«Soc un ambaixador nat de la meva terra»

Còctel és sinònim d’estiu. Qui no recorda, ara amb certa nostàlgia, les nits amb amics, gaudint d’un bon sopar i rematant la vetllada amb un bon còctel? Però rere aquests combinats s’amaguen identitats, persones que els fan possibles, que els viuen i els senten. És el cas d’en Gerard Ruiz. El bàrman va néixer al Port de la Selva el 3 de juny de 1986. Fill de família marinera, sempre ha viscut els estius amb intensitat; en guarda un bon record. Ho té clar, per a ell estiu és sinònim de «família, amics, mar, barca, terrasseta i bon menjar». I és que els estius també han marcat la seva trajectòria vital i professional.

Quan només tenia 13 anys ja es movia per darrere les barres, fent d’ajudant de cambrer, i va ser precisament en aquells temps quan va aprendre a fer el primer còctel. «Al Port de la Selva hi ha el restaurant Bellavista. Allà hi havia, i hi ha, la Lourdes, que és la propietària, i ella em va ensenyar a fer el meu primer còctel: la sangria. Molta gent pensa que la sangria no és un còctel, però si es fa ben feta, ho és», detalla il·lusionat.

Els anys, però, van anar passant, i enrere quedaven les hores viscudes al Bellavista. Gerard Ruiz se’n va anar a estudiar, primer a Barcelona i després a Londres, on va aprendre, durant dos anys, cocteleria de tota mena. I després es va establir a Girona, on va obrir Cocktail Time, la seva empresa on crea còctels des de 0, inspirats en el territori. I és que ell, malgrat haver recorregut món, mai no ha perdut les arrels. «Sóc de poble, i sóc un ambaixador nat de la terra», sentencia contundent.

I com ho fa per ser ambaixador de la seva terra? «Utilitzant productes naturals, de km 0, com la poma de Girona, la mel o els vins empordanesos... Intentem explotar al màxim els productes que tenim a la vora perquè a vegades no els valorem prou». Per aquest motiu, les seves creacions són úniques i recorden instants viscuts o indrets únics. «Hem creat còctels inspirats en l’estiu, com per exemple el Brisa marina, que és una innovació del pinya colada, és blau i està inspirat en el mar mediterrani. També hem creat el ‘Cel rogent’, un còctel amb magrana, espècies… que recorden els capvespres, o el “Paradís empordanès”, fet amb licor de taronges amargues, suc de groselles, alfàbrega...; productes de l’estiu». Com diu Gerard Ruiz: «Tenim un paladar latino, i estem acostumats a còctels afruitats, frescos. Treballem en això».

I aquest homenatge a la terra també passa per commemorar les seves arrels, als seus ancestres. Gerard Ruiz és fill de mariners, i no hi podia faltar una commemoració a aquells que treballen a la mar. I en aquest cas no ho fa amb un còctel, ho fa amb una ginebra única, i amb molta història al darrere. «La ginebra Noray està inspirada en els nostres avantpassats. Tots eren pescadors, i per això està inspirada en aquesta gent que viuen el mar des de dins», explica amb orgull. Però la història no acaba aquí. «Noray és la peça de ferro on s’amarren els vaixells als ports. I la ginebra porta aquest nom perquè nosaltres, quan érem petits i sortíem de l’escola, anàvem a esperar als nostres pares al port, perquè havien anat a pescar, i estàvem envoltats de norais; són el vincle entre el mar i la terra», narra amb un to nostàlgic. Són moments viscuts.

I aquest estiu tan singular, lluny de ser idíl·lic per culpa de la pandèmia, assegura que també el viurà intensament, i que ja ho tenen tot a punt per fer gaudir amb els seus còctels a grans i petits. I és que un còctel no és només per gent adulta. Si no porten alcohol, tothom en pot gaudir. «Al final nosaltres quan creem un còctel fem la base sense alcohol. Li donem més importància als productes de la terra que a l’alcohol, tot i que també és important», explica.

Potser aquest no serà un estiu dels que ell viu normalment com a bàrman: «ple de festivals, casaments, esdeveniments, terrasses, turisme, molta feina», però de ben segur que sí que podrà «conèixer gent, passar-ho bé i sentir satisfacció pels resultats», tot el que ell demana per gaudir de la seva feina.