30 de març de 2021
30.03.2021
L'Empordà
EL PERFIL

Joan Carles Subirats: «Un diagnòstic de càncer em va sacsejar la vida»

El psicòleg llançanenc és l'autor del llibre «A dos pams del cel. Dietari d'una superació», que té fins benèfics

29.03.2021 | 18:16
Joan Carles Subirats ha escrit i publicat un diari personal entorn de la seva lluita contra el càncer

El psicòleg llançanenc Joan Carles Subirats Baró (Llançà, 1971) presenta l'11 d'abril, a les 5 de la tarda, a la Casa de Cultura de Llançà, el seu primer llibre, «A dos pams del cel. Dietari d'una superació». Una part de la venda de cada llibre anirà destinada com a donatiu a la Fundació Oncolliga.

«Una experiència així et fa veure les coses molt diferents. T'adones que abans de la malaltia tenies unes prioritats que ara no són tan importants». L'experiència a la qual es refereix el psicòleg s'anomena càncer i, com diu ell mateix, li ha sacsejat la vida en tots els sentits.

Escriure un diari personal, sobretot en moments en què les emocions se li han desbordat per tots cantons, li ha servit d'exercici terapèutic des que fa dos anys li van diagnosticar un càncer limfàtic. Al llarg d'aquest temps, ha confegit una història basada en fets reals que, finalment, i animat per la seva dona, Rosa, ha transformat en un llibre.

L'estrena en el món literari de Joan Carles Subirats es titula "A dos pams del cel. Dietari d'una superació" (Norfeu). Segons explica, «és molt difícil parlar del càncer en primera persona, però el sotrac que reps cal superar-lo i afrontar la situació amb la màxima força i coratge possible». «L'impacte d'aquesta malaltia –hi afegeix– és molt gran i no només afecta la persona que la pateix, sinó la parella i les persones que l'envolten».

El seu relat íntim, emotiu i, alhora, encoratjador conté sensacions desconegudes i sentiments a flor de pell. «Quan et diagnostiquen una malaltia d'aquesta classe, tot canvia en un instant. En un primer moment, apareix amb molta força la tristesa, però també la ràbia i la por. Les llàgrimes apareixen com mai, però, un cop has superat el procés d'adaptació a la malaltia i ets capaç de fer-li front amb naturalitat i amb normalitat, els sentiments canvien considerablement, tot i que la buidor i els moments durs sempre estan presents», reflexiona Joan Carles Subirats, per al qual «l'acceptació de la malaltia és clau per afrontar-la com Déu mana». Com diu, arribat a aquest punt, a acceptar-la, ha aconseguit que la confiança i la serenitat hagin estat constants.

Llàstima que una altra batzegada de salut s'ha interposat en el seu camí, la Covid-19, fins al punt que va haver d'estar 39 dies ingressat a l'hospital. Una altra experiència que descriu com a «dura i difícil». «Tot i la duresa i el patiment viscuts durant les fases prèvies al diagnòstic del càncer, i el posterior tractament, puc assegurar-te que en moments molt concrets ha estat més dura la Covid-19», assegura.

Malgrat les dificultats, Joan Carles Subirats diu que les claus per no defallir es troben en «comptar amb la família al costat i amb el suport i l'escalf dels amics». Però també destaca «el positivisme i l'energia» i, parlant d'aquest tema, pica l'ullet amb un acudit: «Mira si soc positiu que, amb el coronavirus, vaig estar dos mesos donant positiu en les proves». I aprofita per fer esment a una frase del prestigiós metge especialista en Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu Mario Alonso Puig: «Ell deia que una persona quan manté una actitud positiva no ha de negar necessàriament la realitat, ni les dificultats existents. Simplement es focalitza més en la solució i menys en el problema».


Extensa trajectòria

Llicenciat en Psicologia de les organitzacions i del treball, Joan Carles Subirats té una extensa trajectòria professional de 24 anys en el sector dels recursos humans a les empreses. Durant vuit anys, va compaginar aquesta tasca amb la de regidor de Joventut, Noves tecnologies, Negociació col·lectiva de conveni i Publicacions a l'Ajuntament de Llançà. Està casat amb la Rosa i té una filla de 13 anys, la Iona. «Elles han estat claus per anar superant aquest camí ple de pedres», conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook