el feedback del públic per punxar, ja que el meu objectiu és fer-lo ballar».

A l’equip de Bewis de La Rosa

Lia Jensen i LXY, amb més recorregut, o la novella Ona Giner són altres de les discjòqueis altempordaneses. «Ja no sorprèn veure una dj en un escenari, sobretot en el món de l'electrònica. Que estiguin en festes majors potser n'hi ha poques. Però en general, en el món de la música, cada cop hi ha més referents femenines». Ryna es fixa en la dj techno alemanya Stella Bossi. El seu nom artístic prové de l'època adolescent i arran de la sèrie de manga Reena i Gaudy (Slayers). Anys enrere va estar vinculada en el món de la comunicació. Ara, com a dj, «m’hi estic guanyant la vida», reconeix. Actualment, ho compagina sent membre de l’equip professional de l’artista multidisciplinària madrilenya Bewis de La Rosa, amb qui havia coincidit al cicle musical 66 Butaques, de Figueres.

El FIB i la filosofia de l’Acústica

Té l’agenda plena des del juny i no s’aturarà, com a mínim, fins a la tardor, amb bolos cada cap de setmana. Fins i tot ha fet doblets. L’1 de juliol va actuar a la festa del centenari del Grup Padrosa, a Llers, i al Barretina Rural Fest, a Siurana. «Entre que vaig començar i acabar van ser 12 hores, però no les vaig punxar totes seguides». Havia arribat a fer triplets en un mateix dia, però ho descarta perquè «acabo destrossada».

Tot i estar en plena eclosió i ser de Figueres, no apareix al cartell de l’Acústica: «No m’han trucat. També haig de dir que formo part de l’Associació La Figa i no estem d’acord amb la filosofia de destinar tants diners públics a una empresa privada», considera. Però posats a demanar, a on somia punxar? «Al FIB (Benicàssim). Vull continuar explorant, també m'agradaria fer alguna sessió d'electrònica en un club. Em seguiré deixant portar perquè ara tot va fantàsticament bé», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint