L’enginyer anglès que va deixar la seva feina per elaborar formatges a l’Empordà

Entre Boadella i Terrades es troba la serra dels Avalls, a la seva falda descansa el veïnat de Can Vila, format per unes poques cases, quasi totes abandonades a excepció d’una masia. Allà, s’elaboren els formatges dels Avalls de la mà de Phil Roberts, que va deixar la seva feina d’enginyer a Barcelona per fer de manera artesanal aquest producte làctic.

Segons Roberts, fer un formatge és senzill, el que és complicat és fer sempre el mateix. Perquè la composició de la llet pot variar segons quina vaca es muny, el clima, l’alimentació de l’animal, entre altres factors. Elabora el seu producte amb llet de vaca i de moment fabriquen sis tipus de formatges. «Com que som anglesos, volíem crear la nostra versió dels formatges britànics més típics i personalment m’agraden els fets amb aquesta llet, que és més versàtil».

Roberts treballa amb dues granges, una a Avinyonet de Puigventós i l’altra a Ordis. Cada dia va a buscar la llet a l’hora que els pagesos munyen. «Quan arribo, connectem el meu dipòsit perquè la llet no passi pel tanc. Així no es refreda i el bacteri està actiu. A més, refredar la llet per tornar-la a escalfar no té massa sentit i és una manera d’estalviar energia, perquè no estem connectats a la xarxa elèctrica i obtenim electricitat amb plaques fotovoltaiques».

El seu projecte consta de dos edificis més aviat petits. Un on fermenta i qualla la llet i l’altre on maduren els formatges. Quan preguntes a Phil Roberts per què va decidir començar a fer formatges, la seva resposta és: «i per què no?» Per aprendre’n va fer un curs de quinze dies a Caldes de Montbui el 2019 on va conèixer les bases. «I després ha estat un procés de prova, error. I així han anat sortint els productes».

L’inici

El 1992 ell i la seva dona van comprar la finca com a segona residència i, pensant en la jubilació, s’hi volien instal·lar de manera permanent, però la pandèmia va accelerar aquesta fita. El 2019 va fer un pla de negoci per a fer una formatgeria de 100 metres quadrats. Van demanar les ajudes que, «per sort, a principis del 2020 ens les van denegar», perquè al cap de poc va començar la pandèmia. Amb l’ajuda del seu fill, que és enginyer industrial, van reduir la mida del projecte. L’octubre del 2020, quan va obtenir els permisos sanitaris per comercialitzar el producte, feia uns trenta quilos de formatge al mes. «Aquest gener n’hem produït quatre-cents. La idea és créixer una mica més, jo estic amb ganes i forces per fer-ho».

Instagram com a punt de venda

A poc a poc, la producció ha anat creixent i la venda també, «la part comercial és la que m’agrada més». Els seus formatges es poden trobar a restaurants i botigues especialitzades de la comarca, de Girona i Barcelona. «De fet, fa poc també venc el meu formatge a una hamburgueseria de Cantàbria». Per altra banda, destaca que les xarxes socials, com Instagram, són una eina que faciliten molt que la gent conegui els seus productes. «També tinc la sort que la meva filla ha estudiat cinema i em fa unes fotos molt maques i m’ha ajudat a dissenyar les etiquetes».

La família de Roberts està present en els seus formatges. De fet, ell i la seva dona tenen tres fills i a cada un d’ells els hi ha dedicat un formatge.

Subscriu-te per seguir llegint