«On em sento més segur és dalt l’escenari»

Aitor Palazuelo (Figueres 2003) és un artista que s’ha recorregut la Costa Brava amb la seva guitarra fent bolos per diferents locals. Fa un any va llençar el seu primer tema d’estudi: Ángel y Demonio i el mes passat es va publicar Ninguna como tú, un senzill fet a quatre mans amb el músic DMiguel. Aquesta última cançó fusiona l’estil urbà de DMiguel i el flamenc de Palazuelo. «Aquesta ha estat una experiència molt enriquidora perquè ha sortit de la meva zona de confort», assegura.

El seu repertori està compost de cançons dels seus artistes preferits, de molts estils diferents. Això sí, cada cançó la porta al seu territori de flamenc fusió. «Faig unes versions una mica rebuscades. Les persones que venen als meus concerts no escoltaran la típica versió. Trobaran la mateixa lletra, però la música serà diferent», explica. El seu procés creatiu és espontani, que no significa que no sigui treballat. «Jo l’escolto i després la vaig tocant amb la guitarra i les adapto al meu ritme i al meu estil, però a mesura que me les aprenc, no prèviament».

Palazuelo escolta molta música i té molts referents un dels que destaca és Antonio Orozco, un artista que diu que li transmet molts sentiments. «Fa unes lletres increïbles i és un gran compositor que se sap expressar molt bé. Un altre és Lin Cortés «aquest també fa molta fusió amb el flamenc a les seves cançons hi ha guitarres elèctriques, piano i altres instruments».

Durant aquest estiu Aitor Palazuelo té més d’una cinquantena de concerts en directe, sobretot per la zona de l’Alt Empordà. Així i tot, no ha anat mai a una escola de música, ha cantat tota la vida i a tocar la guitarra en va començar a aprendre amb vídeos de YouTube uns tres mesos abans que comences la pandèmia. «Canto perquè em surt, perquè ho sento. A aprendre a tocar la guitarra sí que li he dedicat moltes més hores», assegura. De fet, durant el confinament, va estar molt actiu a les xarxes socials com TikTok i d’aquí va sorgir el projecte amb DMiguel. «Em va escriure per privat i em va dir que volia fer alguna cosa amb mi quan la situació estigués més normalitzada. Em pensava que la cosa es quedaria allà i prou, però al final es va materialitzar». El músic també ha compartit escenari amb Tampo Reyes, membre de The Gipsy Kings by Andrés Reyes. Palazuelo en tot moment té present que sense l’equip de persones que té darrere, que l’ajuden dia a dia a millorar, no hauria estat possible el que ha fet. «Tinc la gran sort que m’acompanyen uns músics increïbles que sempre m’han aconsellat i ajudat».

Entre els seus projectes futurs hi ha el d’estudiar a Barcelona per ser tècnic de so i il·luminació. També el de compondre música i poder-la gravar en format digital i que el públic les pugui trobar en plataformes com YouTube o Spotify. «Fa uns tres anys que toco molta música en viu i, tot i ser introvertit, m’agrada estar dalt l’escenari, però de cara a l’any vinent m’agradaria canviar coses, perquè vull arribar a més gent».

En els seus concerts busca connectar molt amb el públic i que vibrin amb la seva música. «Quan em preparo una actuació en directe penso molt en el local on estaré i en el públic que m’hi puc trobar, m’imagino que soc allà. Em preparo una llista de cançons amb un ordre, que normalment no segueixo». També prefereix tocar a llocs diferents i, quan ha actuat en un local, li agrada tornar-hi, però al cap d’unes setmanes, «trobo que, si no ho faig així, es perd la màgia. M’agrada tocar a escenaris diferents perquè la gent que ve té altres gustos. A vegades és complicat connectar. Això és un repte i aprenc moltíssim sobre com reaccionar en cada situació. Tocar en directe és un aprenentatge constant».