«Falta més visibilitat, però es van fent passos»

L’associació LGBTI+ de l’Alt Empordà arrenca per petició popular i després d’una trobada oberta al públic, organitzada pel Consell Comarcal, l’Oficina Jove de l’Alt Empordà i l’Ajuntament de Figueres, on va anar molta gent i algunes de les conclusions a què es va arribar és que «el col·lectiu està invisibilitat i hi ha un sexili a la comarca». Després d’aquest temps, assegura que «és difícil tirar-ho endavant perquè ho fem tot de manera voluntària». Així i tot, han organitzat un cinefòrum, una caminada a Llançà i l’u de maig van fer una xerrada a la Festa Alternativa de Figueres.

L’associació sorgeix de la demanda popular perquè a la comarca es visibilitzi el col·lectiu. «Hi ha un moment en què marxes a Barcelona i moltes vegades t’hi quedes i l’entorn rural es queda desemparat. Potser es creu que aquí hi ha algun problema, però jo mai he estat gaire amagat i no m’he trobat amb gaires dificultats». Per altra banda, també posa en relleu que en quaranta anys no recorda res que s’hagi fet amb el col·lectiu, «que és molt més que festa i purpurina».

En aquest sentit, l’entitat està oberta a tota la ciutadana, de fet hi ha l’opció de ser membre de ple dret o inscriure’t com a aliada. Ara hi ha una cinquantena d’associats. «Ens passa molt que pares de joves transsexuals menors d’edat s’apunten per estar informats i saber què és la identitat i l’orientació sexual, perquè en la societat en general hi ha molt de desconeixement. Parlem molt de lesbianes i gais i la resta es queden en segon pla. La història d’un transsexual o la d’un intersexual és completament diferent d’aquella que pot tenir un homosexual». De fet, assegura que la família té un paper important a l’hora de fer que un jove LGBTI se senti acceptat. «Si tens uns pares que t’ho posen fàcil, t’ajuda molt a ser qui ets». Tot i això, assegura que «a poc a poc es van fent passes» i destaca que tant l’Ajuntament com el Consell Comarcal els han donat molt de suport i des de l’administració es volen fer coses, però és complicat, perquè mai se sap com s’ha de fer. «Pots fer coses amb la millor intenció, però ofendre a algú». Portar a terme projectes que arribin a tothom «ja és molt difícil i ho complica més l’ambient de crispació que es respira a la societat».

Malgrat les dificultats de formar part d’un col·lectiu invisibilitzat, «jo crec que s’ha evolucionat i potser no queda bé dir-ho, però la cultura pop televisiva de sèries i pel·lícules o programes com Sálvame han ajudat molt al fet que les persones LGBTI tinguin un espai a la societat. I han fet que, per exemple, la meva àvia sàpiga que persones transsexuals existeixen». D’aquesta manera la televisió «ha fet una feina d’inclusió i avui la gent té referents que a la meva època no teníem», afegeix. Subratlla que el que està passant en aquests moments és que persones de Barcelona venen a viure aquí i «això és un petit pas, i si part del que es fa a Barcelona ho podem portar a províncies com locals LGBTI s’anirà integrant més la cultura».

Sobre els referents destaca que les xarxes socials poden ajudar a les persones del col·lectiu. «Entres a Instagram, per exemple, i tothom t’explica la seva vida. Que fa falta més visibilitat, sí, però, a poc a poc s’anirà conscienciant l’entorn més rural». Tot i això, assegura que amb les aplicacions s’ha d’anar amb compte «perquè són una arma de doble tall». Al SAI LGBTI es reben moltes trucades de males experiències amb aplicacions de cites «i aquí no es pot fer massa res». El SAI compta amb un departament jurídic on poden assessorar persones del col·lectiu. «D’agressions, continuen havent-hi. L’any passat van ser unes quatre a la comarca, sense comptar Figueres». I això és la punta de l’iceberg, perquè només es denuncien les físiques. «Si a algú l’insulten pel carrer, jo també ho considero una agressió i això no es denuncia».