Un talent precoç alça el vol en la dansa

El rosinc Jan Gálvez recull els fruits d’un talent excepcional i un treball incansable, amb només disset anys. Amb deu anys va ingressar al Conservatori de Dansa Fortea de Madrid i des de llavors la seva precoç carrera no ha deixat d’ascendir. S’acaba de proclamar guanyador de la 26 edició del Premi Nacional de Dansa Ciutat de Castelló de la Plana, un prestigiós certamen que definirà el seu futur més immediat. Amb la coreografia Sonata y Danza, creada per Rubén Olmo, director del Ballet Nacional, i amb Gema Barreda com a repetidora, s’ha posicionat com a campió estatal.

Jan Gálvez ha demostrat, des de la seva infantesa, tenir un gran talent. Va fer els seus primers passos al centre Gimros i va començar a trepitjar escenari ballant hip-hop. «Als set anys ja vaig expressar el meu desig d’aprendre flamenc i ballet». El van acollir dues germanes de Madrid, Sara i Ana Garcia, les quals van obrir una escola de flamenc a la localitat i van assenyalar des del primer dia que en Jan era un ballarí especial.

Preparar-se per entrar al conservatori de Madrid per fer dansa espanyola va ser una prova d’esforç a la seva curta edat. També va comptar amb el suport de la ballarina Elvira Buch, primera professora amb títol del Royal Ballet d’Espanya.

El seu rendiment i el seu potencial han anat creixent des que va entrar al Conservatori, on s’acaba de graduar amb matrícula d’honor. Entre els seus èxits destaca la seva participació en el musical Grease, que l’any passat va finalitzar temporada a Madrid.

El fet d’haver guanyat ara a Castelló una de les convocatòries més importants en el món de la dansa espanyola, li obre un ampli ventall de possibilitats. Ha guanyat diferents beques, incloent-hi una amb Antonio Gades, Alejandro Lara, i Ibérica Danza. L’any passat, al concurs Valencia En Danza també va rebre una beca important amb el ballet nacional. «Per mi guanyar en el Premi Nacional de Dansa Ciudat de Castelló realment ha significat com un descans. Després de tant de temps treballant, he estat dos anys centrat en tot això, tenir aquest reconeixement, recompensa tot l’esforç que he fet i veig que ha servit per a alguna cosa. Em fa sentir que potser alguna cosa del que estic fent està bé».

Paral·lelament, ha continuat els estudis a l’Institut Cervantes sempre amb bons resultats. Una època especialment complicada a l’hora de continuar amb el seu entrenament va ser durant la pandèmia, recorda: «Durant la quarantena la meva professora ens va fer classes de ballet. Jo el que feia era agafar-me a una cadira i m’ajudava amb pots de detergent, feia les meves classes d’una hora i mitja o dues hores. Després els altres professors ens enviaven tasques com tocar les castanyoles i ens enviaven fer treballs sobre la història del flamenc». Un altre episodi que recorda va ser la nevada història que va tenir lloc a Madrid el gener del 2021, la Filomena. «Llavors ens connectàvem per Teams i fèiem classes normals, però en un terra qualsevol, a casa, perquè no hi havia altres instal·lacions possibles».

Un camí de superació

Enrere queden molts dels obstacles que l’han acompanyat en la seva trajectòria. Viure sol a Madrid des dels deu anys, ha comportat dificultats que ha superat amb escreix: «Per mi ha sigut bastant dur, perquè quan arribava a casa jo no tenia ningú que em volgués donar una abraçada o que em preguntés com havia anat el dia. Estar vivint amb famílies acollides realment no ha sigut un camí fàcil per mi».

El seu treball no s’atura ni tampoc els seus somnis. «Tinc pensat estudiar el superior de dansa per poder també en un futur ser professor». Entre les seves metes destaca: «Realment el que vull és ballar en companyies professionals de dansa».