«Les havaneres no es poden perdre»

Les havaneres formen part del patrimoni cultural del nostre país, amb origen al segle XIX a Cuba. Sens dubte la cantada d’havaneres és un esdeveniment imprescindible de qualsevol festivitat, i hi ha nombroses agrupacions de cantaires a casa nostra, un dels quals és Els Pescadors de l’Escala, que amb 58 anys d’història és el grup d’havaneres en actiu més antic de Catalunya. Precisament, aquesta primavera passada van incorporar un nou membre: Ernest Ollero. «Ells buscaven incorporar una nova veu de baríton, i ens vam trobar. Vaig entendre que era una oportunitat professional única», afirma el cantant.

El maçanetenc explica que «Els Pescadors de l’Escala mantenen l’essència de la formació. Ha evolucionat, però mantenim algunes cançons originals». Ollero està molt content d’aquests primers mesos amb la formació «primer de tot pels companys, amb qui estic molt bé i estic aprenent molt, i també perquè, com que és un grup amb tan recorregut, hi ha gent que ens segueix a moltes cantades, o que es desplaça molts quilòmetres, i és molt gratificant. Abans d’estar amb Els Pescadors de l’Escala, Ernest Ollero ja havia cantat havaneres amb el duet A Cau d’Orella (amb l’Anna Gratacós), i també amb Els Cantaires de l’Estany.

Ollero confessa que sempre li han agradat les havaneres, «de ben petit que ja n’escoltava». I recorda que quan era un nen, el seu besavi l’anava a buscar a l’escola i quan arribaven a casa posava una cinta de casset d’Els Pescadors de l’Escala. «És com si es tanqués el cercle, encara recordo quan cantàvem El vell pescador o La calma de la mar amb el meu besavi, que és qui em va inculcar aquest amor per les havaneres i la cançó catalana en general» explica.

El cantant assegura que li agraden totes les havaneres, que li costa molt escollir una preferida, però que podria destacar La barca xica «perquè està molt ben feta i té una lletra preciosa» i Llop de mar «perquè emocionalment em connecta amb el meu passat». A més, defensa que «les havaneres no es poden perdre, i cal valorar-les, ja que expliquen tot un imaginari i la història del nostre país».

A part de la cançó de taverna, també ha cantat amb grups vocals a cappella com Zinc o A Grup Vocal, i també a l’orquestra Travelling, de Barcelona, com a cantant d’orquestra. A més, també ha fet teatre musical.

La seva formació musical comença de petit quan anava a classes de piano i llenguatge musical. «Els meus pares, pobres, em baixaven quatre dies a la setmana a Figueres des de Maçanet de Cabrenys perquè anava al Casino Menestral, i amb en Lluís Esquadra a Borrassà. Em vaig començar a interessar pel cant quan vaig fer el canvi de veu», explica Ollero. A més, la seva formació va seguir a Barcelona, Madrid i Londres.

També és director de diversos muntatges de cultura popular com Els Pastorets de Figueres i La Passió de Sant Climent Sescebes. «És molt bonic veure com tanta gent rema en la mateixa direcció, perquè un espectacle es pugui estrenar», exclama Ollero. Afirma que a part del pes de l’obra, del text, també hi ha el de la trajectòria de l’espectacle, i creu que «cal treure’ls el pes religiós, i veure aquestes obres com una part de la nostra cultura».

En la seva faceta d’actor ha col·laborat amb TV3 a Com si fos ahir, La Riera i l’espot de la Marató de TV3.

Ernest Ollero també codirigeix l’escola d’arts escèniques Acting Figueres, que actualment prepara el seu cinquè curs. També hi fa classes de teatre i cant, donant importància a la pedagogia de la veu.