La casa familiar era plena de llibres, una biblioteca important que el pare va fer créixer a consciència, com ara ell mateix fa. Aquesta va ser una influència vital per la vocació que, sense ni adonar-se’n, aniria conreant dins seu i que el duria a la trentena a endinsar-se en el món de l’edició. Jenar Fèlix (Manresa, 1958) és el fundador i ànima de Brau Edicions, una de les editorials, petites i independents, de més prestigi de les comarques gironines. Amb seu a Figueres, disposa d’un catàleg rigorós i extens, fruit de les inquietuds que sempre han perseguit l’editor: la natura, la recuperació de clàssics i la descoberta d’autors. Confessa sentir-se feliç d’aquest ofici que li permet «deixar llegat, influir mínimament, tenir un elenc de contactes interessants i aprendre moltíssim».

Jenar Fèlix és un home discret, també com a editor: «El que ha de tenir protagonisme és la feina feta i l’autor», defensa. Nascut al Bages, va arribar a Figueres quan tenia cinc anys. El pare, Eduard Fèlix, era enginyer de mines i va traslladar-s’hi, amb la dona i tres fills, per treballar a les mines de sabonet de Maçanet de Cabrenys i Darnius. Ho va fer tota la vida així com a altres explotacions de celobert, pedreres i sorreres i, al final de l’etapa professional, a l’Ajuntament de Figueres i la Diputació de Girona. La mare, Maria Carme Franquesa, que ara té 96 anys, era modista, però no exercí. Li agradava pintar i encara conserven obres.

Instal·lats a Figueres, la família s’amplià amb dos fills més. Un d’ells morí a curta edat. A Figueres, Fèlix estudià a La Salle i a l’institut Muntaner. L’atracció per la natura, que va aprendre a estimar i respectar gràcies als pares, el va dur el 1974 a enviar una carta al Museu de Zoologia de Barcelona. Així va conèixer Jordi Sargatal i junts «vam conèixer l’Empordà». Aquest afany per fer treballs de camp, els va allunyar dels estudis a la Universitat.

«En Carles Vallès, una bellíssima persona, em va ensenyar l’ofici i les maneres, com desxifrar l’edició, en un temps en què hi havia pocs editors petits i menys amb aquest perfil d’arrelament local».

Fèlix va treballar als Aiguamolls i, més tard, al parc natural de l’Albera. Plantejant-se el futur, el 1984, va demanar feina al galerista, editor i llibreter Carles Vallès. «Jo estava fent un llibre sobre els amfibis i rèptils de l’Empordà i volia veure si me’l publicava, allò que fem els autors», rememora. Vallès va acceptar i va ser l’inici d’una relació professional i llarga amistat. Vallès feia sobretot llibres de bibliòfil i Fèlix va entrar «amb molta empenta» creant la col·lecció Quaderns dels Indiketes. El primer llibre que publicà fou Els orígens de l’home a l’Empordà, d’Eudald Carbonell i Enriqueta Pons. «En Carles, una bellíssima persona, em va ensenyar l’ofici i les maneres, com desxifrar l’edició, en un temps en què hi havia pocs editors petits i menys amb aquest perfil d’arrelament local».

Editor vocacional

Al costat de Vallès, Fèlix impulsà el vessant del llibre comercial i va obrir mercat assentant les bases de la futura distribuïdora Nordest i Brau Edicions que van veure la llum el 1991, al carrer Gatillepis. A inicis del segle XXI es traslladaren al Firal. «Soc una persona dispersa, m’agrada tot i ho vull fer tot, però amb Brau he hagut d’unificar criteris i línies». Això s’ha traduït en unes sòlides col·leccions i llibres bàsics d’un catàleg que supera el mig miler de títols. Fèlix i el seu equip, molt preuat per a ell, han aconseguit recuperar autors com Fages, Anglada o Montoriol, incomprensiblement oblidats, i han obert línies d’investigació o cobert buits. L’editor se sent molt orgullós d’algunes col·leccions: Ulyssus, Eines i Feines o Les closes, que preserven per «devoció». «Les editorials independents fan projectes molt macos, però que saps que no tenen conseqüències comercials». N’hi ha, en canvi, que han tingut un gran retorn com Fauna i flora de la mar Mediterrània fet al català, castellà, francès, anglès, holandès, alemany i turc. I tot imprès i dissenyat des de casa. Mirant enrere i fent balanç, Fèlix ho té clar: «Estic molt content dels meus oficis».