L’esport com a motor de vida. És el resum perfecte per a la figura de Carles Fàbrega Jiménez, nascut a Fortià, el 13 de setembre del 1964. Lluny de la seva professió com a lampista, l’altempordanès suma una polifacètica trajectòria esportiva, on va començar amb el futbol des de ben petit, per continuar la seva vida amb el taekwondo, la boxa i el rem, de moment. Perquè les ganes de seguir gaudint de l’esport continuen en el seu dia a dia, sigui practicant-lo o ensenyant-lo; una implicació que s’ha traduït en una vitrina de medalles i trofeus que narren més de cinquanta anys d’esport.
«Vaig començar jugant a futbol, com tothom suposo. Mira que no m’agrada veure’l, però sí practicar-lo, era porter», recorda sobre el seu primer contacte amb l’esport. Lluny de voler encasellar-se en un únic món, va iniciar-se en el taekwondo de la mà del reconegut mestre Myung Hee Kang amb catorze anys, el 1978. «De seguida em va agradar la competició i vaig començar quan vaig poder», recorda. I és que la seva vida laboral, també, va començar llavors, on va haver de fer malabars per poder estudiar, treballar i practicar un dels esports que més l’ha apassionat. De fet, es va proclamar campió de Girona, tres vegades tercer de Catalunya i una vegada subcampió, més enllà de la seva participació en algun torneig internacional.
El següent pas va venir després de complir el servei militar, on va descobrir la boxa de la mà de Simón Martínez. «L’ajudava en el seu gimnàs i muntàvem vetllades. La boxa no són cops, és un art. Durant un temps, ho vaig combinar amb el taekwondo. Acabava un entrenament i començava l’altre, era de bojos, però a mi m’encantava», comenta. En paral·lel a tot això, amb vint-i-cinc anys, Fàbrega va deixar la competició per centrar-se en ser entrenador. «Vaig entrenar Manuel Padilla, que va competir en dos campionats del món de taekwondo. Durant un temps vivíem i treballàvem junts, i entrenàvem de sis a vuit del matí abans de treballar».
Ara? Anar remant
Als quaranta-dos anys, el fortianenc va descobrir el món del rem gràcies a un amic que el practicava. Des del 2006, com va passar amb l’art marcial coreana, no només pràctica aquest esport, sinó que l’ensenya. Actualment, Carles Fàbrega és l’entrenador del veterà femení del Xon’s Rem d’Empuriabrava amb un palmarès inqüestionable. I és que, la temporada passada, l’equip va assolir la tercera posició de Catalunya, mentre que, fa poc més de tres setmanes, les altempordaneses es van proclamar campiones de Catalunya i, després, quartes d’Espanya. «M’agrada molt entrenar. Volem aconseguir ser el millor equip d’Espanya», comenta, afegint que «el rem és dur, però si t’agrada, t’oblides del món a tota velocitat».
Des de sempre, Fàbrega ha trobat el plaer esportiu en l’ensenyament, però la seva satisfacció, la que mostra personalment cara a cara, és fruit de superar el sacrifici i la lluita del moment. Tot i seguir fent malabars entre la vida laboral i personal, i l’exigència del rem, o la pràctica de la boxa, encara li sobra temps per començar a descobrir el món del pàdel.
